El Llenguatge i la Comunicació: Conceptes Essencials

El Llenguatge i la Comunicació Humana

El llenguatge és el mètode exclusivament humà de comunicar idees, emocions i desitjos mitjançant un sistema de signes (la llengua) que utilitza una determinada comunitat de persones.

Què és la Comunicació?

La comunicació consisteix en el pas d'informació d'un emissor a un receptor a través d'un senyal. La comunicació també es dona entre animals, entre màquines o entre màquines i persones. Tanmateix, la capacitat de crear sistemes de comunicació sí que és específica de l'espècie humana, i aquesta facultat és al que designem amb el nom genèric de llenguatge.

Elements Clau de la Comunicació

• Emissor: És la persona que transmet a una altra persona una informació a través d'un codi compartit.
• Receptor: És la persona que rep la informació transmesa per una altra a través d'un codi compartit.
• Codi: És el sistema convencional de signes i de regles de comunicació que permet produir i interpretar els missatges.
• Missatge: És una seqüència de signes lingüístics combinada segons unes regles determinades.
• Canal: És el medi a través del qual es transmet un missatge.
• Referent: És la realitat a la qual fa referència el missatge.
• Context situacional: Comprèn les circumstàncies extralingüístiques que condicionen les opcions lingüístiques de l'emissor i que són necessàries perquè el receptor pugui interpretar correctament el missatge, ja que poden modificar-ne el resultat.

Tipus de Signes i la seva Classificació

Tot sistema de comunicació requereix l'existència d'un codi comú entre els membres d'una societat determinada. Un codi es compon d'un conjunt de signes que es combinen i s'oposen entre si, i a través dels quals el missatge adquireix un significat. El signe és un tipus de senyal que pren un valor significatiu gràcies al codi del qual forma part.

Signes Naturals

Segons la relació entre el signe i el referent, distingim diferents signes naturals:

• Símptomes: Tenen contigüitat física i relació de causa-efecte amb el referent.
• Índexs: Poden ser empremtes o bé indicis.

Signes Artificials

Pel que fa als signes artificials, distingim:

• Icones: Tenen una relació de semblança amb el referent.
• Símbols: Són arbitraris (no estableixen cap relació de semblança amb allò que representen) i convencionals (s'estableixen per acord exprés o tàcit entre els membres d'una comunitat).

La varietat de signes artificials que la societat humana pot utilitzar és molt àmplia i dóna lloc a sistemes de comunicació diversos. N'hi ha que es realitzen mitjançant codis no verbals: els codis visuals, els codis gestuals, els codis tàctils o els codis acústics; d'altres, es realitzen mitjançant codis verbals com ara les llengües naturals.

El Signe Lingüístic: Significat i Significant

El signe lingüístic és una unitat de caràcter simbòlic que és producte de l'associació d'un significant i un significat, amb la qual representem una part de la realitat.

L'Escriptura i la Semiologia dels Signes

L'escriptura és un codi de comunicació visual creat per representar la llengua parlada per mitjà de signes gràfics. El sistema d'escriptura més utilitzat és l'alfabètic. La semiologia és la ciència que estudia la naturalesa dels signes i els sistemes de comunicació socials. El fet que un mateix concepte o imatge mental s'expressi amb diferents significats segons la llengua demostra el caràcter arbitrari i convencional del signe lingüístic.