Literatura Popular i del Segle XIX: Guia Completa

Literatura popular i tradicional

És patrimoni d’una col·lectivitat. No té autor (anònim) i és de transmissió oral. Es caracteritza per ser tradicional, conservadora i inestable, amb múltiples versions internacionals.

Poesia

• Vocabulari: Senzill.
• Recursos: Repeticions (tornada), paral·lelismes i rimes fàcils o assonants.
• Gèneres:
  • Nadales: Cançons nadalenques.
  • Goigs: Poema de lloança adreçat a un sant o santa.
  • Romanç: Gènere narratiu (crims, robatoris, bandolers).

Prosa

• Rondalla: Conte popular amb elements fantàstics, nombres màgics (3/7), final feliç o moralització.
• Llegenda: Barreja fantasia i història.
• Tradicions: Relat que explica l’origen d’algun indret geogràfic.

Literatura del segle XIX

Experimenta un canvi important a causa de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa. Apareix una indústria editorial que funciona segons criteris comercials, prioritzant la novel·la, les col·leccions, les novel·les de fulletó (per entregues) i la premsa escrita. Els autors que no volen ser comercials esdevenen marginals. L'escriptor esdevé professional, a diferència de l'Antic Règim, on estaven sota la protecció de l'aristocràcia. Moviments destacats: Romanticisme, Realisme i Naturalisme.

Mètrica i rima

• Mètrica: Es compta fins a l’última síl·laba tònica. Art menor (4/8 síl·labes, alegre/festiu) i art major (10/12 síl·labes, tema seriós/solemne).
• Rima: Consonant (cantava/ballava) o assonant (cada/cara).

Situació lingüística i cultural al segle XIX

La llengua catalana deixa d’utilitzar-se en els àmbits cultes (com la literatura) i passa a un ús col·loquial, mentre que el castellà s’utilitza per a l’ús elevat. La Llei Moyano fa obligatòria l’escolarització, fet que provoca que tothom aprengui castellà (bilingüisme).

Apareixen intel·lectuals que reclamen el sorgiment de la literatura catalana (Renaixença). Hi va haver problemes per fer literatura en català:

1. No existia una tradició pròpia.
2. No tenien un model de llengua.

Teatre del segle XIX

Es deixa enrere la tragèdia neoclàssica (unitat de lloc i espai) i s’escriuen drames romàntics que no segueixen aquestes normes.

• Sainets: Peça breu (un sol acte) de temàtica còmica, amb personatges arquetípics, escrita en català.