Llatí, Política Antiga i el Mite de Perseu: Un Viatge per la Història Clàssica

El Llatí: Una Llengua Flexiva

El llatí és una llengua flexiva, que distingeix les funcions sintàctiques dels mots en una frase afegint diferents morfemes a les arrels de les paraules. Els mots estan formats per l'arrel, que és la part invariable del mot i que ens aporta el significat, i per uns morfemes desinencials que ens indiquen el gènere, el nombre i també la funció. Els mots poden ser variables, si es flexionen, o invariables, si mai no canvien de forma, com és el cas dels adverbis, preposicions i conjuncions. Els mots variables són substantius, adjectius i pronoms. El conjunt d'aquests sis casos, en singular i en plural, que poden adoptar els noms, adjectius i els pronoms s'anomena declinació. N'hi ha cinc. Les conjugacions dels verbs són: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt.

Sistemes Polítics a l'Antiga Grècia i Roma

La política neix quan els homes, per qüestions pràctiques, s'uneixen per viure en comunitat. La ciutat més important del món grec va ser Atenes, on es posaven en pràctica diversos sistemes de govern:

• L'oligarquia: govern d'uns pocs.
• La monarquia: govern d'un sol home.
• La tirania: poder absolut d'una sola persona.
• La democràcia: govern del poble.

La Democràcia Atenesa: Origen i Limitacions

La democràcia va ser inventada a Atenes al segle V aC per designar un sistema de govern en què les decisions les prenia l'assemblea de ciutadans, i no un rei o un emperador. Les dones, els infants, els esclaus i els estrangers no podien participar en les assemblees populars perquè no eren considerats ciutadans atenesos. La democràcia atenesa permetia només la participació d'un grup molt reduït de persones, la qual cosa feia possible la implicació directa dels ciutadans. Aquest sistema es coneix com a democràcia directa: els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament. Al segle IV aC es va tornar a altres sistemes de govern com la monarquia.

L'Evolució Política de Roma: Monarquia, República, Imperi

La història de Roma comença amb un sistema de govern anomenat la monarquia, en què un rei prenia les decisions amb l'ajut d'un senat, format pels caps de les famílies més importants, que l'assessoraven si el rei ho sol·licitava. Amb l'abolició de la monarquia sorgeix la república, que pretenia una participació més gran dels ciutadans en el govern de la ciutat. Al final del segle I aC desapareix la república i s'instaura una nova forma de govern, l'imperi, on un sol home, l'emperador, decidirà sobre els assumptes interns i externs de Roma.

En resum, la política a Roma va evolucionar així:

1. Monarquia (rei)
2. República (participació ciutadana)
3. Imperi (emperador decideix assumptes interns i externs)

L'Estructura de la República Romana

La república tenia una estructura basada en tres eixos principals: el senat, les assemblees o comicis i les magistratures.

El Senat Romà: Màxima Autoritat

El Senat era la màxima autoritat i l'òrgan de representació. Els senadors eren vitalicis i tenien les funcions d'assessorar els magistrats, elaborar lleis, controlar el govern de les províncies, controlar les finances públiques i declarar la guerra o la pau.

Les Magistratures Romanes: Servidors del Poble

Els magistrats eren escollits pel poble, no eren vitalicis i el seu mandat solia durar un any. Normalment, hi havia més d'un membre per cada magistratura. En acabar el seu mandat, havien d'esperar 3 anys per exercir una altra magistratura i 5 per repetir la mateixa.

• Cònsol: Convocava i presidia el senat i l'assemblea, i era el cap de l'exèrcit.
• Pretors: Administraven justícia.
• Edils: Responsables de la vida municipal.
• Qüestors: Administraven les finances.
• Tribuns de la plebs: Defensaven els plebeus dels cònsols i pretors.
• Censor: Elaborava el cens.

El Procés per ser Candidat a Roma

Per ser candidat a Roma, calia complir una limitació d'edat, residir a Roma, acreditar solvència econòmica i no estar inhabilitat, a més de tenir una feina d'honra. Vint-i-quatre dies abans de les votacions, el cònsol anunciava els candidats. Aquests es posaven la Toga candida (blanca) i anaven al carrer a donar-se a conèixer.

