La Llegenda de Teseu i Egeu

Una vegada superades aquestes proves, va arribar a la vora del riu Cefís, on els membres del llinatge dels fitàlides el van purificar per totes les morts que havia comès. Un cop purificat, Teseu va entrar a Atenes el vuitè dia del mes d'hecatombeus. La situació de la ciutat era confusa. Egeu estava sota el poder de la fetillera Medea, que havia promès que el guariria de la seva infertilitat amb encanteris. Teseu va arribar precedit per la fama de matador de monstres, i Medea va endevinar de seguida la seva identitat. Però Egeu no sabia que aquell estranger era el seu fill i va tenir por. Medea no el va voler treure del seu error i el va convèncer que convidés el jove a un banquet per poder honorar-lo, però el que volia era enverinar-lo i desfer-se d'ell. Teseu va acceptar la invitació al sopar sense revelar la seva identitat. Però durant l'àpat, Teseu va desembeinar l'espasa que havia recuperat de sota la roca per tallar la carn. Quan va veure l'arma, Egeu la va reconèixer i va llençar la copa amb el verí, i explicà a tothom que aquell era el seu fill. Medea va ser repudiada i desterrada per Egeu.

La Tradició de Medea

Una altra tradició explicava que abans de tractar d'enverinar-lo, Medea l'havia intentat destruir enviant-lo a combatre el brau de Marató (que a vegades es diu que era el brau de Creta que Hèracles havia portat al Peloponès, i que treia foc pel nas). Cal·límac explica en un poema que la nit abans d'atrapar el brau, Teseu la passà a la cabanya de la vella Hècale, que prometé oferir un sacrifici a Zeus si el jove en sortia victoriós. Teseu capturà el brau, l'encadenà i l'oferí en sacrifici a Apol·lo Delfini. Però quan tornà a la cabanya, trobà la vella morta. En el seu honor establí un culte a Zeus.

El Reconeixement de Teseu

Teseu fou reconegut com a fill i successor d'Egeu. Aquest fet provocà la rebel·lia dels Palàntides, els cinquanta fills del germà d'Egeu, Pal·lant, ja que un d'ells hagués estat el successor d'Egeu si aquest no hagués tingut descendència. Teseu, gràcies a la seva astúcia militar, aconseguí acorralar els seus enemics i matar-ne una gran part, fent fugir a la resta. Teseu fou aclamat per tots els atenencs i reconegut com a futur rei. Eurípides, al seu Hipòlit, explica que Teseu, per culpa d'aquestes morts, va ser desterrat i va passar un any a Trezè.