Llegat i Traspàs: Somnis Incomplerts i la Por a la Mort

Miquel Garrigues: Carta a la Senyora Mort

Aquest capítol està escrit en forma de carta, on Miquel Garrigues s’adreça directament a la Mort. En la seva carta, Miquel explica la història de la seva família i les diferents branques dels Garrigues al poble, diferenciades per sobrenoms i trets físics peculiars.

Miquel lamenta no haver pogut complir el seu somni de ser barquer de la vila, ja que aquest càrrec estava ocupat per una altra persona. En lloc de ser barquer, va acabar treballant a les mines durant vint anys, carregant llaüts de carbó. Malgrat això, el seu desig de ser barquer no desapareix, i per això demana a la Mort que, quan mori, li doni l’oportunitat de ser el barquer de les ànimes en el més enllà, transportant-les d’un món a l’altre.

Personatges Clau del Capítol 7

• Senyora Mort: Destinatària de la carta de Miquel, representa el destí i la resignació.
• Miquel Garrigues: Narrador i protagonista, vol ser el barquer de les ànimes en l’altre món.
• El barquer de la vila: L’actual barquer, vell, a qui Miquel vol substituir.
• El senyor Caront: Referència al barquer mitològic que transporta ànimes.
• Miquel Dalmau ("La Clenxa"): Barber del poble, savi en lletres.
• Oncle Campells: Home fort que semblava indestructible.
• Gustau: Cafeter que comenta sobre la història dels barquers.
• Capatàs: Cap de la mina que interrompia els somnis de Miquel.
• Apotecari (senyor Honorat): Mostra a Miquel un quadre sobre el seu desig.

Preludi de Traspàs: La Por de l'Àvia

Aquest capítol mostra el patiment i la por de l’àvia davant la mort. Tot i que està a punt de morir, es resisteix perquè tem el que pot passar després de la mort. La tia Ramona ens explica l’origen d’aquesta por:

Anys enrere, quan l’avi Joaquim encara vivia, va decidir plantar una figuera al pati de casa, malgrat l’oposició de l’àvia, que considerava que l’arbre portaria problemes (espai, sol, arrels molestes). Tot i el seu desacord, l’avi la va plantar igualment. Amb els anys, la figuera va resultar ser una nosa per a les feines domèstiques de l’àvia, fins que un dia, sense dir res a ningú, va decidir serrar-la. Per una estranya coincidència, l’avi va morir uns minuts abans que la figuera caigués.

Ara, en el seu llit de mort, l’àvia tem que el seu marit l’estigui esperant per retre-li comptes pel que va fer. Aquesta por la manté inquieta i la fa resistir el moment final.

Personatges Clau del Capítol 8

• L’Àvia: Protagonista del capítol. A punt de morir, està angoixada per la idea que el seu marit l’estigui esperant per demanar-li comptes.
• Joaquim, l’avi: Va plantar la figuera tot i l’oposició de l’àvia. Va morir pocs minuts abans que ella la serrés.
• Tia Ramona: Cunyada de l’àvia i gran coneixedora de la història familiar. Explica el motiu pel qual l’àvia té por de morir.
• Tia Teresa: Mare del narrador i present en l’agonia de l’àvia.
• Oncle Orestes: Marit de la tia Teresa. Un home amb un gran control sobre el seu destí, que va predir la seva pròpia mort.
• El senyor Honorat (l’apotecari): Destaca la gran memòria de la tia Ramona, capaç de recordar fins i tot els records dels altres.
• Tia Carme: Apareix al final del capítol, ajudant a serrar la figuera amb les altres ties.