Llengua i Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme i Més

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,36 KB

Què són el camp semàntic i la família de paraules?

Un camp semàntic és un conjunt de paraules relacionades amb un tema, una idea o una experiència. La família de paraules comprèn tots els mots formats a partir d'una paraula primitiva.

Llengües de l'Estat Espanyol

A l'estat Espanyol conviuen 7 llengües: basc, gallec, bable, castellà, fabla, occità i català. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts. La Constitució declara oficial el castellà i cooficial les altres llengües.

Moviments literaris i fets històrics (s. XIX-XX)

Període d'entreguerres (1901-1939)

Moviments literaris

  • Modernisme
  • Noucentisme
  • Avantguardisme
  • Autors de preguerra

Fets polítics

  • Consolidació del catalanisme polític (1901)
  • Mancomunitat de Catalunya (1914)
  • Dictadura de Primo de Rivera (1923)
  • Segona República (1931)
  • Generalitat de Catalunya i Estatut d'Autonomia (1932)

Fets culturals

  • I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)
  • Institut d'Estudis Catalans (1907)
  • Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913)
  • Exposició Universal de Barcelona (1929)

Postguerra i franquisme (1939-1992)

Moviments literaris

  • Autors de postguerra
  • Novel·la psicològica
  • Realisme social
  • Moviments contemporanis

Fets polítics

  • Dictadura de Franco (1939)
  • Afusellament de Lluís Companys (1940)
  • Espanya ingressa a l'ONU (1955)
  • Joan Carles, príncep d'Espanya (1969)
  • Mort de Franco (1975)

Fets culturals

  • Publicació de "Poesia" (1944)
  • Primeres emissions de TV (1959)
  • Celebració del Congrés de Cultura Catalana (1977)
  • Jocs Olímpics de Barcelona (1992)

Corrents literaris europeus

  • Simbolisme: moviment estètic que proposa la relació entre universos simbòlics relacionats entre si gràcies a la intuïció del poeta. Charles Baudelaire.
  • Avantguardes: trencament amb les formes estètiques de la literatura tradicional i enfrontament de l'artista amb la societat. Filippo Tommaso Marinetti.
  • Línia psicològica i experimental: reflexió sobre la memòria, el pas del temps i la introspecció psicològica dels personatges. Marcel Proust, Franz Kafka.
  • Línia realista i existencialista: reflexió sobre les relacions entre les classes socials, les grans preocupacions i l'existència de la persona en societat. Bertolt Brecht.

Figures clau del Noucentisme

Eugeni d'Ors (Xènius)

El gran ideòleg de l'estètica modernista va ser Eugeni d'Ors (1882-1954). El 1906 va escriure Glosari amb el pseudònim de Xènius.

Josep Carner

Josep Carner, autor de La paraula en el vent (1914) i Auques i ventalls (1914). Obres posteriors: El cor quiet (1925), Nabí (1941) i Arbres (1945). Les seves obres tractaven sobre la vida quotidiana, el sentiment de la natura... Després de ser cònsol i de la Guerra Civil va anar d'exili a Brussel·les. Proses poètiques: Les bonhomies, Tres estels i un ròssec.

Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost)

Guerau de Liost, pseudònim de Jaume Bofill i Mates (1878-1933), va ser l'altre capdavanter de la poesia noucentista.

Llengua catalana: formació i ús

Les nostres paraules són una herència del llatí parlat que utilitzaven els romans. Els llatinismes són expressions preses del llatí i s'usen en llenguatge culte. Els cultismes són paraules formades del llatí o grec, d'ús formal i culte. Els arcaismes són paraules que s'usaven al català medieval o modern. Individualment cal fomentar la lleialtat lingüística i, socialment, impulsar-la des de les associacions cíviques i culturals.

El Modernisme (1892-1911)

El Modernisme fou un moviment cultural europeu que a Catalunya va tenir un abast molt ampli i va suposar un intent de modernització social. Comença el 1892 amb la publicació a la revista L'Avenç de l'article "Viure del passat" de Jaume Brossa i acaba amb la mort de Joan Maragall i Isidre Nonell el 1911.

  • Regeneracionisme (1892-1900): poesia i teatre.
  • Simbolisme (1900-1911): narrativa.

Els artistes es trobaven per conversar sobre l'art a Els 4 Gats. Santiago Rusiñol, al Cau Ferrat de Sitges. Diverses revistes, com L'Avenç.

Joan Maragall

Joan Maragall, màxim representant d'aquesta poesia. La seva obra té com a tema els paisatges, els mites, els amors... Visions i cants (1900).

Escola Mallorquina

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Teatre modernista

Henrik Ibsen, Enemics del poble. Santiago Rusiñol, animador cultural del moviment, tertúlies a Els 4 Gats. La seva obra reflecteix el conflicte entre l'artista i la societat, com a L'auca del senyor Esteve (1917).

Narrativa modernista

Mn. Llàtzer a "Els sots feréstecs" (1901), Josafat (1909).

Normes del llenguatge

  • Adequació: tema, canal, relació, intencionalitat.
  • Coherència: els paràgrafs formen una estructura i una relació.
  • Cohesió: relació entre els elements d'una mateixa frase i entre les diferents frases.

El Noucentisme (s. XX)

El Noucentisme fou un moviment ideològic que aspirava a la modernització cultural de Catalunya a través de la política, al segle XX. Publicació de l'assaig La nacionalitat catalana de Prat de la Riba, Els fruits saborosos de Josep Carner i La veu de Catalunya d'Eugeni d'Ors.

Etapes del Noucentisme

  • Etapa ideològica (1906-1914): formació del moviment. Any de creació de la Mancomunitat de Catalunya, publicació de L'Almanac dels Noucentistes i aparició de la novel·la La ben plantada d'Eugeni d'Ors.
  • Etapa de plenitud (1914-1923): consolidació política i cultural de la Mancomunitat.

El 1917 mor Prat de la Riba i el substitueix Josep Puig i Cadafalch. Al voltant del 1920 acaba el moviment. Josep Carner se'n va de cònsol a Gènova i Eugeni d'Ors a Madrid.

Normativització de la llengua

  • Normes ortogràfiques (1913)
  • Gramàtica (1918)
  • Diccionari de la llengua catalana (1932)

Entradas relacionadas: