Literatura de postguerra: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,09 KB
Literatura de postguerra
La guerra civil suposa una passa enrere per la cultura i la normalització dels modernistes i noucentistes. Es prohibeix el català excepte per l'ús provat i familiar. El català es castellanitza en l'ambit col·loquial i s'abolixen els estatuts d'autonomia, es suprimeixen els diaris, revistes, etc. Després de la guerra molts intel·lectuals s'exilien a Europa i Amèrica. La literatura es caracteritza pels personatges que s'enfronten a una realitat estranya provocant nostalgia, pèrdua de la patria, etc. Als anys 50 el franquisme comença un període d'inestabilitat provocant canvis: tornen exiliats, final de la clandestinitat, dinàmiques contràries al franquisme, etc. A Mallorca s'inicia una campanya per promoure el diccionari català-valencià-balear i apareixen col·leccions com Les illes d'or i no tots els gèneres evolucionen de la mateixa manera.
Narrativa 60- Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga
Mercè Rodoreda: Neix a Barcelona al 1909 i al 1928 es casa amb un oncle matern 14 anys major que ella amb el que tindrà un fill, això marca la seva vida i en la seva narrativa els temes seran les dificultats en les relacions humanes, la felicitat, la visió negativa de l'home, l'egoisme. Representa personatges femenins que viuen relacions amoroses frustrades i que experimenten decepció, desencant, etc. Tota la seva narrativa és psicològica ja que s'analitza el món interior dels personatges. S'expliquen fets amb el monòleg interior, donant importància al record i a la memòria com a salvació, la definició de felicitat. Tres etapes: la etapa de joventut, destacant Aloma sent el punt de partida de la narrativa. La etapa de maduresa, Vint i dos contes (1958) amb relats escrits amb tècniques diverses i l'anàlisi psicològic dels personatges: La plaça del diamant reflexa el procés de maduració i la pèrdua d'identitat de Natalia. A partir d'aquí, Rodoreda inclou elements fantàstics i un llenguatge amb recursos propers a la poesia o prosa poètica. Els elements simbòlics representen el món interior dels personatges. L'etapa de vellesa, Mirall Trencat (1974).
Llorenç Villalonga: Neix a Mallorca al 1897, en una família aristocràtica i va ser metge psiquiatre. Mor al 1980. La seva obra està influenciada per Proust. Abans de la guerra civil col·laborava en la premsa i escrivia articles catalans. Afiliat a la Falange espanyola estava enemistat amb els intel·lectuals mallorquins. Mort de dama (1931) reflecteix la desaparició de l'aristocràcia mallorquina i l'aparició del turisme. L'ús del català contribuïa a fer-la més punyent, però va seguir escrivint en castellà fins que esclata la guerra civil. La novella de Palmira. La Mallorca que ell estimava i que ha perdut és irrecuperable i es converteix en un paradís perdut. Aquesta transformació la converteix en remei que apareix en Mite o cicle de Bearn, obra influenciada per la literatura francesa: l'obsessió pel record, la infantesa de Proust i la moralització racionalista, influència de Rousseau i Voltaire.