Literatura Humanística Catalana: Autors, Obres i Característiques Clau

Literatura Humanística i Narrativa Catalana

A partir del segle XIV, el sistema de valors medieval és qüestionat i comença a gestar-se la societat moderna. Això va produir lluites pel poder entre el monarca i els nobles; ruïna del camp a causa de les lluites; fam i epidèmies de pesta. Tot això va implicar la fugida a les ciutats, creixement de l'activitat mercantil i el naixement de l'economia de mercat. La burgesia progressa econòmicament i aviat ocupa parcel·les de poder en competència amb els nobles i els religiosos.

La Cancelleria Reial i el Prehumanisme

A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial amb les Ordinacions palatines i la dota de funcionaris cultes que van produir tota mena de documents administratius amb una prosa complexa, madura i elegant. La llatinització li va aportar:

1. Complexitat oracional amb oracions llargues i predomini de la subordinació.
2. Precisió semàntica amb freqüents cultismes i tecnicismes administratius.
3. Col·locació del verb principal al final del conjunt oracional (hipèrbaton).
4. Moderat ús dels articles, que en llatí no existien.

L'Esperit Humanista

A mitjan del segle XIV, comencem a trobar símptomes d'una visió del món, de l'home i de la cultura completament diferents a les que ens havia acostumat la societat estamental i el teocentrisme medievals. Els centres monàstics custodiaven els llibres antics en les biblioteques, però no els ensenyaven. L'humanisme es pot definir com un corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors més intrínsecs de la persona: la intel·ligència, la raó i el coneixement.

Trets Distintius de la Prosa Humanista

1. Per als moralistes medievals no hi havia més veritat que la Bíblia, els humanistes utilitzaven els clàssics de l'antiguitat grega i romana com a model moral.
2. L'estil de la prosa humanística es va contagiar de la sintaxi llatina.

Bernat Metge

Fou un alt funcionari de la Cancelleria Reial molt afeccionat a la literatura clàssica.

Obres:

• Llibre de Fortuna e Prudència (obra al·legòrica escrita en noves rimades en què la Fortuna i la Prudència debaten sobre quina d'elles és millor).
• Sermó (paròdia sobre els sermons de l'època).
• La seua obra més important: Lo Somni, té com a finalitat defensar-se per obtenir la restitució dels càrrecs.

Curial e Güelfa

És una obra d'autor anònim que va ser redactada entre els anys 1435 i 1462.

Temàtica:

1. Amorosa i sentimental, ja que l'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se perquè pertanyen a classes socials diferents.
2. Cavalleresca, ja que els mèrits cavallerescos de Curial en faran possible l'ascens social, l'equiparació amb Güelfa i la bona fi de la relació amorosa.

Tirant lo Blanc

És la novel·la més important de la nostra literatura que també conta la història d'un cavaller que creix en virtuts humanes i militars, fins a aconseguir un ascens en l'escala social. És una història creïble. És una novel·la molt divertida i realista.

Característiques de Tirant lo Blanc

1. La geografia és coneguda i real: Anglaterra, Sicília, etc.
2. Hi ha connexió amb la realitat històrica.
3. Alguns personatges responen a models reals (Tirant a Grècia segueix un model semblant a Roger de Flor).
4. Les relacions amoroses, no exemptes de carnalitat i gelosia, són perfectament creïbles. L'erotisme, fi i delicat, dóna una dimensió totalment realista i humana.
5. L'humor, normalment relacionat amb l'amor i les escenes galants. També hi ha ironia darrere d'alguns noms simbòlics i còmics, que semblen caracteritzar psicològicament els personatges.
6. Accions bèl·liques versemblants, el narrador s'esforça a justificar les victòries de Tirant des de la intel·ligència.
7. La variació lingüística: la diversitat de registres segons qui parla, amb qui parla, quan parla.
8. Didactisme i moralisme. Martorell pretén reivindicar la cavalleria oferint-nos el perfil d'un cavaller prototípic.

Regles d'Ortografia: V i B

• Escrivim v:
  1. En les terminacions de l'imperfet dels verbs de la primera conjugació.
  2. Darrere de consonant n.
  3. Mots derivats dels acabats en -au, -eu, -iu i -ou.
• Escrivim b: darrere de m i davant de l (blanquinós) o de r (gibrell).

Antoni Canals

Frare dominicà deixeble de sant Vicent. La seua ment inquieta, l'amor pels llibres i l'elegància del seu estil li confereixen un estil humanista, però en veritat utilitzà les idees dels clàssics grecollatins. Entre les seues obres cal destacar "Tractat de confessió i Escala de contemplació".