Literatura Catalana S.XVI-XVIII: Renaixement, Barroc i Il·lustració

Literatura Catalana S.XVI-XVIII

Context Històric i Literari

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, Catalunya va experimentar canvis significatius. En l'àmbit polític, destaquen fets com la unió de la corona catalanoaragonesa amb la de Castella (s. XVI), la pèrdua a mans de França de les comarques situades al nord del Pirineu (s. XVII) i l'entronització de la dinastia dels Borbons després de la Guerra de Successió (s. XVIII). Aquests esdeveniments van influir en la literatura catalana, marcada per una dualitat entre la literatura culta i la popular.

La producció literària culta va experimentar un retrocés a causa del desplaçament de la cort al centre de la península. En canvi, la literatura popular va mantenir el seu vigor, expressant la cultura i les tradicions catalanes.

Els tres moviments estètics principals d'aquest període són el Renaixement, el Barroc i la Il·lustració.

El Renaixement (S. XVI)

Sorgit a Itàlia al final de l'Edat Mitjana, el Renaixement es va estendre per tot Europa. Aquest moviment va suposar el triomf de l'humanisme i l'adopció de la cultura clàssica, amb autors com Pere Serafí i la seva obra Los Col·loquis, que imitaven l'estil d'Ausiàs March.

El Barroc (S. XVII)

El Barroc es va desenvolupar en un context de forta crisi a Europa, reflectint una visió pessimista del món. Autors com Francesc Vicent Garcia, amb la seva obra Ab una Pinta de Marfil, i Francesc Fontanella, van ser representatius d'aquest període.

La Il·lustració (S. XVIII)

Durant el segle XVIII, va augmentar l'interès per la història i la llengua. La poesia va continuar tractant temes barrocs, però també es van recuperar temes narratius. Joan Ramis i la seva obra Lucrècia són un exemple de la literatura il·lustrada.

Literatura Popular

La literatura popular va mantenir una temàtica profana i religiosa, caracteritzada per la seva oralitat, el cant i la música. Anònima i expressiva, aquesta literatura transmetia els sentiments i les tradicions populars, com en el cas del romanç.

Oracions Subordinades

• Substantives: Verb davant del nexe.
• Adjectives: Nom davant del nexe.
• Adverbials: Nexe que és un adverbi.

Oracions Coordinades

• Copulatives: Denoten una simple unió (i, ni).
• Disjuntives: Indiquen incompatibilitat (o, o bé, o sinó).
• Distributives: Manifesten una distribució (ara, no solament, sinó, també).
• Adversatives: Relació de contrarietat (però, sinó, ara bé, no obstant això...).
• Explicatives: Serveixen per fer un aclariment (és a dir, o sigui, això és).
• Il·latives: Serveixen per fer deduccions (doncs, per tant, de manera que...).
• Continuatives: Denoten continuïtat (doncs, a més, d'altra banda).
• Juxtaposades: Unides per signes de puntuació.

Vocabulari

• Col·loqui: Diàleg formal.
• Insigne: Remarcable entre tots.
• Dinastia: Conjunt de reis que pertanyen a una mateixa família.
• Lúdica: Culte.
• Emblemàtic: Relatiu o pertanyent a un emblema.
• Artificiós: Algú artificial.
• Retòric: Abundància de paraules fora de lloc.
• Satíric: Crítica de manera mordaç.
• Obscè: Va contra la moral.
• Antologia: Recull de fragments escrits de diversos autors.
• Rector: Regeix un superior que té el seu càrrec, un govern d'una comunitat.
• Vigor: Ganes de fer les coses.