Literatura Llatina Clàssica: Oratòria, Poesia i Teatre

Oratòria Romana: Marc Tul·li Ciceró (106 a.C.)

Marc Tul·li Ciceró (106 a.C., Arpínum) provenia d'una família de cavallers, sense passat noble, cosa que li oferia poques possibilitats d'obtenir magistratures importants. Es va formar a Grècia, Roma i Àsia Menor. Va ser cònsol el 63 a.C. Davant del jurat, va aconseguir la condemna de la conjura de Catilina (que va ser exiliat). Després del seu retorn, es va fer amic dels homes forts com Cèsar. Després de la mort d'aquest, va donar suport a Octavi per fer front a Marc Antoni. Finalment, Marc Antoni va pactar amb Octavi i va acabar amb Ciceró.

Tipus d'Obres de Ciceró

• Filosòfiques i Retòriques: Són exposicions sobre l'eloqüència i la teoria dels seus predecessors romans i grecs.
• Discursos (Pràctica Oratòria): Dividits en judicials i polítics. Exemples destacats: In C. Verrem, Pro Lege Manilia, In L. Catilinam.
• Cartes Personals.

Estructura del Discurs i Mètode Retòric

Es distingeixen tres tipus de discursos: deliberatiu, judicial i epidíctic. Cada discurs es compon de quatre parts:

1. Proemi
2. Exposició
3. Argumentació
4. Conclusió

El mètode retòric clàssic consta de cinc parts (cànons): Inventio, Dispositio, Elocutio, Memoria i Actio.

Poesia Elegíaca: Publi Ovidi Nasó (43 a.C.)

Ovidi va néixer a Sulmona (Itàlia) el 43 a.C. en una bona família. Va estudiar retòrica a Roma i es va formar en l'àmbit judicial, però finalment es va dedicar completament a la poesia. Divorciat dues vegades, la seva obra és un reflex de la vida a l'alta societat romana, on ell era una figura destacada en diversos gèneres.

Obres Principals d'Ovidi

• Heroides
• Amores
• Metamorfosis
• Tristes
• Pòntiques

El Teatre a Roma

El teatre romà tenia un caràcter inicialment religiós i rural. Els escenaris eren sovint pulpita (escenaris improvisats).

Gèneres Teatrals Romans

Els gèneres es divideixen en:

• Gèneres basats en models grecs: Fabula Palliata (comèdia d'origen grec), Fabula Togata, Tragoediae, Fabula Praetexta.
• Gèneres populars romans: Atellanae, Mimi, Pantomimi.

La Comèdia Palliata va triomfar, agafant com a exemple la Comèdia Nova grega. S'anomenava palliata perquè els actors es vestien amb el pallium (túnica grega). Aquestes obres constaven de pròleg i cinc actes.

Plaute (254 a.C.): El Mestre de la Comèdia

Plaute (254 a.C., Sarsina) va arribar a Roma, va guanyar diners i ho va perdre tot. Va escriure comèdies que li van donar fama, especialment entre les classes baixes. El seu llenguatge és vigorós. Després de la seva mort, se li van atribuir moltes obres, però només 21 estan confirmades.

Característiques de l'Obra de Plaute

• Objectiu: Fer riure.
• Temes recurrents: El soldat fanfarró (*miles gloriosus*), embolics entre pares i fills.
• Origen: Totes les seves obres són adaptacions de models grecs (especialment Menandre).
• Obres destacades: Aulularia, Amphitruo, Bacchides, Miles Gloriosus, Captivi.

Terenci: La Comèdia Psicològica

Terenci utilitzava el pròleg per respondre a les crítiques dels adversaris. La seva comèdia buscava la descripció psicològica dels personatges.

Obres de Terenci

• Els Germans
• L'Eunuc
• La Noia d'Andros
• La Sogrà

Poesia Lírica: Quint Horaci Flac (65 a.C.)

La poesia lírica, a l'antiga Grècia, era cantada i acompanyada de lira, expressant sentiments personals amb entusiasme.

Horaci va néixer a Itàlia el 65 a.C. amb poques possibilitats econòmiques. En tornar a Roma, va conèixer Virgili i es va integrar al cercle de Mecenes, amb qui va tenir una gran amistat. Mecenes li va proporcionar els mitjans per dedicar-se a la seva vocació. Va morir el 8 a.C.

Gèneres i Obres d'Horaci

• Odes (4 llibres): Horaci volia rivalitzar amb l'estil líric grec. Inclou l'Himne dels Jocs Seculars.
• Epodes (17 poemes curts): Vers llarg i curt. Visió subjectiva, no acompanyats de lira. To violent i sarcàstic.
• Sàtires (2 llibres, 18 poemes): Anomenades Sermones (converses).
• Epístoles (2 llibres): Cartes que tracten temes generals i el seu punt de vista sobre la creació literària.

Temes Recurrents (Tòpics Horacians)

• Carpe Diem: Aprofita el moment.
• Beatus Ille: Elogi a la vida solitària.
• Obra Perenne: La immortalitat de la seva obra.
• Alegoria de la Nau: L'Estat com a nau.
• Aurea Mediocritas: Fugir dels excessos, buscar el terme mitjà.