Llenguatge Audiovisual: Definicio i Evolucio

Què és el Llenguatge Audiovisual?

Podríem definir el llenguatge audiovisual com el conjunt de normes i regles que ens permeten codificar tot tipus de missatges a través de l'articulació d'imatges i sons. És un codi pactat entre l'autor d'una obra i l'espectador que permet que el segon entengui l'obra com vol el primer. Al llarg de la història, el llenguatge audiovisual es modifica, s'amplia, crea i reinterpreta els seus elements, evolucionant tècnica i expressivament.

Imatge en Moviment

El 1872, Muybridge va dur a terme experiments amb la cronofotografia que van servir de base per a la invenció del cinema.

El Naixement d'un Llenguatge

El cinema neix sense llenguatge propi. La primera projecció va ser el 1895: "Arribada del tren a l'estació", dels germans Lumière. Va provocar una reacció de por, ja que el públic es pensava que el tren sortiria de la pantalla! Al principi, el cinema s'entén com l'instrument perfecte per captar la "realitat" de manera objectiva. No hi ha cap intenció expressiva o dramàtica. Poc a poc, el cinema es comença a preocupar per narrar. Per això, necessitarà trobar uns recursos expressius propis. La primera conseqüència és la fragmentació espacial i temporal.

Transició al Mode de Representació Institucional

A la dècada dels anys 10 i 20 es va consolidar el Mode de Representació Institucional (MRI) o cinema clàssic a Hollywood. Va augmentar la producció de pel·lícules i el públic cada cop era més massiu. Per arribar a tots els públics, es van adoptar unes convencions, uns estàndards a l'hora de fer els films. Es van instaurar els gèneres clàssics. Aquest concepte va ser designat per Noel Burch el 1968. Per exemple, es va començar a utilitzar el primer pla i diferents escales de plans, les el·lipsis, i la varietat en les angulacions i moviments de càmera.

Tipus de Llenguatge

Hi ha un únic tipus de llenguatge vigent? Front un cinema més convencional (o comercial), existeixen obres que aposten per un llenguatge més rupturista: cinema abstracte o experimental, vídeo-art, videoclip, publicitat... El cinema "comercial", habitualment, usa un llenguatge hereu del cinema clàssic, unificat; això no significa que no sigui original o que no estigui obert a integrar innovacions (un cop testades).

La Forma Fílmica

Cada producte audiovisual és un sistema d'elements que es relacionen entre si donant-li una forma al producte (estil, manera en què s'explica la història, discurs que s'adopta...). Aquesta forma condiciona la manera que té l'espectador de percebre l'obra. Es pot jugar amb la forma per impactar a l'espectador o, també, "manipular-lo".

El Pacte Ficcional

El pacte ficcional és l'acord no escrit que s'estableix entre l'obra i l'espectador pel qual aquest darrer accepta el món propi o possible creat... sempre i quan la història estigui explicada amb coherència interna i tot el que passi dins d'aquest món es pugui justificar. Els fets que s'expliquen no han de ser necessàriament reals, però sí versemblants.

És vital que l'obra doni a entendre a l'espectador ben clarament en quin terreny es mou i que ho respecti fins al final. Les situacions o canvis injustificats, els errors o desencerts, ens fan sortir de la ficció i trenquen el pacte ficcional.