Llegat Clàssic: Transmissió, Escriptura i Mites

Transmissió de la Cultura Clàssica

La transmissió de la cultura clàssica s'ha fet per diverses vies:

1. Testimonis arqueològics: troballes urbanístiques, objectes de la vida quotidiana i elements artístics.
2. Testimonis epigràfics: inscripcions trobades en ceràmica, pedra, làpides funeràries, parets, etc.
3. Testimonis literaris: la principal via de transmissió de la cultura clàssica, ja que a partir de les obres escrites pels escriptors coneixem la filosofia, la història, la geografia, les llegendes, les ciències de la natura, les matemàtiques, l'arquitectura, l'art, i així tots els àmbits del coneixement. Gràcies a la literatura, tot aquest saber es va poder conservar.

Materials d'Escriptura a l'Antiguitat

Els textos literaris d'època clàssica s'escrivien sobre papir.

Papir: material molt fràgil que s'obtenia d'una planta aquàtica molt abundant a Egipte, del mateix nom.

Els autors escrivien sobre una tira de papir amb una tinta negra i, a mesura que anaven escrivint, enrotllaven la part escrita amb la mà contrària.

Volum: tira de papir que quedava enrotllada.

Aquests rotlles es guardaven en fundes de cuir dins unes caixes cilíndriques, perquè era un material molt fràgil i fàcilment deteriorable.

Existia també un altre material per escriure, el pergamí, fet amb pell de xai, vedell o cabrit, tractada per poder-hi escriure a sobre. Tot i ser bastant més costós, també es va utilitzar.

Les tires de pell, ja ben polides, igualades i fines, es tallaven formant fulls que després eren cosits junts. La unió de diversos plecs es cobria amb unes tapes o cobertes, semblants als llibres actuals, i rebien el nom de còdexs.

L’ús dels pergamins es reservava sovint per a obres molt importants i per a còpies dels mestres de la literatura llatina.

Palimpsest: tipus de pergamí en el qual es podia esborrar el que hi havia escrit rascant la pell per tornar-hi a escriure a sobre. Es poden veure restes del que hi havia escrit anteriorment.

Expressions Llatines d'Ús Comú

• Al Cèsar el que és del Cèsar: 'A cadascú el que li correspon'. Amb aquestes paraules, Jesús va respondre als fariseus quan li van preguntar sobre el pagament dels impostos al Cèsar.
• Anar llatí: 'Rutllar bé'. Expressió sinònima d'anar tot sobre rodes.
• Tenir ínfules: 'Tenir pretensions'. Una ínfula era una banda de llana blanca.
• Passar el Rubicó: 'Arriscar-se'.

Relats de la Mitologia Grega

Pandora

Júpiter va castigar els homes i els va enviar Pandora, la primera dona. Aquesta va ser creada per Vulcà i, per ordre de Júpiter, cada divinitat li va atorgar una qualitat: la bellesa, l'habilitat, la gràcia... Júpiter la va lliurar a Epimeteu, germà de Prometeu, que, captivat per la bellesa de Pandora, va oblidar els consells del seu germà de no acceptar cap present que provingués dels déus.

Els déus havien obsequiat Pandora amb una caixa, la qual no havia d'obrir mai. Pandora va obrir la caixa, i llavors es van escampar entre la humanitat tots els béns i els mals. Per sort, Pandora va tancar-la ràpidament i a dins va quedar només l'Esperança.

El Diluvi

Aquells homes creats per Prometeu van començar una degeneració progressiva, que els antics van explicar a través de les Edats de l'Home. Així, van utilitzar els metalls per anomenar aquestes etapes, cadascuna de les quals era pitjor que l'anterior.

Júpiter va voler exterminar la humanitat i va enviar un gran diluvi. Per a això, va comptar amb l'ajut del seu germà Neptú, déu del mar i de totes les aigües.

Júpiter només va voler salvar Deucalió i Pirra. Deucalió era fill de Prometeu, i la seva esposa Pirra era filla d'Epimeteu i Pandora. Quan Júpiter va voler destruir la raça dels homes, va decidir salvar-ne només dos de justos: Deucalió i Pirra. Aquests van construir una arca on es van tancar durant nou dies i nou nits.

Quan les aigües es van calmar i Deucalió i Pirra van desembarcar, Júpiter els va concedir un desig: el de tenir companyia. El déu els va ordenar que agafessin pedres i les anessin tirant a la seva esquena. De les pedres que llançava Deucalió, en naixien homes, i de les pedres de Pirra, dones.