Llenguatge i Sexualitat Humana: Evolució, Teories i Trastorns

El Llenguatge Humà: Capacitat Lingüística i Evolució

La capacitat lingüística és l’evolució de l’ésser humà. És la capacitat que té l’ésser humà de comunicar-se amb altres éssers humans de forma simbòlica, la qual és única si la comparem amb altres espècies com els animals, que no es comuniquen verbalment. És la capacitat comunicativa utilitzant símbols que representen la realitat de caràcter lingüístic. S’adquireix a través de la llengua materna.

Teories sobre l'origen del llenguatge

• Teoria del Pacte Social: El llenguatge és fruit de l’acord entre els humans. Aquestes teories van estar més presents als segles XVIII i XIX.
• Teoria Científica (Evolucionista): Neix de l’evolució de l’ésser humà. El llenguatge és fruit de l’evolució humana, tant en cervell, genètica, herència, etc. Procedeix de l’evolució dels criteris naturals que feien els humans.

Diferències entre el llenguatge animal i humà

• Animals: Utilitzen llenguatge corporal. Són innats (neixen amb la capacitat de comunicar-se d'una determinada forma). Es basa en senyals per transmetre informació entre ells.
• Humans: Utilitzen llenguatge articulat. És adquirit (neixen amb la capacitat d'adquirir la llengua, símbols i signes lingüístics).

Evolució i Fases de la Sexualitat Humana

La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos que inclouen aspectes psicològics, socials, biològics, culturals i polítics. L’estudi inclou el conjunt de comportaments i fenòmens que tenen a veure amb el sexe. A continuació, es detallen algunes fases (segons la teoria psicosexual):

• Fase Oral
• Fase Anal: Es comença a controlar l’esfínter en la defecació.
• Fase Fàl·lica: Els òrgans genitals formen una font destacada de plaer durant aquest període.
• Fase de Latència: No apareix la sexualitat, sovint per causa dels càstigs rebuts (relacionat amb la vergonya).
• Fase Genital: Relacionada amb els canvis físics.
• Sexualitat Adulta: La pubertat que acompanya l’adolescència.

Parafílies i Comportaments Sexuals No Genitals

La persona obté satisfacció sexual de forma diferent a la genital. Les parafílies més conegudes inclouen:

• Sadomasoquisme: Obtenció de plaer mitjançant el dolor.
• Voyeurisme: Observar altres persones.
• Exhibicionisme
• Fetitxisme
• Necrofília
• Zoofília (Parafílies amb animals)
• Pedofília i Pederàstia

Nota: Històricament, l'homosexualitat va ser classificada erròniament en aquests grups.

Trastorns i Disfuncions de la Sexualitat

Vaginisme

Disfunció sexual de les dones en què es pateix una forta contracció involuntària dels músculs de la vagina. Provoca dolor i impedeix la penetració.

Nimfomania

Desig massa intens de tenir relacions sexuals o genitals (en dones).

Dispareunia

Relació sexual dolorosa a la vagina.

Impotència (Disfunció Erèctil)

Incapacitat d’aconseguir o mantenir una erecció suficient per a un acte sexual satisfactori.

Ejaculació Precoç

Impossibilitat mantinguda per controlar suficientment el temps d’ejaculació perquè els dos membres de la parella gaudeixin de les relacions sexuals.