El Llenguatge Humà: Fisiologia, Trastorns i Teories d'Adquisició

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

El Llenguatge Humà: Concepte i Importància

Una de les característiques més importants de l'ésser humà és el llenguatge. Per mitjà d'ell, les persones expressen les seves idees, emocions i sentiments. Per a una comunitat civilitzada, és imperatiu que els seus membres coneguin i aprenguin la seva llengua o idioma, perquè a través de la parla cada persona reflecteix la seva personalitat i la de la comunitat a la qual pertany.

Pedro Salinas, poeta espanyol, diu: "La persona que no coneix la seva llengua viu pobrament, viu a mitges, encara menys."

Pensament i Cognició

El pensament és la capacitat de processar la informació i construir coneixements, que ens permeten dominar el nostre entorn i adaptar-lo a les nostres limitacions i necessitats, i guiar les nostres accions, establint uns objectius i els mitjans per a assolir-los.

Fisiologia del Llenguatge

El cervell, des de les seves innombrables funcions, compta també amb la importantíssima tasca d'executar funcions lingüístiques, permetent així desenvolupar-nos en l'àmbit relacional i comunicacional amb els nostres congèneres. Això és el que ens diferencia de les altres espècies d'animals que ens acompanyen.

Trastorns Específics del Llenguatge (TEL)

Tipus de Trastorns del Llenguatge

  • Trastorn específic de la pronunciació
  • Trastorn de l'expressió del llenguatge
  • Trastorn de la comprensió del llenguatge
  • Afàsia adquirida amb epilèpsia (Síndrome de Landau-Kleffner)

Trastorn Específic de la Pronunciació

Es tracta d'un trastorn específic del desenvolupament en què la pronunciació dels fonemes per part del nen està a un nivell inferior a l'adequat a la seva edat mental, però en el qual el nivell és normal per a la resta de les funcions del llenguatge.

Trastorn de l'Expressió del Llenguatge

Es tracta d'un trastorn específic del desenvolupament en què la capacitat del nen per a l'expressió del llenguatge oral és marcadament inferior al nivell adequat a la seva edat mental, però en què la comprensió del llenguatge està dins dels límits normals. Hi pot haver o no alteracions de la pronunciació.

Trastorn de la Comprensió del Llenguatge

Es tracta d'un trastorn específic del desenvolupament en què la comprensió del llenguatge per part del nen és inferior al nivell adequat a la seva edat mental. Pràcticament en tots els casos hi ha a més un deteriorament notable de l'expressió del llenguatge i són freqüents les alteracions en la pronunciació dels fonemes.

Afàsia Adquirida amb Epilèpsia (Síndrome de Landau-Kleffner)

Es tracta d'un trastorn en el qual el nen, havent progressat d'una manera normal en l'adquisició del llenguatge, perd la capacitat de comprensió i d'expressió del mateix, però conserva la intel·ligència general.

Orígens del Llenguatge

Malgrat les innombrables investigacions realitzades, no se sap amb certesa quan i com va néixer el llenguatge, aquesta facultat que l'home té per comunicar-se amb els seus semblants, valent-se d'un sistema format pel conjunt de signes lingüístics i les seves relacions. Encara que molts investigadors tracten de donar llum sobre aquest misteri, els seus resultats no passen de ser més que meres especulacions. Tanmateix, per l'observació dels crits de certs animals superiors, alguns creuen que tals crits van ser els fonaments del llenguatge parlat.

Teories sobre l'Adquisició del Llenguatge

El Llenguatge: És Innant o Adquirit?

En la lingüística, com en altres ciències del coneixement humà, existeix una disputa entre l'empirisme i el nativisme. El nativisme sosté que la capacitat de veure, sentir, pensar i parlar són actes innats o genètics. En canvi, els empiristes, al capdavant dels behavioristes o conductistes, estan convençuts que el nen aprèn a parlar perquè imita els adults, ja que té la necessitat de manifestar les seves necessitats i desitjos.

Concepció Nativista del Llenguatge

Els nativistes i psicòlegs de la Gestalt rebutgen la teoria que l'entorn social sigui l'únic factor determinant en el desenvolupament idiomàtic. Aquests estan convençuts que la parla és un do biològic amb el qual neixen els éssers humans, i addicionalment que l'estructura cognitiva és, tot just, un estímul per al seu desenvolupament posterior.

Concepció Empírica del Llenguatge

Segons els empiristes, el nen aprèn l'idioma de la mateixa manera que altres destreses físiques i mentals. És a dir, mitjançant la "conducta operant", que està determinada per la influència de factors externs o adquirits i no per mitjà de factors innats o genètics.

Concepció Interrelacionista del Llenguatge

Hi ha qui assevera que durant el desenvolupament intel·lectual de l'individu hi ha una relació dialèctica entre el llenguatge i el pensament, és a dir, en poques paraules, un desenvolupament conjunt del llenguatge pel que fa al pensament.

Psicologia del Llenguatge

Pensament i després llenguatge.

Entradas relacionadas: