Literatura religiosa i moral als segles XIV i XV

Després de Ramon Llull, arran de la crisi del Cisma d’Occident (1378-1417), els autors que cultiven la literatura de contingut religiós, membres de ordres de predicadors (franciscans i dominicans), van seguir les pautes lul·lianes i es van dedicar a escriure reculls de proverbis i exemples (històries de miracles i relats sorprenents i meravellosos). Són contemporanis de grans humanistes: Bernat Metge, Antoni Canals i Felip Malla. S’oposen a la prosa recargolada retòrica d’aquests per una de més senzilla i entenedora que arriba al poble. Al S. XV apareix Isabel de Villena, autora d’una Vita Christi. Una altra figura és el frare franciscà Francesc Eiximenis, va néixer a Girona entre 1330 i 1335. Estudià i viatjà a París, Colònia, Oxford i Avinyó, i va morir sent bisbe d’Elna el 1409. Obra de mentalitat medieval, és deutora en bona part de la de Llull. Demostra un ofici d’escriptor en l’ús d’històries, contes i faules per amenitzar divagacions teòriques.

Lo Crestià

La seva obra més ambiciosa és Lo Crestià, que havia de comprendre 13 llibres per exposar totes les idees sobre el dogma i la moral del cristianisme. Dels 13, n’han arribat 4. El Dotzè o regiment de prínceps e de comunitats és un important tractat polític. És autor d’un Llibre dels àngels i d’una Vita Christi. Destaca en la literatura religiosa i moral d’aquests segles el dominicà de València Vicent Ferrer (1350-1419), que va prendre part en el Cisma d’Occident i va tenir un paper decisiu en el desenllaç del Compromís de Casp.

Anselm Turmeda

El franciscà mallorquí Anselm Turmeda, nascut a mitjan del segle XIV, exemple paradigmàtic de les conseqüències del Cisma d’Occident. Pels volts de 1385 es converteix a la religió mahometana i se’n va a Tunis, on un cop mort (1430-1440), serà venerat com a savi i sant. Les seves idees anuncien l’aparició de la mentalitat burgesa, sobretot a la Disputa de l’ase contra frare Anselm, l’única obra en prosa en català; les altres són en àrab. Aquesta obra conté esplèndides històries anticlericals a l’estil de contes de Boccaccio i planteja la discussió entre l’autor i un ase sobre la superioritat de l’home damunt les bèsties. En vers va escriure el Llibre de bons amonestaments i les Cobles de la divisió del regne de Mallorques.