La llegenda de l'artista: Excentricitat, bogeria i rebel·lia
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,94 KB
La llegenda de l'artista
Durant el s. XVIII, el moviment cultural de la Il·lustració va reconèixer plenament el caràcter intel·lectual de l'activitat artística. Els artistes es van separar dels artesans, a causa del caràcter manual de les obres. La ideologia liberal-burgesa va reforçar la identitat de l'artista com a ésser excepcional, en defensar la llibertat i independència dels individus. El caràcter de geni aplicat als artistes va ser desenvolupat pel romanticisme, moviment cultural que va aconseguir l'apogeu cap a mitjans del s. XIX i va contribuir decisivament a crear la llegenda de l'artista, la qual pivotava sobre dues idees bàsiques: la diferència i l'exemplaritat, atribuïdes de forma general als artistes i que, per tant, encara que tenen molt de tòpics, també contenen una part de veritat.
L'artista com a ésser excèntric
És la manifestació d'una personalitat distinta de la resta dels éssers humans, que a vegades el converteix en un ésser turmentat i, fins i tot, pot portar-lo a la bogeria, com Van Gogh, que va ser anomenat "el boig dels cabells rojos". Certes obres de Goya, com Capritxos, Disbarats, Pintures negres, han estat considerades com el fruit de la ment desvariada de l'artista; per altres, desvelen el component irracional de l'ésser humà.
L'artista bohemi
La conducta poc convencional i el caràcter poc comú dels artistes els va convertir en personatges de novel·les. També s'associaven els artistes amb la bohèmia, és a dir, una vida marginal i amb una escassetat de mitjans, però lliure de lligams per a practicar l'art per l'art.
L'artista i la bogeria
Produir efectes prodigiosos per mitjà de l'aproximació de les coses vulgars. Allà on el públic veu roig, ell veu blau. Gaudeix de tal intimitat amb les causes secretes, que es congratula per una desgràcia i renega d'una bellesa; elogia un defecte i defensa un crim; mostra tots els símptomes de la bogeria, perquè els mitjans que empra semblen sempre tan lluny de l'objectiu com a prop hi són.
Obres de Goya
Expressen les creacions de l'autor i la seua voluntat. Fer creïble allò monstruós. Els seus monstres són criatures equànimes i capaces de cobrar vida.
L'artista rebel i compromès
Converteix a l'artista en un heroi que lluita contra les convencions i en un rebel enfrontat a l'ordre establert. El realisme constitueix una de les tendències dominants en l'art del s. XIX. Goya adquireix compromís polític.
El mercat de l'art
Apareix al s. XIX com a resultat de l'augment de l'interès per l'art. El desenvolupament econòmic amplia les capes mitjanes i millora les condicions de vida. Creix l'interès per l'art afavorit per: generalització del gravat, premsa periòdica, aparició de la fotografia. També cobra importància el crític d'art, capaç de crear opinió favorable o contrària a un artista.