Llatí i Política Antiga: Conceptes Clau de Grècia i Roma
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,28 KB
El Llatí: Una Llengua Flexiva i la seva Estructura
El llatí és una llengua flexiva, la qual cosa significa que utilitza desinències per distingir gènere, nombre i funció sintàctica. En llatí, els mots estan formats per l'arrel (la part invariable del mot que ens aporta el significat) i per uns morfemes desinencials (que ens indiquen el gènere, el nombre i la funció sintàctica).
Aquest sistema de flexió no s'ha mantingut en les llengües romàniques. En català, els morfemes en què acaben les paraules són només gramaticals, donant-nos informació sobre el gènere i el nombre del mot. La funció sintàctica sol expressar-se mitjançant preposicions. Altres llengües, com el rus o l'alemany, tenen un sistema flexional semblant al del llatí.
Els mots poden ser variables si es flexionen o invariables si mai no canvien de forma:
- Mots variables: Noms, adjectius, pronoms.
- Mots invariables: Adverbis, preposicions, conjuncions.
El Cas Gramatical en Llatí
El cas és cadascuna de les formes que pot presentar un mot variable. En llatí hi ha sis casos, i cadascun té una funció sintàctica diferent.
La Declinació Llatina
La declinació és el conjunt dels sis casos, en singular i plural, que poden adoptar els noms, adjectius i pronoms. En llatí n'hi ha cinc.
Els substantius es presenten en dues formes: nominatiu singular i genitiu singular. El genitiu és diferent en cada declinació i, a partir d'ell, sabrem a quina declinació pertany cada mot.
Són de la primera declinació tots els noms amb nominatiu singular acabat en -a i genitiu singular acabat en -ae (e.g., rosa, rosae).
La Política: Des de la Grècia Antiga fins a Roma
La política neix a la civilització grega quan els homes s'uneixen per viure en comunitat. Pels grecs, tothom qui vivia a la polis (ciutat) era considerat polític. A Atenes es van posar en pràctica diversos sistemes de govern.
Sistemes de Govern a Atenes
- Oligarquia: Govern d'uns pocs.
- Monarquia: Govern d'un sol home.
- Tirania: Poder absolut d'una sola persona.
- Democràcia: Govern del poble. Aquest mot va ser inventat a Atenes al segle V a.C.
Cal destacar que a l'Atenes clàssica, dones, infants, esclaus i estrangers no eren considerats ciutadans atenesos i, per tant, no tenien drets polítics. En canvi, avui en dia les democràcies modernes es basen en l'abolició de l'esclavitud i el sufragi universal, que és el dret a vot per a tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva raça, sexe, condició social o creença.
Tipus de Democràcia
- Democràcia directa: Els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament les lleis i decisions.
- Democràcia representativa: Avui en dia, la majoria de democràcies són representatives, on els ciutadans elegeixen representants que prenen decisions en el seu nom.
Al segle IV a.C., la monarquia va tornar a ser predominant amb figures com Alexandre el Gran.
La Política a Roma
La història política de Roma es pot dividir en tres grans períodes:
Monarquia (753 a.C. - 509 a.C.)
República (509 a.C. - 27 a.C.)
Durant la República, la política romana es va estructurar al voltant de tres pilars fonamentals:
El Senat
El Senat va esdevenir la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació. Estava format per 600 senadors amb càrrec vitalici. Les seves reunions eren periòdiques i les seves funcions incloïen:
- Assessorar els magistrats.
- Discutir les lleis.
- Controlar el govern de les províncies.
- Controlar les finances públiques.
- Declarar la guerra i la pau.
A diferència de l'antiga Roma, avui en dia, en institucions com les Corts Generals Espanyoles (Congrés dels Diputats i Senat), el càrrec de senador no és vitalici.
Les Assemblees
Els homes adults i lliures de naixement tenien dret de ciutadania i podien participar en les assemblees. L'assemblea elaborava i aprovava lleis i elegia els magistrats. Per votar, calia estar present a l'assemblea (principalment a la ciutat de Roma).
Les Magistratures
Les magistratures eren càrrecs polítics que podia ocupar qualsevol ciutadà, amb tasques específiques per a cada càrrec. Els magistrats no cobraven pel seu servei. Un cop finalitzat el mandat, calia esperar 3 anys per optar a un nou càrrec, o 5 anys si es volia el mateix càrrec.
Entre les magistratures més importants hi havia:
- Cònsol (equivalent a un president o rei): Convocava i presidia el Senat i les assemblees, i era el cap de l'exèrcit.
- Pretors (jutges): Administraven la justícia.
- Edils (alcaldes): Responsables de la vida municipal.
- Questors: Administraven les finances.
- Tribuns de la Plebs (síndic de greuges): Defensaven els plebeus contra els abusos de cònsols i pretors.
- Censor: Elaborava el cens de ciutadans.
Les assemblees no tenien dies fixos de reunió.
Imperi (finals del segle I a.C. en endavant)
Aspectes del Procés Electoral Romà
Auspicis
Abans de prendre decisions importants, es consultava la voluntat de Déu mitjançant els auspicis.
Candidat
A Roma, hi havia limitacions d'edat per a cada càrrec, calia residir a la ciutat on es feien les eleccions, acreditar solvència econòmica i no estar inhabilitat. Qui tenia una feina considerada de poca honra no podia ser candidat.
Campanya Electoral
Vint-i-quatre dies abans de les votacions, el cònsol convocava l'assemblea i anunciava el nom dels candidats que reunien els requisits. La campanya acabava en el mateix moment de les votacions, sense dia de reflexió. Els candidats es posaven una toga càndida i es donaven a conèixer als ciutadans (parlaven amb la gent, feien promeses...).
Existeix el “Manual per a unes eleccions”, que Ciceró va escriure en forma de carta amb consells al seu germà, candidat a cònsol (63 a.C.).
Votació
Les votacions es realitzaven al Camp de Mart.
El Dret Romà
El Dret Romà és el conjunt dels principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques de la seva existència. Les seves fonts principals són els costums i les lleis.
Fites Clau del Dret Romà
La Llei de les XII Taules (segle V a.C.)
Va ser el primer pas important en la història del Dret Romà, codificant per primera vegada les lleis romanes.
Corpus Iuris Civilis
És una recopilació de tot el Dret Romà que ha servit de base per al dret a Occident.