Les lleis científiques resum

La teoria dels paradigmes 1.Les limitacions del falsacionisme. Encara que el falsacionisme resol molts dels problemes de l'inductivisme, els seus crítics afirmen que la ciència en realitat no funciona d'acord amb Popper. Hi han molts exemples de la ciència d'afirmacions científiques que continuen sent aceptades després que un experiment les haja falsat. Per exem els moviments dels planetes Mercuri. D'acord amb el falsacionisme, aquest fet hauria d'haver obligat els físics a revisar les lleis de Newton. Els grans èxits de la ciència newtoniena eren difícils de qüestionar, així els científics no van prestar atenció a aquestes anomalies. Per aquesta Raó la interpretació Popperiana de la ciència no s'ajusta a la realitat històrica.

2. El concepte de paradigma La proposta epistemològica de Kuhn intenta tenir en compte la manera com la ciéncia ha evolucionat en la història. El falsacionisme és incapaç d'explicar els frans canvis que s'han produït en les ciències al llarg del temps. Kuhn va introduir el concepte de paradigma científic. El paradigma científic segons Kuhn  es que els científics que treballent en un moment històric determinat comparteixen una mateixa visió del món. Aquesta visió inclou una prespectiva sobre els problemes a investigar, els mètodes que es poden emprar per fer-ho i les idees fonamentals de les queals cal partir.

3.Ciència normal i ciència revolucionaria Kuhn creu que la major part del temps els científics es dediquen a produir coneixement mentre treballen en un paradigma compartir. Aquestes són les etapes de ciència normal. Però a vegades es produeixen anomalies la solució de les quals no és fàcil de trobar dins del Març teòric del paradigma establert. En aquests casos intenten vèncer les dificultats eixint-se del paradigma tradicional. Aquests són els moments de ciència revolucionària, en els quals les antigues teories són rebutjades perquè apareixen idees noves que desafien les creences anteriors. Segons Kuhn, la ciéncia revolucionária apareix quan alguns científics se separen del paradigma establert i proposen una visió diferent innovadora incompatible amb l'anterior. La diferància que hi ha entre el paradigma antic i el nou fa que les dues visions de la realitat s'escloguen mútuament.