Literatura Clàssica: Èpica Grega i Llatina, Tragèdia

Creació Literària a Grècia

La literatura occidental comença a Grècia. Els autors grecs disposaven de dos instruments fonamentals:

• a) La mitologia: font d’inspiració amb déus i herois.
• b) La llengua grega: tenia una fonètica musical, una sintaxi flexible i un lèxic ric.

La Poesia Èpica Grega

L’èpica grega neix d’una rica tradició oral. Explica gestes dels herois del passat i és obra d’un aede que recita un cant. L’aede és conservador i innovador; no té un text fix, sinó que recrea la seva obra.

Trets essencials de l'Èpica Grega

• a) Temes mitològics.
• b) Llengua arcaica i artificial.
• c) Fórmules èpiques:
  • L’epítet èpic
  • Les repeticions
  • La intervenció final del narrador
• d) Ús d’un sol tipus de vers.

Homer i l'Èpica Grega

Homer constitueix el final d’una llarga tradició èpica oral. La tradició li atribueix les dues obres més importants de l’èpica grega: la Iliada i l’Odissea.

La Iliada: Tema i Característiques

La Iliada consta de 24 cants. El tema central és la còlera d’Aquil·les. Té un desenvolupament lineal.

• a) Canta la còlera d’Aquil·les.
• b) L’acció és el centre d’atenció (espai i temps imprecisos).
• c) Tensió narrativa.
• d) Descripcions actives.
• e) L’ús d’epítets èpics i comparacions.
• f) Els déus prenen partit.

L'Odissea: Retorn d'Ulisses i Estructura

L’Odissea, relatada en 24 cants, narra el retorn d’Ulisses a la seva pàtria, l’illa d’Ítaca, un cop acabada la guerra de Troia.

Estructura de l'Odissea

• La Telemaquia (cants I-IV)
• La Veritable Odissea (cants V-XII)
• La venjança a Ítaca (cants XIII-XXIV)

Sòfocles i la Tragèdia Grega

Sòfocles (autor d'Antígona) explora principis religiosos i socials. La seva obra es caracteritza per:

• a) L’existència de dos mons: déus i humans.
• b) La naturalesa humana es caracteritza pel patiment i la possibilitat d’errar.
• c) Hi ha conflictes entre els dos mons, però la llei divina sempre preval (els déus guanyen).

Innovacions Teatrals de Sòfocles

• Introducció del tercer actor a l’escena.
• Diàlegs més vius.
• Els actors obtenen més protagonisme.

La Poesia Èpica Llatina

La poesia èpica llatina es pot dividir en tres períodes:

• Floriment
• Imitació
• Decadència

Virgili i L'Eneida

L’Eneida és l'epopeia de la civilització romana. Explica l’origen mític de Roma. El model directe de Virgili és l’Odissea i la Iliada. L’Eneida és una recreació del que feia Homer.

Estructura de L'Eneida

• Consta de 12 llibres.
• La línia cronològica ofereix una doble estructuració interna:
  • Els llibres I-IV (bloc inicial)
  • Els llibres V-VIII (bloc central)
  • Els llibres IX-XII (bloc final)
• Es pot organitzar l’obra en dues parts principals:
  • Els viatges d’Enees.
  • Les guerres d’Enees en sòl itàlic.
• Predomina l’elegància del llenguatge.