La llengua catalana durant el segle XVIII
Clasificado en Otras materias
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,33 KB
Els Escriptors cortesans feren servir castellà perquè la necessitaven per publicar els seus llibres, els obligà a buscar l'ajuda econòmica de la cort que només subvencionava l'edició en castellà a la nostra burgesia no podia exercir de patrocinador. També l'admiració de l'excellent literatura castellana del moment immersa en el seu 'Siglo de Oro' els portava a imitar no sols els furs literaris castellans sinó la mateixa llengua.
Sustitució del català/valencià per l'espanyol/castellà per les capes més altes de la societat que encara eren bilingües (2%). La baixa burgesia es mantenia en el monolingüisme amb el català/valencià que era d'ús comú entre la pràctica total del 98% de la població, conservant encara l'oficialitat.
Avanç del conflicte lingüístic nacional unitari Borbons
s. XVIII ni a un canvi dinàstic derivat de la Guerra de Successió 1707-1715 al tron hispànic. El federalista Austracista pel centralisme borbònic tingue conseqüències nefastes per a la salut de la llengua ja que la uniformació cultural i lingüística del nou estat espanyol conclús amb l'expansió de Castella 'Un estado, una nación, una cultura, una llengua', ja que la uniformació cultural lingüística del nou estat espanyol conclús amb una expansió de les nacions, llengües i cultures no castellanes, del francès iniciat al s. XVII es després de la guerra i el predomini del francès sobre el català acaba d'estendre a tots els àmbits públics.
Durant el s. XVIII la persecució política del català/valencià iniciada pels Borbons agreujà el conflicte lingüístic amb l'espanyol/castellà que va desplaçant progressivament la nostra a tots els àmbits públics. L'estat espanyol imposà conscient i planificadament la llengua a la nostra societat.
De forma directa Prohibició explícita d'usar el català/valencià en els àmbits públics. A partir dels decrets de Nova Planta que suprimiren les nostres lleis i les substituïren per les castellanes, la llengua pròpia aparegué proscrita en normes legals que prohibien en tots els contextos comunicatius justícia, ensenyament...