Literatura medieval i figures literàries

Goliard: individus vinculats amb centres universitaris que deixen de ser monjos per dedicar-se a cantar o recitar poemes en llatí i llengües vulgars

Cortesía: terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que mitjançant una educació especial esdevé un model d'un ideal humà de refinament i valor espiritual

Trobador: artista que crea les composicions literàries i musicals amb la finalitat de que fossin difoses mitjançant el cant dels joglars (origen humil)

Amor cortès: concepció de les relacions amoroses sorgides a la societat cavalleresca occitana que constitueix l'element bàsic de la poesia trobadoresca del segle XII.

Poeta: el poeta és una persona que escriu poesia amb la seva llengua

Trobairitz: dames nobles que es dediquen també a escriure poesia amorosa

Pacte de Vassallatge: era un pacte entre un senyor feudal i un vassall del mateix estament social, el qual jurava fidelitat al seu feudal

Vassall: Ofereix servei, fidelitat i respecte al senyor feudal

Senyal: pseudònim que utilitzaven els trobadors per referir-se a la dama casada el qual indicaven al final del seu poema.

Lírica: tracta dels sentiments personals de l'autor a partir d'una melodia cantada.

Primers textos: El forum Iudicum i les Homilies d’Organyà són els primers textos escrits i conservats en llengua catalana, aquests textos no estan totalment escrits en català. En aquest cas les Homilies d’Organyà són textos religiosos i el Forum Iudicum és un text jurídic.

DIFERÈNCIES

Edat mitjana: teocentrisme, societat feudal i estamental, literatura religiosa i moral, imitació dels clàssics i “TEMPUS FUGIT”

Humanisme: antropocentrisme, societat burgesa, literatura didàctica i d’entreteniment, redescobriment dels clàssics i “CARPE DIEM”

SONS:

Al·literació: consisteix en la repetició d'un o diversos sons en un mateix fragment amb la intenció de suggerir una determinada sensació o, simplement, de crear un ritme a través de la repetició. EXEMPLE: xics i xavals, xipollejant-hi, es xopen.
Onomatopeia: imitar o suggerir sorolls reals. EXEMPLES: Els pollets diuen: «pii-pii»; les gallines: «co-co-co».

RELACIONADES AMB LES PARAULES:
L'anàfora és la repetició d'un mateix mot o grup de mots al començament EXEMPLES: Doneu-me una llanterna: —On és el cavall? Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,
L'epítet és un adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat que el nom té en ell mateix però destacant-la de manera més intensa.  EXEMPLE: la neu blanca

RELACIONADES AMB LES ORACIONS

El polisíndeton: consisteix en la repetició de conjuncions de coordinació en diferents versos,
EXEMPLE: El poble és tu i tu i tu//i tot d'altra gent que no coneixes,//i els teus secrets//i els secrets dels altres que es vol expressar.

L'hipèrbaton consisteix en l'alteració de l'ordre sintàctic corrent de les oracions.
EXEMPLE: De la cova singular//la carrossa és a l'entrada,//que es desclou al dia clar,//com una porta que es bada.
RELACIONADES AMB EL SIGNIFICAT: 

La comparació: posar en relació dues realitats. Els dos elements van units amb un nexe. EXEMPLE: La platja sembla un cor abandonat.

La metàfora:  identificar dues realitats, entre les quals s'ha establert prèviament una relació de semblança. En aquest cas, no trobem cap nexe que relacioni les dues realitats.
EXEMPLE: La lluna és una moneda de plata en la nit.

La metonímia consisteix a designar una realitat amb el nom d'una altra amb la qual manté una relació de proximitat. EXEMPLES: Després de sopar, van anar a fer unes copes. (El continent pel contingut) //S'ha comprat un Porsche. (La marca pel producte)