Literatura Infantil i Juvenil: Definició i Funcions Essencials

Què és la Literatura Infantil i Juvenil (LIJ)?

Primer de tot, seria interessant definir el terme LIJ. Aquest és l'acrònim de Literatura Infantil i Juvenil, encara que no engloba només les obres destinades als infants i joves, sinó també aquelles de les quals els infants i joves s'apropien, encara que en el seu origen no estiguessin destinades per a ells.

Les Funcions Essencials de la LIJ

La LIJ acompleix una funció essencial com a mitjà per a la transmissió de l'herència cultural i presenta tres grans funcions:

• Accés a l'imaginari col·lectiu: repertori d'imatges, símbols i mites que els éssers humans utilitzen com a fórmules tipificades per a entendre el món i les relacions amb els altres. Com a exemples d'obres, es podria destacar el mite d'Adam i Eva, el Quixot i el complex d'Èdip. A més a més, aquestes són reelaborades segons les preocupacions socials, morals i literàries de cada època.
• Aprenentatge de models narratius, poètics i icònics:

  Per altra part, s'acompleix la funció de l'aprenentatge de models narratius, poètics i icònics.

  • Models Narratius: Els infants es familiaritzen des de ben menuts amb l’estructura narrativa, ja que la veuen present a tot arreu. I, per això, aprenen que narrar és una tècnica habitual per a expressar-se en el món real (contar una història, un conte, un acudit, una notícia...) o per a imaginar mons possibles. Cal familiaritzar els infants amb l’estratègia narrativa, ja que el seu progressiu domini dels textos narratius augmenta la capacitat per establir nexes temporals, causals, etc.; per saber establir expectatives sobre personatges, i per ampliar la pròpia experiència.
  • Models Poètics: En l’actualitat hi ha una escassa producció de poesia infantil i juvenil. Cal recuperar la gran riquesa de formes poètiques del folklore: cançons interactives i jocs que activen recursos motors (gestos, palmades, preguntes i respostes...). Hi ha molta relació entre poesia/cançó i jocs, sobretot en l’etapa d’infantil i primer cicle de primària.
  • Models Icònics: De la mateixa manera que els nens i nenes aprenen a llegir un text, necessiten també aprendre a llegir les imatges i el que aquestes representen. Per aquesta raó, la imatge és fonamental en els contes infantils.
    • L’infant reconeix: designa l’objecte de la imatge, assenyalant-lo amb el dit i identificant-lo.
    • En segon lloc, s’identifica amb la imatge que veu com una projecció de la realitat exterior i una sensació interior.
    • En tercer lloc, imagina: projecta sobre la imatge del llibre una sèrie de circumstàncies fruit de les seves experiències vitals o quotidianes.
• Funció de socialització cultural: Al llarg de la història de la LIJ ha predominat un propòsit socialitzador en els primers llibres escrits per a infants. Sobretot, els contes infantils servien com a model de traspàs de la ideologia i dels valors tradicionals. Gran part dels llibres actuals segueixen insistint en aquesta intenció alliçonadora. Si bé, en l’actualitat, en els contes també es reflecteixen el canvi en els valors: les situacions, els conflictes i les prioritats del món modern. Des de meitat del segle XX, molts autors i autores de la LIJ han volgut trencar amb el valor de transmissió de valors tradicionals i han donat pas a altres valors, així com a potenciar la funció lúdica de la LIJ. Per exemple, els contes de Gianni Rodari, Roald Dahl, o els anomenats “Contes políticament correctes”...