Llengua, parla i fonètica: conceptes fonamentals
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,33 KB
La llengua, la parla i el llenguatge
La llengua és un vehicle de comunicació, un codi que posseeixen en estat potencial tots els parlants. La parla és l’actualització, l’ús que es fa d’aquest codi lingüístic en un moment donat. El llenguatge és fonamentalment oral: el parlant emet signes lingüístics en forma de sons.
El fonema i el so
El fonema és la unitat mínima que es pot delimitar, que no té significat, però sí funció distintiva. Si intercanviem fonemes tindrem mots diferents, per tant, canvis de significat. És una entitat abstracta i ideal. Són estudiats per la fonologia.
El so és la realització oral del fonema. És la materialització pràctica del fonema. O sigui, allò que el parlant pronuncia i l’oient sent. Són estudiats per la fonètica.
La representació gràfica i l'AFI
La grafia és la representació gràfica dels fonemes. És la representació gràfica de la veu humana mitjançant un conjunt de símbols anomenat Alfabet Fonètic Internacional (AFI) que permet transcriure qualsevol llengua del món. L'AFI serveix per representar gràficament els sons humans de diferents llengües.
L’aparell fonador i el procés de la parla
L’aparell fonador és el conjunt d’òrgans que intervenen en la parla.
El procés de parla pas a pas
- El procés comença als pulmons, que són els responsables de proveir l’aire.
- Quan expirem, l’aire surt dels pulmons, circula pels bronquis i la tràquea i arriba a la laringe.
- A la laringe hi trobem les cordes vocals. Poden actuar de dues maneres:
- Aproximar-se: això provoca la vibració quan l’aire passa. L’aire travessa la laringe en un corrent discontinu. El so és sonor.
- Restar quietes i plegades: l’aire llisca de manera contínua i sense dificultat. El so és sord.
- L’aire arriba a la faringe, que actua com una caixa de ressonància.
- L’aire arriba a l’úvula o companeta.
- L’úvula i el vel del paladar s’encarreguen de canalitzar el pas de l’aire:
- Si surt tot per la boca, el so és oral.
- Si permeten que l’aire es reparteixi entre la cavitat bucal i nasal, obtenim un so nasal.
L'abecedari i les lletres del català
L'abecedari és el conjunt de les 26 lletres simples que fem servir per escriure en català.
Observacions importants
- La ç és una lletra modificada de la c.
- La k, w i y només es fan servir en manlleus.
- La l·l són dues eles separades per un punt volat.
- La h no sona, és muda. Si es pronuncia, s’anomena h aspirada.
- La x rep dos noms: xeix o ics.
Els dígrafs són la unió de dues lletres simples per representar un sol so.