La literatura catalana durant la postguerra

La Guerra Civil va estroncar tota la producció cultural i literària en català. El règim de Francisco Franco va perseguir durament qualsevol indici de catalanitat. Aquesta repressió es va concretar en:

• la prohibició de la llengua catalana en qualsevol àmbit,
• l'abolició de les institucions culturals i polítiques,
• la censura i persecució de tot el que anava en contra del règim i de polítics i intel·lectuals.

A més, el malestar social s'incrementà a causa que l'economia es va fer més dèbil fins l'auge del turisme en els anys 60 en que la situació de repressió va disminuir. A partir d'aquests anys es va produir una obertura del règim i es va iniciar la represa de la cultura catalana. La guerra com a tema generà poca literatura, en canvi, l'exili i la postguerra sí que foren tema, fins i tot amb textos d'experiència directa. En quant a la narrativa, l'existencialisme va tenir gran influència entre els autors i, a més, es va crear molta novel·la psicològica amb models del realisme objectivista. Entre el narradors que patiren l'exili, destaquen Mercè Rodoreda i Pere Calders.

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona en un ambient familiar tocat per la literatura i el teatre i podem dividir la seva obra en tres períodes:

1. Etapa de joventut destaca Aloma (novel·la pessimista, psicològica i simbolista que narra unes relacions amoroses entre una adolescent i un home gran; simbolitza l'enfrontament amb el món dels adults.
2. Etapa de maduresa destaca La plaça del diamant considerada una de les novel·les fonamentals de la postguerra (narrador prot en 1a pers, ús de frases curtes, juxtaposicions, polisíndeton, etc).
3. Etapa de vellesa destaquen La meva crist... i Mirall trencat. Aquesta darrera narra la història tràgica d'una família i aborda els temes de la infantesa, la soledat i la mort.

En conclusió es pot dir que la seva obra es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges, una temàtica bàsicament femenina i la presència de simbolismes. Llorenç Villalonga es considerat l'exponent més important de la narrativa mallorquina del segle XX. Va néixer a Palma de Mallorca i es va especialitzar en psiquiatria la qual cosa el va influir en la seva obra ja que destaca la novel·la psicològica. Va cultivar el classicisme continuant així la tradició francesa oposada al Romanticisme. La seva obra més coneguda és Bearn o la sala de les nines que explica la història d'uns aristòcrates rurals a la Mallorca del segle XIX. Va escriure obres en català com Mort de dama i obres de teatre en espanyol com Fedra degut a la situació de censura. Finalment, va obtenir un èxit notable amb Andrea Víctrix i Un estiu a Mallorca. L'any 1999 es va obrir, a Binissalem, la Casa Museu de Llorenç Villalonga que promou activitats relacionades amb la seva obra i amb la literatura catalana contemporània en general.