La llegenda d'Hèracles: naixement, vida i divinització

Naixement i infantesa

Hèracles, més conegut pel nom llatí d'Hèrcules, va néixer de la relació de Zeus amb Alcmena, esposa d'Amfitrió. El déu va aprofitar que Amfitrió va emprendre una expedició militar contra el poble dels telebeus per aproximar-se a Alcmena sota la forma del mateix Amfitrió. Enganyada per aquella aparença, Alcmena va passar tota la nit amb Zeus, una nit que no va ser qualsevol, atès que per estar més temps amb ella, el déu va allargar-la més del compte. Quan Amfitrió es va assabentar de què la seva dona ha estat amb un altre i decidí castigar-la. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència d'Alcmena. A més va advertir a Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix part però de pares diferents: un d'ell i un altre del mateix Zeus. En efecte, Alcmena va donar a llum dos infants. De seguida Hèracles va ser objecte de l'odi d'Hera, gelosa de tot fill il·legítim del seu marit. Quan tot just tenia uns mesos, la deessa va amollar dues serps enormes a la cambra on dormien tots dos bessons. Mentre Ificles no feia més que plorar i cridar aterrit, el seu germà va agafar sense por cada serp amb una sola mà i les va escanyar. En entrar Amfritrió a veure què passava no li va quedar cap dubte de quin dels dos nens era el fill de Zeus.

Mort i divinització d'Hèracles

Hèracles s'havia separat de la seva primera muller Mègara arran de la mort dels seus fills. Es va tornar a casar amb Deianira, filla del rei de Calidó, i hi va tenir també diversos fills. Per culpa del centaure Nessos Deianira va provocar involuntàriament la mort d'Hèracles. Nessos es dedicava a passar damunt seu els viatgers d'una riba a l'altra del riu Evè a canvi d'un peatge. Com que en una ocasió Hèracles i Deianira van trobar-se que havien de travessar el riu, van sol·licitar els serveis del centaure. Però aquest va aprofitar que transportava Deianira mentre Hèracles restava a la riba per intentar violar-la. En sentir els crits de la seva esposa, Hèracles va disparar-li una fletxa i va ferir de mort Nessos. Tanmateix, mentre estava agonitzant, va aconsellar a Deianira que guardés la seva sang perquè les seves propietats amoroses li permetrien recuperar l'amor d'Hèracles si mai el perdia.

Al cap d'un temps Hèracles va emprendre una guerra contra el rei Èurit i, un cop el va haver vençut i conquerit la seva ciutat, va apoderar-se de la seva filla Iole per fer-ne la seva concubina. Això va despertar la gelosia de Deianira i la por de perdre el seu amor. Així és que, quan Hèracles va enviar a buscar una túnica apropiada per celebrar l'acció de gràcies per la victòria erigint un altar a Zeus, ella va xopar la túnica amb la sang de Nessos i la va fer arribar al seu marit. Durant el sacrifici es va revelar els veritables poders de la sang de Nessos: la túnica deixava anar un verí que va cremar la pell d'Hèracles, ara que s'hi adheria de tal manera que era impossible treure-se-la sense arrancar-se trossos de carn. Moribund, va ser transportat a casa seva i, en arribar-hi, Deianira es va adonar horroritzada que havia causat la mort del seu estimat espòs i es va suïcidar. A Hèracles encara li van quedar forces per ascendir al mont Eta i aixecar la seva pròpia pira funerària. Tanmateix, en pujar-hi al damunt, va trobar-se que cap dels seus acompanyants gosava encendre el foc, fins que ho va fer Filoctetes, que en recompensa va rebre l'arc i les fletxes de l'heroi. Mentre la foguera cremava es va sentir un tro enmig de la fumera i Hèracles va ser arrabassat fins a l'Olimp. Cremades les seves restes mortals, va ser acceptat pels déus com un d'ells. Fins i tot s'hi va reconciliar Hera, que el va adoptar com a fill. A l'Olimp va gaudir de la immortalitat i va casar-se amb Hebe, deessa de la joventut.