Literatura Medieval Catalana: Lírica, Èpica i Narrativa
Enviado por Eduardo y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,57 KB
L'Edat Mitjana: Context Històric i Social
L'Edat Mitjana es divideix en dues grans etapes:
- Alta Edat Mitjana (segles V-XII): Període de formació de les llengües romàniques.
- Baixa Edat Mitjana (segles XII-XV): Marcada per l'aparició de les literatures escrites.
Característiques Generals de l'Edat Mitjana
- Feudalisme: Organització social jeràrquica basada en el vassallatge.
- Poder de l'Església Cristiana: Teocentrisme, jerarquització social, el model del cavaller cristià, i la primacia de la teologia respecte a la ciència.
- Naixement de la burgesia urbana: Nova concepció de la vida i de la cultura.
- Formació dels Comtats Catalans: Com a marca fronterera.
- Lluita contra els sarraïns.
La Lírica Medieval: Poetes, Trobador i Joglar
- Poeta: Escriu en llatí, la llengua de cultura.
- Trobador: Escriu en llengua vulgar (de caràcter profà).
- Joglar: Interpreta per a un públic que escolta.
La lírica medieval és una poesia cantada que expressa sentiments i sensacions personals. Els seus orígens cal buscar-los en el món romà, però amb un contingut diferenciat: el religiós.
La Poesia Culta en Occità i l'Art de Trobar
L'estament nobiliari va seguir els passos de la noblesa occitana i va cultivar una lírica escrita en occità. La lírica trobadoresca és la primera mostra de literatura culta escrita en llengua romànica.
L'Art de Trobar: Cànon i Exigències
L'Art de Trobar consistia a seguir un cànon establert per crear cançons que exigia:
- Preparació tècnica.
Poetes i Gèneres Poètics Trobadorescos
Temes Principals de la Lírica Trobadoresca
- L'amor: La cançó, l'alba i la pastorel·la.
- La guerra: El sirventès.
- La mort: El plany.
La Cançó de la Fin'amors: Amor Cortès
En la cançó de la fin'amors, es reprodueix l'estructura feudal en l'àmbit amorós.
Vocabulari Clau de la Fin'amors
- El gelós
- Els lauzengiers
- Fenhedor (tímid)
- Pregador (suplicant)
- Entendedor (enamorat tolerat)
- Drutz (amic, amant)
- Domna
- Midons
- Tornada
- Senhal
L'Alba i la Pastorel·la
El Sirventès: Gènere Bèl·lic i Satíric
Generalment, el sirventès usa melodies i rimes de cançons ja existents. És un gènere de temàtica bèl·lica que pot ser:
- D'atac personal.
- Polític: del moment, de les croades i de les lluites polítiques.
- Moral: sobre els costums socials.
El Plany: Cançó Fúnebre Medieval
El plany és una cançó fúnebre per elogiar un difunt (rei o senyor feudal). La lírica trobadoresca, a partir de la primera meitat del segle XII, es difon a d'altres corts: Catalunya i el nord d'Itàlia.
L'Èpica Medieval: Cançons de Gesta i Herois
L'èpica medieval es compon de cants d'exaltació de les gestes dels herois. Les Cançons de Gesta són textos que barregen història real i fictícia. El joglar èpic era el divulgador per castells i places de les cançons de gesta.
Finalitat de les Cançons de Gesta
- Presentar la història com una llegenda històrica.
- Instrument publicitari.
Exemples Destacats de l'Èpica Medieval
- Chanson de Roland.
- Cantar del Mio Cid.
- Prosificacions d'algunes cançons de gesta a les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner.
La Narrativa Medieval: Característiques i Elements
Característiques de la Narrativa Medieval
La narrativa medieval presenta històries de ficció amb un to objectiu, que poden ser:
- Versemblants / inversemblants.
- Fets reals / fets imaginaris.
- Existència de diferents personatges.
- Funció referencial.
Elements Principals de la Narrativa
El Personatge: Unitat Narrativa
- Individual i/o col·lectiu.
- Agent / pacient.
- És qui dona la unitat narrativa.
El Procés Temporal en la Narrativa
- Successió d'elements imprevisibles que modifiquen l'estat inicial.
- El personatge/s avança/en cap al clímax.
Sentit Moral
la final