Llengua, Variació Lingüística i Literatura Catalana (ss. XV-XVIII)

Llengua i Variació Lingüística

Conceptes Fonamentals

El llenguatge permet als éssers humans estructurar el pensament i comunicar-se. Per fer-ho s'utilitza la llengua, que és un codi o sistema de signes lingüístics estructurats que fa possible la comunicació.

Tipus de Variació Lingüística

• Dialectes: Totes les llengües estan constituïdes per dialectes geogràfics, socials o històrics.
• Idiolecte: És el codi que fa servir cada parlant d'una llengua; ens informa sobre el seu aspecte social, cultural, etc.
• Variació Històrica: Són els canvis que ha sofert la llengua al llarg de la història.
• Variació Social: Reflecteix els usos de la llengua que fan els diferents grups socials que integren una comunitat lingüística.
• Argot: És el llenguatge que s'adopta en relació amb una professió, grup social, etc.

Característiques de l'Argot:

• Vinculat a un àmbit professional o social.
• Finalitat i voluntat d'identificació amb un grup.
• Influència d'altres llengües.
• Desplaçament del sentit dels mots.
• Utilització de mecanismes de derivació o escurçament per crear mots.

Variació Geogràfica: Són les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic.

Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme

Renaixement (Finals s. XV - Segona meitat s. XVI)

Es caracteritza per l'humanisme, un interès excepcional per l'home, i un canvi de mentalitat: es va passar d'una visió teocèntrica (pròpia del món medieval) a una visió antropocèntrica. L'humanista més destacat a Catalunya és Joan Lluís Vives.

Gèneres i Autors Destacats:

• Prosa: Cristòfor Despuig (defensa de les llengües nacionals).
• Poesia: Pere Serafí (poeta i pintor molt representatiu del Renaixement).
• Teatre: Representa la vida social (Joan Ferrandis d'Herèdia).

Barroc (Finals s. XVI - s. XVII)

Moviment en oposició al Renaixement. Es caracteritza pel pessimisme, el recarregament estilístic, la temàtica de la fugacitat de la vida i el pas del temps que destrueix la bellesa. L'autor més representatiu és Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona.

Neoclassicisme (s. XVIII)

Era un corrent estètic que provenia del classicisme. Es desenvolupa una prosa de tipus moralista que plantejava una reflexió sobre la vida. Un autor destacat és Joan Ramis i Ramis, amb la seva obra Lucrècia.