Llengua Catalana: Estàndard, Registres i Dialectes

La llengua estàndard

La llengua estàndard ha estat creada per a un tipus de comunicació formal i pública. És una varietat comuna i supradialectal que ha de servir per a tots els parlants d'una llengua. És la que s'estudia a l'escola i la utilitzada als mitjans de comunicació.

Els registres lingüístics

Els registres són les varietats funcionals que cada parlant fa de la llengua segons la situació en què es troba i d'acord amb les convencions establertes:

• Col·loquial: És el registre que utilitzem en les situacions de cada dia; és el més bàsic i el tenen totes les llengües. Es caracteritza per l'ús d'un lèxic limitat i imprecís, on el sentit depèn gairebé sempre exclusivament del context. La sintaxi que utilitza és simple i hi predomina la juxtaposició. També se serveix molt d'inversions, de pleonasmes, de pauses, de vacil·lacions i d'anacoluts. Va acompanyat d'altres recursos que tenen com a finalitat més expressivitat, com gestos, entonacions diferents i frases sense acabar o amb doble sentit.
• Literari: No és uniforme, perquè inclou la poesia, el teatre, etc. A més, l'autor hi pot fer servir també el registre col·loquial, que en aquest cas no és espontani, sinó fictici. És un registre que s'utilitza en la creació literària.
• Científic: Està format pel conjunt de característiques lingüístiques pròpies dels textos científics i es caracteritza per la precisió, la univocitat i la universalitat. Presenta un grau de formalitat alt. És coherent, concís, precís, objectiu, impersonal i cal evitar-hi la subjectivitat.
• D'especialitat: Com el de la publicitat i els manuals d'instruccions.

La divisió dialectal del català

La divisió dialectal del català es vertebra en dos grans blocs verticals: un bloc oriental i un bloc occidental. Aquesta gran divisió es fonamenta en el tractament de les vocals a i e àtones del llatí vulgar, que en català oriental es neutralitzen i que en català occidental es diferencien, i en la neutralització de la o àtona en u.

També es fonamenta en un criteri diacrònic, que és el resultat actual de l'evolució de la vocal e tancada del llatí vulgar, que ha quedat igual (e) en català occidental, però en els dialectes orientals presenta un resultat diferent: e oberta en català central i e neutra en balear.

Els blocs dialectals

Bloc Oriental

• Català central
• Septentrional
• Balear
• Alguerès

Bloc Occidental

• Català nord-occidental
• Valencià