El Llatí, Llengües Romàniques i L'Imperi Romà

L'Evolució del Llatí

El llatí col·loquial, el que es parlava en l'entorn familiar, quotidià, al carrer, a l'exèrcit, etc., va evolucionar de manera molt diferent del llatí culte, que es va mantenir sense gaires canvis. Les diferències del llatí d'una i altra zona van anar augmentant al llarg del temps, sobretot quan l'Imperi Romà es va desestructurar i es va dividir en molts territoris independents. Aquests territoris van ser colonitzats per molts i diversos pobles bàrbars que van aportar algunes influències de la seva llengua. És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent en funció de les zones i la seva història.

Graus d'Influència del Llatí

La influència del llatí en els territoris de l'Imperi Romà té diferents graus:

• Grau 1: En algunes zones va desaparèixer sense deixar empremtes lingüístiques destacades (nord d'Àfrica, zones de l'Orient Pròxim).
• Grau 2: En altres zones va desaparèixer deixant evidents trets lingüístics (alemany, anglès).
• Grau 3: En altres zones el llatí no ha desaparegut, s'ha transformat en altres llengües, les llengües romàniques (català, castellà, italià, francès...).

Les Llengües Romàniques

L'aranès és una varietat de l'occità, pròpia de la Vall d'Aran. Els parlants d'una llengua no coincideixen exactament amb un país o un estat. Per exemple, el castellà es parla a molts llocs del món.

Totes aquestes llengües romàniques es consideren germanes, ja que provenen d'una llengua mare comuna, el llatí. Entre elles hi ha moltes semblances. Totes les llengües romàniques s'ubiquen principalment al continent europeu, però no són les úniques llengües parlades a Europa. Aquesta diversitat lingüística suposa una gran riquesa cultural que cal preservar i difondre.

Canvi i Mort de les Llengües

L'evolució de la llengua llatina, la seva expansió per molts territoris i la seva mort a través de la transformació a les llengües romàniques, no és un procés exclusiu del llatí, sinó que ha succeït i succeeix constantment. Totes les llengües canvien i aquests canvis lingüístics comporten el naixement i la mort natural de les llengües.

Al món existeixen més de 5000 llengües i, lamentablement, cada setmana en moren (deixen de tenir parlants) dues. Quan parlem de la mort de les llengües ens referim a la substitució lingüística, que és el procés d'abandonament de la pròpia llengua per part d'una comunitat lingüística.

Causes de la Substitució Lingüística

Per què s'abandona o se substitueix una llengua per una altra? Les causes poden ser diverses:

• Condició de l'individu: Factors com el sexe o l'edat poden influir en l'ús i la transmissió de la llengua.
• Pèrdua de funcions i prestigi: Quan una llengua deixa de ser utilitzada en àmbits importants (administració, educació, mitjans de comunicació) o perd prestigi social.
• L'escolarització: L'ús exclusiu d'una altra llengua en el sistema educatiu pot portar a l'abandonament de la llengua pròpia.

Una llengua també pot desaparèixer per un conflicte bèl·lic (guerra).

L'Alfabet i Sistemes d'Escriptura

L'alfabet és el conjunt de símbols (lletres) que codifiquen una llengua escrita. Representa un gran invent cultural, va revolucionar la transmissió de la cultura i la comunicació humana. Gràcies a l'alfabet, l'escriptura es va fer popular i va permetre l'aparició de la literatura i el coneixement de les lleis i la ciència. Cada llengua té el seu propi codi.

A l'antiguitat també existien l'ideograma i el sistema sil·làbic com a sistemes d'escriptura.

L'Alfabet Llatí i Altres Alfabet

L'alfabet llatí prové del grec per mitjà de l'etrusc i es caracteritza per tenir un signe (lletra) per cada so.

• Ideograma: Sistema d'escriptura on es dibuixa per representar la idea.
• Sistema sil·làbic: Utilitzava un signe per cada síl·laba, tenia quatre vegades més signes que l'alfabet.

El català utilitza l'alfabet llatí afegint la j, la w i la u.

A Europa també hi ha l'alfabet ciríl·lic (prové del grec i es va desenvolupar al segle IX dC. Té més lletres que el llatí i actualment l'utilitzen les llengües eslaves) i l'alfabet grec (només l'utilitza el grec i es va crear al final del segle IX aC).

Sistema Vocàlic del Llatí

El sistema vocàlic del llatí està compost de les cinc vocals (a, e, i, o, u) més la y, que prové del grec. No hi ha vocals obertes ni es pronuncien neutres. No hi ha accent gràfic (no normes d'accentuació). Les paraules de dues síl·labes són planes i no existeixen les agudes.

Les Vies Romanes

Finalitat de les Vies Romanes

La finalitat de la construcció de les vies romanes era diversa:

• Control territorial: Controlar tots els territoris romans.
• Mobilitat militar: Poder arribar amb facilitat a qualsevol punt de l'imperi per sufocar una possible revolta o conflicte.
• Comerç i comunicació: Facilitar el comerç i la comunicació entre les ciutats de les províncies.

Tipus de Camins Romans

Existien diferents tipus de camins:

• Via: Camí força ample per a carros.
• Iter: Camí per anar a peu, amb animal de càrrega o llitera.
• Actus: Camí per a un sol vehicle o animal de càrrega.
• Semita: Camí petit.

La Construcció de les Vies

Els romans es van adonar que per construir una via calia buscar el millor traçat i el més fàcil. Dibuixaven el recorregut en línia recta (aquesta es desviava quan el terreny ho exigia). Després, l'exèrcit començava la construcció perquè coneixia tot el territori romà.

El procés de construcció seguia diversos passos:

1. Delimitaven l'amplada de la via.
2. Excavaven un canal entre les dues fileres de pedra i posaven una primera capa de pedres.
3. Posaven una altra capa de sorra.
4. Recobrien aquestes capes amb pedres triturades.

Totes les capes sumaven un gruix d'un metre.

Principals Vies i Mil·liaris

La dita "Tots els camins porten a Roma" reflecteix la realitat que les vies romanes unien un punt qualsevol de l'Imperi Romà amb Roma. Roma esdevenia el punt zero d'aquesta xarxa.

Cada via tenia un nom que corresponia al del prohom que l'havia fet construir, i el nom podia canviar si la via era reconstruïda.

El mil·liari era un monòlit de pedra de forma cilíndrica de dos metres d'alçada. Actuaven com a indicadors expressats en milles.