Literatura Renaixentista a València: Teatre i Prosa (Segle XVI)

El Renaixement Literari al Regne de València

Teatre Renaixentista a València

Durant el virregnat de Germana de Foix, en la primera meitat del segle XVI, València es va convertir en un actiu centre teatral.

Dramaturgs de la Primera Meitat del Segle XVI

Joan Ferrandis d’Herèdia i Lluís del Milà van escriure dues obres bilingües:

• La visita
• El cortesano

Són obres en què apareixen parlaments en valencià i castellà, per a donar més sensació de realisme.

Joan Timoneda i el Teatre Religiós

Al llarg de la segona meitat del segle XVI, destaca l’aportació de Joan Timoneda, que va escriure teatre religiós destinat a promoure els valors de la Contrareforma, amb obres com L’Església militant i El Castell d’Emaús.

L'Èxit del Teatre en Castellà a Final de Segle

A final del segle es produeixen dos fets que contribueixen a l’èxit del teatre en castellà a València:

1. D’una banda, la presència de Lope de Vega, que hi va passar uns anys desterrat i hi va escriure algunes de les seves obres.
2. De l’altra, l’activitat d’una sèrie de dramaturgs, com ara Guillem de Castro o Gaspar Aguilar, que reprodueixen els models teatrals de Lope en castellà.

Val a dir que aquests dos autors van participar, al costat d’altres intel·lectuals d’origen noble, en l’Acadèmia dels Nocturns, una mena de tertúlia poètica promoguda a València per Bernat Català de Valeriola.

La Prosa del Renaixement: Historiografia i Ideologia

L’interès renaixentista per l’antiguitat porta molts intel·lectuals a reconstruir la història des dels romans fins al seu temps. En no pocs casos, empren fonts escrites i arqueològiques per a fonamentar els fets que exposen, però sovint tenen una clara voluntat ideològica, és a dir, d’usar la història com a argument a favor de les seves idees sobre el present.

Obres Historiogràfiques Destacades

• Pere Antoni Beuter va escriure un tractat d’història del Regne de València publicat en dues parts. La primera, en valencià, arriba fins a la conquesta de Jaume I; la segona, en canvi, es publicà directament en castellà.
• Cristòfor Despuig va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa el 1557, però no es va publicar aleshores per por de la Inquisició, ja que en l’obra hi havia una certa afinitat amb les idees d’Erasme, que es consideraven favorables a la Reforma.

Contingut de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

En els col·loquis o diàlegs prenen part dos cavallers tortosins, Fàbio i Lúcio, que expliquen la història de la ciutat a Don Pedro, un cavaller valencià acabat d’arribar.