Llegat Literari Català: Marçal, Martí i Pol, Salvat-Papasseit
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,54 KB
Maria-Mercè Marçal i Serra: Poeta i Referent Feminista
Maria-Mercè Marçal i Serra va néixer el 1952 a Ivars d'Urgell. Va ser una de les veus poètiques més innovadores de la seva generació, profundament compromesa amb el feminisme, la identitat catalana i els drets LGBTI. Va morir el 1998 a causa d’un càncer.
Temàtiques i Estil Poètic de Marçal
La seva obra explora la identitat de gènere i el feminisme. El llenguatge poètic de Marçal es caracteritza per la tensió entre el jo poètic, la lluna (metàfora de la identitat femenina) contraposada a la llum solar (identificada amb la masculina), i l’ombra, entesa com a zona desconeguda i inexplorada de la pròpia personalitat. També destaca la influència de la poesia popular i de formes clàssiques com la sextina i el sonet.
Maria-Mercè Marçal és un referent fonamental en la literatura catalana i feminista. El seu compromís amb la llengua, la cultura i la identitat continua inspirant noves generacions.
Miquel Martí i Pol: El Poeta de Roda de Ter (1929-2003)
La biografia de Miquel Martí i Pol ha estat marcada per trets definitoris clau:
- El seu fort lligam al poble nadiu, Roda de Ter, on va viure gairebé tota la seva vida.
- La seva condició obrera, com a escrivent a la fàbrica tèxtil La Blava, on va treballar des dels 14 fins als 43 anys.
- El compromís del poeta amb la seva classe social i amb el país.
- La seva disposició, des de jove, a interrogar-se i a esforçar-se per conèixer-se a si mateix i el món que l'envolta.
Joan Salvat-Papasseit: Vitalisme i Avantguarda (1894-1924)
Joan Salvat-Papasseit, nascut el 1894, va tenir una vida molt curta, ja que va morir als 30 anys de tuberculosi. Malgrat els seus pocs moments de salut òptima, va saber valorar sempre la vida i l’amor com un tresor i un regal. Va voler viure al màxim, amb tota la intensitat, amb optimisme, màxima empenta, entusiasme, esperit aventurer i vitalisme.
Amb aquest esperit, no resulta estrany que rebutgés l’academicisme del Noucentisme i abracés les avantguardes, per la seva manera sincera, directa i creativa d’escriure. Salvat-Papasseit va destacar pel seu idealisme i pel seu anhel d’anar més enllà de l’adversitat. La seva és una poesia farcida de sentiments, i se’l pot considerar un poeta de la vida i de l’amor, perquè els veia com un miracle.