Literatura de postguerra catalana: repressió, exili i Espriu

Literatura de postguerra: repressió i exili

La dictadura franquista va comportar una repressió de tota persona que manifestés una actitud contrària al règim establert. Per tant, s’impossibilita l’existència d’un ambient de llibertat que permeti el desenvolupament de l’activitat intel·lectual. El català va perdre la seva oficialitat, convertint-se en una llengua proscrita.

Comença així una època de silenci i d’èxode, un període dur en què la clandestinitat i les reunions privades donaven unes expectatives inexistents a la cultura catalana. És en aquesta època quan els autors catalans comencen a emigrar a països com França i, majoritàriament, a l'Amèrica del Sud.

Des de l’exili, els autors catalans inicien tasques d’integració per mantenir viva la cultura. Utilitzen els recursos dels països on estan exiliats per modernitzar revistes i butlletins ja existents; d'aquesta manera col·laboren en la tasca de conservació i difusió cultural en català, com per exemple la revista mexicana Quaderns de l'Exili.

Els autors més característics d'aquesta etapa són Blai Bonet, Pere Quart, Joan Brossa, encara que el més important va ser Salvador Espriu.

Salvador Espriu i la poesia realista

Espriu pertany a la literatura dels anys 40 i 50; la seva poesia és realista i, juntament amb la de Quart, tracta la preocupació social davant la vida i la mort, a més de la sensació d'estranyesa envers el seu país després de la guerra.

La poesia d'Espriu està plena de símbols de procedència diversa. Els temes més recurrents són la mort d'éssers estimats, la pèrdua de la llengua i la del país. També manté una actitud pessimista davant l'enfonsament del seu món, encara que ho mostra utilitzant la ironia i la sàtira.

Es recrea en la mitologia per satiritzar, denunciar i moralitzar; per exemple, Sefarad, amb el qual es refereix a Espanya.

La seva obra va ser extensa: primerament va escriure dues novel·les notables, El doctor Rip i Laia. Acabada la guerra, va escriure obres dramàtiques com Antígona o Primavera. Història d'Esther.

Durant els anys 40 i 50 va evolucionar cap al realisme, amb obres com Les hores o Final del laberint, on el poeta es veu sol plorant la mort dels éssers estimats i la del país.

Autors i temes principals

• Principals autors: Blai Bonet, Pere Quart, Joan Brossa, Salvador Espriu.
• Temàtiques recurrents:
  • Repressió i falta de llibertats
  • Exili i diaspora
  • Mort d'éssers estimats
  • Pèrdua i defensa de la llengua catalana
  • Ironia, sàtira i referències mitològiques (per exemple, Sefarad)

Nota: El text ha estat corregit ortogràfica i gramaticalment, respectant el contingut original i la informació citada.