Llenguatge Radiofònic: Característiques, Recepció i Tècniques de Locució

Llenguatge Radiofònic

1. Característiques Essencials

• És un mitjà *cec*, la qual cosa obliga a construir imatges mentals. Ens ho hem d’imaginar.
• Genera una imaginació individual de l’oient.
• El so és irracional. Es pot parlar d’una cosa i en realitat voler-ne dir una altra.
• Té la capacitat de despertar sensacions, provocar sentiments i emocions.
• Proximitat, intimitat, companyia. Actualment, la ràdio s’escolta majoritàriament en solitari.
• El receptor és actiu, ja que ha d’elaborar el missatge que li donen.
• La informació ha de ser clara i explícita. Cal utilitzar frases curtes i precises. S’hi ha d’afegir **redundància**, però no repetició.

2. Recepció del Missatge

La gent gairebé sempre està fent altres coses mentre escolta la ràdio, i això marcarà la producció dels continguts.

Com que el missatge no t’aclapara, et permet fer altres activitats alhora.

3. Accessibilitat i Qualitats del Mitjà

Pots escoltar la ràdio des de qualsevol lloc.

• Facilitat de tecnologia.
• Comoditat: Prement un botó ja l’escoltes.
• El paper de l’audiència pot ser diferent d’altres mitjans. És més fàcil participar-hi.
• Omnipresència: Tant per part de l’emissor com del receptor.
• Barat: Tant a l’hora de produir ràdio com a l’hora d’adquirir-lo.
• Immediatesa: És molt fàcil actualitzar la informació a la ràdio.
• Efímer: La informació que rebem és fugaç i no és retornable. No es pot aturar el missatge.
• És un mitjà directe: Les imatges es creen directament a la ment de l’oient sense cap filtre entremig (no hi ha res que ens pugui interrompre).
• És un mitjà selectiu: Ens ofereix una única línia de material. L’oient no selecciona res, no pot escollir. L’única opció que té per desconnectar és canviar l’emissora.

Definició de Llenguatge Radiofònic

El conjunt d’elements que s’utilitzen en el mitjà per crear imatges auditives a la ment dels oients. Per crear-les, s’utilitzen:

• La veu
• Els efectes auditius
• La música
• El silenci

1.1 La Paraula i la Veu

1.1.1 La Locució

La locució permet transformar els textos en so.

Requereix un domini escrupolós de la dicció acústica i l’expressió oral. Aquestes variables milloraran la nostra intel·ligibilitat.

Les variables canviaran depenent del gènere que estiguem tractant. Les variables principals són:

• Vocalització / Articulació
• Entonació / Ritme
• Actitud

a) Exercicis de Dicció i Expressió

1. Llegir amb un llapis a la boca.
2. Obrir i tancar la boca tant com puguem (repetir 5 cops).
3. Fer un “massatge” amb la llengua per les cavitats de la boca.
4. Pronunciar el text síl·laba per síl·laba exagerant al màxim.
5. Agafar qualsevol text i llegir-lo simulant diferents situacions o estats d’ànim.

b) Anàlisi de les Variables de la Locució

Vocalització

Pronunciar correctament totes les vocals que apareixen al discurs parlat.

Articulació

Pronunciar de forma clara i precisa totes les consonants.

Conseqüències d’una Mala Dicció

• Empobriment de la pronunciació que dificulta la comprensió del missatge i provoca rebuig.
• Són vicis que tenim i que no són difícils de corregir.
• Hem de tenir consciència de les paraules que pronunciem malament.
• Hem de dedicar un temps a la gimnàstica vocal que ens ajudarà a augmentar la claredat, l’elasticitat i la flexibilitat.

Entonació

Resultat de les variacions de to que es van produint mentre parlem. L’entonació a la ràdio depèn del tipus de text que estem locutant. Hem d’evitar la linealitat entonativa creant una corba melòdica. Hem d’aconseguir que sigui atractiva i no avorreixi.

Ritme

Té a veure amb la velocitat a la qual imprimim el discurs. Ha d’estar en concordança amb el que estem intentant transmetre. És fonamental per atraure i mantenir l’atenció dels oients. També serveix per recrear estats d’ànim o comunicar diferents sensacions.

Grups fònics: Unitats verbals sonores amb significat propi.

Actitud del Locutor

Hem d’avaluar quina facilitat de comunicació té i la seva disposició a comunicar. L’actitud es manifesta en la manera com el locutor fa front a la tasca proposada, considerant:

1. Que entengui el gènere.
2. El *target* (públic al qual va dirigit).
3. El contingut del text.