La Llengua Catalana: Repressió Franquista i Normativització
Clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,43 KB
El Franquisme (1939-1975): Repressió de la Llengua Catalana
El període del Franquisme (1939-1975) va ser un dels més angoixants i alarmants que ha patit la llengua catalana. Acabada la Guerra Civil, s'inicià una època dura i molt difícil per al català, amb l'abolició de tots els progressos polítics i lingüístics assolits durant la República.
El català fou postergat com a dialecte i se'n prohibí la utilització en usos oficials i qualsevol manifestació pública. La llengua catalana s'associà a valors negatius, mentre que el castellà s'associà amb poder i prestigi, sent l'única llengua permesa.
Factors de Degradació Lingüística
Un altre fet que va produir la degradació del català fou la modificació de les estructures demogràfiques. Durant els anys 40 i 50, els moviments migratoris espanyols esdevingueren un corrent ascendent. L'arribada de la TVE va suposar una castellanització absoluta.
Això va ser un fort determinant en l'ús del català només en àmbits privats i va generar la necessitat dels catalanoparlants d'expressar-se en l'altra llengua per ser entesos.
Etapes de la Repressió Franquista
El període es pot dividir en dues etapes principals:
- 1a etapa (1939-1946): Màxima repressió i exili.
- 2a etapa (1946-1956): La repressió franquista continua, però comencen a aparèixer les primeres manifestacions culturals en català.
La mort de Franco el 1975 va marcar el final d'aquesta època de repressió sistemàtica.
La Normativització de la Llengua Catalana
La normativització de la llengua catalana a finals del segle XIX s'enfrontava als mateixos problemes que durant la Renaixença: la prohibició de la llengua en àmbits públics i la manca d'una institució política amb poder econòmic per dur a terme la tasca normativitzadora, entre d'altres.
Impuls Polític i Cultural
A partir del 1900, amb el suport del poder polític i la burgesia, es van invertir diners i esforços per normativitzar la llengua, crear una infraestructura cultural i governar-la a través de la Lliga Regionalista.
La revista L'Avenç i Pompeu Fabra van impulsar una reforma ortogràfica que cercava modernitzar la llengua. Els seus objectius eren:
- Modernitzar la llengua.
- Unificar les postures culta i populista.
- Depurar el llenguatge.
- Respectar l'etimologia dels mots.
- Implicar tots els parlars geogràfics del català.
Fites Clau de la Normativització
El segon pas fonamental per a la normativització fou la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana l'any 1906, presidit per Antoni M. Alcover. Com a conseqüència d'aquest congrés, Enric Prat de la Riba va crear l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) l'any 1907.
Antoni M. Alcover va iniciar el Diccionari Català-Valencià-Balear, una tasca monumental que va ser continuada per Francesc de Borja Moll.
Pompeu Fabra fou l'autèntic artífex de la normativització moderna. Amb un grup de col·laboradors, va elaborar les obres fonamentals que formen el corpus normatiu de la llengua catalana, encara vigent:
- Normes ortogràfiques (1913)
- Gramàtica catalana (1918)
- Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)