El Dret Romà: Fonaments Legals

El Dret Romà és el conjunt dels principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques de la seva existència.

Cal destacar que el sufragi universal, el dret a vot de tots els adults d'un estat, no va ser una realitat fins al segle XX.

El Mite de Perseu: Heroi i Destí

El Naixement de Perseu i la Profecia d'Acrisi

Acrisi, rei d'Argos, volia tenir un fill baró com a hereu, però tan sols havia tingut una filla, preciosa, que es deia Dànae. Tenia tantes ganes de tenir descendència masculina que va consultar el seu futur en un oracle, que li va dir: “No tindràs cap fill baró. El teu successor serà el teu net, fill de Dànae, però ell et matarà”. Acrisi, espantat pel que li va dir l'oracle, va agafar la seva filla Dànae i la va tancar per sempre a una habitació subterrània amb parets de bronze, i amb la porta guardada per gossos salvatges, per impedir que ningú entrés, i així evitar que la profecia es complís. Ningú va poder entrar, ningú excepte Zeus, el qual es va enamorar d'ella i, per poder estar junts, es va convertir en pluja daurada. Així va poder penetrar fins a l'habitació per una petita obertura que hi havia al sostre de la jove. D'aquesta manera es va unir a ella, i Dànae va concebre i donar a llum en secret a un nen, Perseu.

En tenir-la tancada, Dànae va aconseguir ocultar l'existència del seu fill i criar-lo durant uns anys. Un dia el petit Perseu va cridar mentre estava jugant i Acrisi va sentir el seu crit i els va descobrir. Acrisi no es va creure que fos fill de Zeus; ell va suposar que algun home havia aconseguit entrar a l'habitació on es trobava la noia. Així que va agafar mare i fill, els va tancar dins un cofre de fusta i els va llençar al mar, tot i que hi ha altres versions que diuen que no els va llençar en una capsa, sinó que els va abandonar a la deriva en una petita barca, sense aigua ni menjar. Però el cofre no es va enfonsar, sinó que va surar a la deriva, i finalment va arribar a les costes d'una illa, Sèrifos, on els va recollir Dictis, un pescador germà del rei Polidectes, que els va acollir a casa seva.

Amb el temps, Perseu va fer-se un jove valent i atractiu. El rei de l'illa on havien arribat era Polidectes. Aquest rei es va enamorar de Dànae i contínuament li demanava que es casés amb ell, però Dànae sempre responia que ella ja estava casada amb el déu Zeus, perquè tenien un fill en comú: Perseu. Polidectes va pensar que si Perseu moria, Dànae ja no tindria cap tipus de relació amb Zeus, així que va idear un pla per aconseguir la mort del jove.

Polidectes va oferir un banquet, al qual va convidar tots els nobles de la regió. També va convidar el jove Perseu, per així poder realitzar el seu pla. Durant el dinar, el rei va demanar als convidats que cadascú li regalés un cavall, per tal d'aconseguir un bon regal amb el qual poder impressionar una reina veïna. Tots es van comprometre a regalar-li un cavall, però Perseu, que no tenia cavalls ni diners per a comprar-los, es va oferir a fer per a ell qualsevol feina que necessités. El rei li va demanar una cosa molt difícil i molt perillosa: li va demanar que matés Medusa i li portés el cap de la gorgona com a prova que ho havia aconseguit. Polidectes estava convençut que Perseu moriria en l'intent. El noi, sense pensar-s'ho gaire, va acceptar el repte.

Medusa era una de les tres gorgones, monstres amb ales, unes urpes i uns ullals terrorífics, i amb una cabellera de serps verinoses. Però la seva arma més terrible era la seva mirada, que convertia els homes en pedra.

La Missió de Perseu: Vèncer Medusa

L'Ajuda dels Déus a Perseu

Quan Zeus es va assabentar del que el seu fill anava a fer, sabent que tot sol no se'n sortiria, va demanar als altres déus que l'ajudessin:

• Hades li va donar un casc amb el poder de fer-lo invisible.
• Hermes li va donar unes sandàlies alades i una falç.
• Atena li va donar un escut tan brunyit que reflectia com un mirall, amb l'advertiment que mirés sempre Medusa a través de l'escut i no directament.

