Llengües en contacte, bilingüisme i minorització: Anàlisi i conceptes clau

Llengües en contacte

Les llengües no estan aïllades, sempre es troben en contacte amb altres llengües. Aquests contactes poden ser deguts a diferents causes: viatge geogràfic, intercanvi turístic, etc. D'aquest contacte se'n deriven influències mútues. Aquesta és una característica constant en la història de les llengües. La persona que va definir aquest terme és Uriel Weinreich.

Tipus de contacte lingüístic

• Bidireccional: si les dues llengües s'influeixen per igual.
• Unidireccional: si una de les llengües influeix a l'altra. En aquest cas, es pot donar la superposició lingüística.

Bilingüisme

És l'ús per part d'una persona o un grup de persones de dues llengües. Pot ser:

• Individual o col·lectiu
• Unidireccional (una part de la comunitat l'utilitza) o bidireccional (tota la comunitat utilitza les dues)
• Substitutori (implica una substitució lingüística progressiva de la llengua menor)
• Instrumental (quan és per raons professionals, per exemple, si vas a un altre país)
• Cultural (per raons heretades: utilitzem les dues llengües)
• Integrador (com el cas dels immigrants, que han d'aprendre les llengües)

Mitificació del bilingüisme

Aracil va ser qui va dir que el bilingüisme és un mite, perquè sempre hi ha una llengua més important que l'altra. L'imperialisme lingüístic és un mite de l'existència de comunitats lingüístiques bilingües i s'utilitza per encabir situacions d'imperialisme lingüístic. El bilingüisme oficial no garanteix que les dues llengües s'usin per igual; la llengua de l'imperi, és a dir, la llengua del poder polític de l'estat, sempre es trobarà amb avantatge.

Llengua minoritària i minorització

La llengua minoritària és aquella que té un nombre reduït de parlants en comparació amb unes altres, però la minorització defineix la substitució en què una llengua, malgrat ser parlada per la major part de la població autòctona d'un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials.

Minorització lingüística

La minorització lingüística es produeix en situacions de superposició en què l'ús d'una llengua compta amb el suport del poder polític i l'ús de l'altra es veu entrebancat per aquest mateix poder. Existeix una patologia de la minorització. Molts parlants de llengües minoritzades pateixen auto-odi cap a la pròpia llengua. Quan parlem una llengua minoritària, creiem que som menors, que pertanyem a una minoria, i pertànyer a una minoria no ens agrada. La minorització, quan és molt intensa, aporta el fenomen d'ocultació, és a dir, d'amagar les característiques lingüístiques pròpies.

Diglòssia

El terme diglòssia fa referència a dues definicions:

1. a) Situació en què una llengua "x" s'usa en àmbits formals i una altra llengua "y" s'utilitza en els àmbits informals, i normalment hi ha superposició de "x" sobre "y". El que hi ha normalment és una situació de conflicte lingüístic.
2. b) Diglòssia és aquella situació en què algú usa una varietat lingüística "x" per a ocasions formals i una varietat "y" per a les situacions informals. - Ferguson.

Normalització

Aquest terme fou encunyat l'any 1966 per Aracil. Es refereix a la recuperació d'una llengua minoritzada de tots els àmbits d'ús, desplaçant la llengua superposada. Aquest terme seria el contrari de bilingüisme.

Substitució lingüística

És el procés per mitjà del qual una llengua va sent gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de substitució lingüística es troben relacionats amb l'homogeneïtzació d'un marc estatal determinat. Per iniciar un procés de substitució, és necessària l'acció del poder polític. El bilingüisme social és sempre transitori i desemboca en la substitució o normalització de la llengua. Al llarg de la història s'han produït nombrosos processos de substitució i avui dia és un procés ràpid. El procés de substitució és reversible, la situació de minorització no comporta necessàriament la substitució. Si analitzem les llengües europees, podem observar com algunes han estat substituïdes, però només la meitat han assolit la normalització.