Llenguatges d'Especialitat (LE) i Formants Grecollatins

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) i el d'Humanitats

Els Llenguatges d'Especialitat (LE) són un tipus de registre lingüístic o varietat funcional, és a dir, una varietat de la llengua que s'adapta a uns usos concrets. Es caracteritzen per posseir una terminologia ben establerta amb la qual es pretén informar, amb el mínim d'ambigüitat i el màxim de rigor, sobre una àrea qualsevol del coneixement humà.

Factors i Característiques dels LE

Factors Determinants

Els factors que defineixen els LE són:

• Temàtica específica.
• El canal (preferentment escrit).
• El nivell formal.
• La intenció objectiva.

Característiques Lingüístiques

Les característiques dels llenguatges d'especialitat inclouen:

• Alt grau de formalitat: No hi tenen cabuda els trets d'expressivitat afectiva.
• Funcionalitat i precisió: Exigència prioritària de comunicació eficaç.
• L'ordre rigorós del contingut.
• Selecció acurada de les formes lingüístiques per raons de seguretat comunicativa.

Classificació i Tipologies de LE

Els LE es classifiquen atenent al grau d'abstracció. Distingim entre els llenguatges professionals i els cientificotècnics, i dins d'aquests hi ha tota una gradació. Bàsicament, podem distingir els següents tipus de llenguatges d'especialitat:

• Mitjans de comunicació: Moltes possibilitats segons temes i situacions; caràcter apel·latiu de la publicitat.
• Jurídic i administratiu: Es manifesta en lleis.
• Científic i tècnic: Claredat en l'exposició; expressió clara i completa; precisió del vocabulari; ús de formes cultes.
• Llenguatge literari: Intenció bàsicament estètica.

El LE d'Humanitats i la Relació amb l'Estàndard

Pel que fa a la relació de l'estàndard amb els llenguatges d'especialitat, aquests combinen habitualment formes específiques i formes generals de la llengua. Tenen un caràcter supradialectal i formal.

Per últim, el LE d'humanitats, present en les ciències teòriques, es considera com a llenguatge simbòlic pel seu alt grau d'abstracció i la seva presència de símbols artificials. No obstant això, tots els LE no són del tot homogenis, i presenten una important varietat interna de registres i de graus de formalitat. D'altra banda, no existeixen uns límits precisos entre el LE d'humanitats i altres LE, i comparteixen una gran quantitat de trets amb el llenguatge estàndard.

Els Formants Grecollatins en la Terminologia Catalana

Es consideren formants grecollatins totes les formacions terminològiques procedents de la llengua llatina o grega que, amb una adaptació a la llengua de destí, acaben generant nous termes.

La norma general del català és manllevar els mots i formants grecs a través de la seva forma llatinitzada. En les noves formacions, la norma general és partir de la forma de l'arrel, que apareix en el genitiu.

Criteris per a la Priorització de Formes Terminologiques

Quan alguns mots o formants cultes presenten en les llengües de cultura occidental variants que no afecten el significat, cal donar prioritat a una sola forma, considerant els següents criteris:

1. Adequació a les normes d'adaptació

   En els termes d'origen grec, convé donar preferència a la forma llatinitzada. També convé donar preferència a la forma plena de l'arrel.

2. Homogeneïtat

   És recomanable donar preferència a les formacions homogèniament cultes sobre les híbrides. Entre les formacions homogèniament cultes, són preferibles les compostes de formants de la mateixa llengua.

3. Analogia amb altres llengües

   Convé tenir en compte les solucions adoptades per les llengües de més difusió científica i tècnica.

4. Coherència dins la mateixa família

   Cal que les noves formacions siguin coherents amb les ja incorporades a la llengua.

5. Ús

   Cal tenir en compte la forma consolidada per l'ús.

6. Formes tradicionals

   Alguns termes tenen en català una forma pròpia tradicional que cal respectar. De la mateixa manera que han de ser defensades les formes genuïnes, caldria haver evitat les formes híbrides.