Les Greies i les Nàiades: Claus per a l'Èxit

Altres versions diuen que va ser Atena qui ho va saber primer i li va regalar l'escut, i Hermes li va regalar una falç molt afilada perquè pogués tallar el cap de la gorgona. A part d'això, Perseu necessitava algunes coses més, que guardaven les nàiades de la llacuna Estígia: unes sandàlies amb ales per poder volar, un sarró màgic per guardar el cap de Medusa i el casc del déu Hades que feia invisible a qui el portava. Ell no sabia on era la llacuna Estígia i ho va haver de demanar a les tres Greies, que eren tres velles germanes que només tenien un ull i una dent per a les tres, i per poder veure i menjar se'ls anaven passant de l'una a l'altra. Perseu els hi va agafar tant la dent com l'ull, i només els hi va tornar quan les Greies van explicar-li el camí secret per arribar a la llacuna Estígia. Allà Perseu va aconseguir que les nàiades li prestessin les coses que necessitava, i ben equipat se'n va anar a trobar les tres gorgones.

La Mort de Medusa i el Naixement de Pegàs

Una vegada Perseu va arribar a on vivien les gorgones, va veure que aquestes dormien. Al seu voltant hi havia moltes estàtues, que devien ser d'herois que havien intentat enfrontar-se a les gorgones, però que s'havien convertit en pedra per la mirada dels monstres. Perseu es va apropar amb les sandàlies alades, caminava d'esquenes, mirant per on trepitjava gràcies al reflex de l'escut. Quan va tenir Medusa al seu costat, el noi, sense girar-se, li va tallar el cap. Del contacte de les gotes de sang de Medusa amb la terra, va néixer Pegàs, el cavall alat. Perseu va córrer a guardar, amb l'ajut de l'escut encara, el cap de Medusa dins el sarró, ja que, morta, la seva mirada no havia perdut el seu poder petrificador. Perseu va muntar a Pegàs i es va allunyar ràpidament, i malgrat que les altres dues gorgones el van perseguir, no van aconseguir trobar-lo, perquè el casc d'Hades el feia invisible.

Les Aventures de Perseu: Atlas i Andròmeda

Perseu tornava volant sobre el nord d'Àfrica quan va veure el tità Atles sostenint el món, càstig que Zeus li va imposar per sempre quan va encapçalar la revolta dels titans contra els déus olímpics. Perseu va tenir pietat del seu sofriment i el va convertir en pedra amb el cap de Medusa, transformant-lo així en la cadena muntanyosa encara avui anomenada Atles.

Més endavant, va trobar Andròmeda, una jove que estava encadenada nua a un penya-segat, filla de Cefeu, el rei d'Etiòpia. La seva mare, Cassiopea, havia dit que tant ella com la seva filla eren més formoses que les Nereides, nimfes del mar. Aquestes, enfadades, es van queixar a Posidó, el qual havia enviat un monstre a desolar Etiòpia. Segons l'oracle, per salvar la ciutat, havien de sacrificar la jove al monstre. El monstre va sortir del mar i Perseu el va matar i va demanar casar-se amb ella. Per aconseguir la noia, es va haver d'enfrontar amb el seu oncle, al qual va transformar en pedra.

Va tornar amb la seva mare i es va assabentar que el rei va intentar que es casés amb ell a la força. Perseu va anar al palau i el va convertir en pedra. Va tornar tots els objectes als déus, incloent-hi el cap de Medusa, que el va entregar a Atena.

El Compliment de la Profecia i el Llegat de Perseu

Un temps després, Perseu va participar en uns jocs d'atletisme. Va arribar l'hora de fer el llançament de disc; una forta ràfega de vent el va desviar i va anar a caure al cap del rei d'Argos, Acrisi, el seu avi, el qual va morir. Perseu va succeir el seu avi en el regne d'Argos, on va viure feliç al costat d'Andròmeda. Quan van morir, tots dos, els déus els van convertir en constel·lacions.