Literatura Catalana Medieval: De Trobadors a Humanistes

Edat Mitjana: Literatura i Cultura

La Literatura Trobadoresca

Cançó:

Composició de temàtica amorosa.

Sirventès:

Composició satírica de contingut polític.

Tensó:

Debat que posa a prova l'enginy de dos trobadors.

Plany:

Forma elegíaca.

Albades:

Composició on es narra la separació dels amants a l'arribar l'alba.

Pastorel·les:

Composició on s'explica l'encontre entre un cavaller i una pastora.

L'Amor Cortès

L'amor cortès reflecteix les estructures feudals de l'època. La relació de vassallatge ha de ser sempre amb una dona casada, una relació secreta i plena de senyals.

La Prosa Medieval Catalana

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets):

Memòries del rei Jaume I. La seva forma autobiogràfica li dona un to personal i familiar. El llenguatge, farcit d'expressions col·loquials, aporta un gran realisme a la narració dels fets.

Crònica de Bernat Desclot:

Narra fets anteriors a la seva època. Utilitza el recurs de posar paraules en boca dels personatges. La conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya són els grans eixos temàtics.

Crònica de Ramon Muntaner:

Muntaner es mostra com un monàrquic entusiasta.

Crònica de Pere el Cerimoniós:

Escrita per un apassionat de la història, amb intenció justificadora. No conté gestes ni llegendes, perdent així el to èpic.

Ramon Llull: Vida i Obra

Ramon Llull sintetitza els tres vessants de la seva biografia: teòleg, missioner i escriptor. Aquests aspectes determinen la seva obra innovadora des del punt de vista lingüístic. Va escriure llibres sobre molts àmbits, incloent una gran recopilació de les arts i obres filosòfiques.

Obra Mística:

Llibre de contemplació:

Consta de 365 capítols, dividits en 5 llibres, que simbolitzen les 5 ferides de Crist.

Arbre de filosofia d'amor:

Barreja elements filosòfics i poètics.

Obra Narrativa:

Blanquerna:

Narra els cinc estats pels quals pot passar una dona.

Fèlix:

Explica les virtuts i defectes dels homes. Consta de 10 parts.

Altres Obres:

Llibre de l'ordre de cavalleria:

Una de les obres que va exercir més influència en l'Edat Mitjana. És un tractat doctrinal per a cavallers.

Lo Desconhort:

Una de les poques obres rimades de Llull. Escrita a Roma, en un profund desànim, en veure que els seus ideals missioners no eren compartits per la jerarquia eclesiàstica.

Ramon Llull ha estat considerat el creador del català literari. Els seus textos són innovadors perquè fan servir la llengua romànica per tractar temes filosòfics, científics i teològics.

El Segle XIV: Humanisme i Literatura Religiosa

L'Humanisme a Catalunya

Durant aquest període, es comença a investigar el cos humà. Es produeix un canvi brusc de mentalitat en poc temps. El català es desvincula del llatí, l'home s'humanitza i es popularitza la lectura i l'escriptura.

Bernat Metge:

Nascut a Barcelona, va ser primer escrivà i després secretari. Va entrar a la presó per motius desconeguts en aquell moment, sent absolt al cap de tres anys.

Valter e Griselda:

Traducció al català de la versió llatina que Petrarca havia fet del Decameró.

Lo Somni:

La seva obra més ambiciosa, consta de quatre parts i és el relat del somni que té l'autor mentre és a la presó.

Literatura Religiosa i Moralitzant del Segle XIV

Francesc Eiximenis:

Va rebre el títol abans d'acabar els estudis. Representa la pervivència dels models medievals. Com a teòleg, va defensar la moral tradicional basada en l'autèntic esperit cristià.

Lo Crestià:

Obra destinada a il·lustrar i reformar els burgesos pecadors de la seva època. Va fer servir un estil amè i poc freqüent, aportant un reflex de la llengua parlada en aquell temps.

Vicent Ferrer:

Els seus sermons tenien una gran efectivitat. Va ser predicador, teòleg i polític. Va intervenir en el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp. Els seus sermons segueixen una mateixa estructura i inclouen recursos mnemotècnics per recordar la matèria. Utilitzava un llenguatge ple de frases fetes, modismes i interjeccions. Era contrari als escriptors clàssics i humanistes.

Anselm Turmeda:

Nascut a Mallorca, va realitzar estudis de teologia. Posteriorment, va renegar del cristianisme i va abraçar l'islamisme.

Llibre dels bons amonestaments:

Escrit en vers, és un conjunt de consells aparentment cristians que amaguen ironia i causticitat.

La Disputa de l'Ase:

Obra en prosa que adopta la forma de debat entre l'autor i un ase sobre la superioritat de l'home o dels animals.

Tuhfa:

Escrit en àrab, té un caire autobiogràfic i és una refutació dels dogmes cristians.