La Llanterna Màgica i l'Evolució del Cinema

La Llanterna Màgica: Les imatges es manipulaven en el projector de la llanterna. A finals del segle XVIII, la Revolució Francesa es trobava a les seves acaballes. Les restes de les últimes trinxeres encara eren presents pels carrers de París, però això no impedia que un grup d’espectadors inquiets fessin cua davant d’un antic convent on s’estava realitzant un espectacle innovador i inquietant. Aquest tipus d’espectacle, basat en les projeccions a través de la llanterna màgica, significava una innovació en el ram de l’entreteniment. Fins aquell moment, els espectacles visuals es centraven principalment en les ombres xineses i en espectacles més rudimentaris de llanterna màgica.

Les Joguines Òptiques

Fenaquistoscopi: Consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s’obtingui una sensació de moviment de les imatges. Les plaques poden ser canviades.

Zootrop: Consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A través d’aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren d’un mateix cos; en fer girar el cilindre, es donava la sensació d’estar en moviment. El zoòtrop va patir algunes modificacions per a perfeccionar el seu funcionament. D’aquestes modificacions sorgiren aparells com el praxinoscopi.

El Quinematògraf: L’Exposició Universal de Chicago, celebrada el 1893, va ser el lloc escollit per l’inventor nord-americà Thomas Alba Edison per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia forma d’armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d’augment que servia de visor per a l’espectador.

2.2 El Cinematògraf: Paul va tenir la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules, un aparell portàtil amb una triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com ara L'arribada d'un tren a l'estació (famosa per l'ensurt que van patir els espectadors, tot pensant-se que el tren es llençava sobre ells) o La Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière (Fig. 15). Aquest film mostra en un únic pla uns treballadors sortint de la fàbrica Lumière després d’acabar la seva jornada laboral. És la primera pel·lícula que va ser projectada comercialment per un públic.

3.1 El Cinema Sonor: No fou fins al 1927, més de trenta anys després del naixement del cinema, que es realitzà el primer film sonor de la història: El cantant de jazz (Alan Crossland, 1927). Tot i així, el cinema fou sonor des dels seus inicis. En molts casos, la projecció d'imatges s'acompanyava de música en viu (d'un organista o d'un pianista), o d'un gramòfon. La lenta integració del so sincronitzat en les pel·lícules respongué a raons econòmiques i al fet que les produccions cinematogràfiques tenien prou èxit i ningú es plantejava canvis. Des dels inicis de l'aparició del sonor, l'ús de la música agafà moltes de les convencions pròpies del teatre musical. La sonorització es començà a fer amb discos sincronitzats. La plena implantació del so es produí quan aquests es substituïren per una banda de so incorporada a la cinta de la pel·lícula, allò que s'anomenarà banda sonora, que integra tots els elements acústics de la pel·lícula: les veus, els sorolls i la música.