Literatura Catalana S. XV: Crisi, Cavallers i Humanisme

Context Històric i Social al Segle XV

Entre cavallers i burgesos, la crisi del feudalisme i la pèrdua de poder de l'Església anuncien el final de l'Edat Mitjana i l'arribada de l'Humanisme italià.

La Corona d'Aragó al Segle XV

A la Corona d'Aragó, la mort del rei ocasionà un conflicte de successió, que es resolgué a favor de Ferran d'Antequera, la qual cosa provocà la castellanització de la cort i la noblesa.

Catalunya: Crisi Econòmica i Social

La superioritat ostentada per Catalunya des del segle XII decaigué a causa d'una greu crisi econòmica i social.

València i la Impremta

A València s'instal·là la primera impremta de la Península Ibèrica, on s'imprimí el primer llibre. Això posà la lectura a l'abast d'una població més àmplia, especialment la població urbana que pertanyia a la burgesia benestant.

L'Estàndard Literari: La Cancelleria Reial

Cal destacar la Cancelleria Reial, ja que la documentació administrativa i legal tenia una gran influència en els usos lingüístics més generalitzats. La llengua s'expressa literàriament tant en prosa narrativa com en poesia.

La Narrativa Cavalleresca

Durant l'Edat Mitjana, els cavallers representaven ideals propis de la noblesa i el món feudal: vassallatge, la religiositat, anhel d'honor i glòria. Nasqué a mitjans del segle XII, impulsada per la noblesa i destinada a defensar la institució de la cavalleria. Els primers relats s'inspiraven en la història i llegendes clàssiques grecollatines; més tard, en els antics mites cèltics. Al segle XV, en les novel·les s'observa un afany de realisme, el temps de l'acció en èpoques pròximes i protagonistes amb característiques humanes.

Curial e Güelfa

Escrita a mitjan segle XV, és anònima. És una història d'amor i armes en què el cavaller fa proeses i gestes bèl·liques. S'hi desenvolupa el tema cavalleresc. El protagonista és un heroi que actua dins els límits humans. Apareixen personatges històrics. Transcorre durant el segle XIII. La llengua és elaborada.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Fou un cavaller que s'enfrontà amb Joan de Montpalau, a qui acusà de deshonrar la seva germana i incomplir la promesa de matrimoni feta. El manuscrit de Martorell passà a Martí Joan de Galba com a pagament del que li devia. Galba acabà la novel·la i l'imprimí.

Plans de Tirant lo Blanc

A Tirant lo Blanc es combinen tres plans:

• Cavalleresc: Abunden els torneigs.
• Històric: Amb referències a la realitat de l'època.
• Realista: Constitueix una mostra de la realitat quotidiana del segle XV.

Tirant lo Blanc romp amb els clixés de la novel·la de cavalleria i es considera l'inici de la novel·la moderna.

Personatges de Tirant lo Blanc

Els personatges són moderns, ja que presenten una psicologia complexa; semblen reals.

Estils Literaris a Tirant lo Blanc

Es combinen dos estils literaris:

• Un estil culte, on es reflecteix la manera d'expressar-se de la noblesa valenciana.
• Un estil col·loquial, on s'utilitzen exclamacions, refranys, etc.

Isabel de Villena i Vita Christi

Encara que Vita Christi relata la vida de Jesucrist, el paper principal correspon a la Mare de Déu. Comença amb el naixement de Maria i acaba amb l'ascensió de la Verge al cel. En l'estil destaca la naturalitat i la senzillesa d'un discurs entenedor. La prosa d'Isabel de Villena descriu detalladament escenes quotidianes amb molta afectivitat.

Joan Roís de Corella i la Valenciana Prosa

L'estil de la prosa és culte i retòric, empra llatinismes lèxics i la sintaxi segueix l'ordre llatí. Aquest nou estil llatinitzant fou anomenat valenciana prosa.

Variació Diastràtica

En els textos literaris són perceptibles diferents argots o registres per caracteritzar tipus de personatges (metges, etc.). Els textos poden ser formals o col·loquials.