La literatura popular catalana

La va escriure Francesc Vicent Garcia. L'artifici formal i conceptual, el contrast i l'exageració; l'ús abundant de recursos amb l'objectiu d'impressionar i de lluir-se, que sovint compliquen la comprensió dels textos, i de vegades comporten la barreja de registres.

Decrets de Felip 5

18/15-16/15-16/17/18/15-16/17

Aquesta literatura de tradició oral és normalment anònima, no respecta fronteres polítiques ni lingüístiques; per això presenta múltiples variants. Tant la forma com els temes i els motius són estereotipats. A causa de la manca d'originalitat i dels pocs canvis al llarg del temps, té una evolució més lenta i difícil de datar. És una literatura efímera. Pel que fa a l'estructura i a l'estil, busquen fórmules que facilitin la composició oral i la memorització. La disciplina que s'encarrega de recollir i estudiar les composicions que formen o han format part de la literatura oral rep el nom de folklore.

La literatura popular catalana va guanyar importància perquè va mantenir una gran vitalitat en tots els gèneres. La poesia popular presentava una gran varietat de gèneres: corrandes i goigs entre d'altres. També cal destacar els romanços, poemes narratius de tradició oral. En prosa popular, cal destacar les rondalles i les llegendes, que es transmetien oralment i són relats ficticis. Pel que fa al teatre popular, va continuar la tradició de l'entremès medieval, anomenat sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus que descriuen costums de l'època. L'església promovia i s'hi servia d'aquestes peces per fer arribar als classes humils els seus ensenyaments.

Escrita en versos alexandrins

Ambientada a la Roma antiga i que respecta les tres unitats del teatre clàssic: lloc, acció i temps.