Llengües del Món: Classificació i Diversitat

Les Llengües del Món

La diversitat lingüística

Tots els humans tenim la facultat innata del llenguatge, que es manifesta en la capacitat d'adquirir una o més llengües.

Classificació de les Llengües

Classificació genètica

Es basa en la noció de parentiu lingüístic. Una família lingüística és el conjunt de les llengües que presenten un origen comú i comparteixen característiques lèxiques i culturals. Les famílies lingüístiques són les famílies de llengües euroasiàtiques, africanes, del centre i el sud-est d'Àsia i Oceania i, per últim, les llengües d'Amèrica.

Classificació tipològica

Es basa en les similituds estructurals, és a dir, en la manera de formar les unitats lingüístiques. La classificació té tres grups:

• Les llengües aïllants es caracteritzen perquè els elements oracionals estan configurats com a unitats invariables.
• Les llengües flexives es caracteritzen perquè la majoria de mots tenen diverses formes en funció de morfemes flexius.
• Les llengües aglutinants es caracteritzen perquè a partir de morfemes diversos poden formar unitats lèxiques que nosaltres només podem expressar recorrent a sintagmes més o menys complexos.

L'estatus

L'estatus d'una llengua és determinat per la posició jurídica, política i social que ocupa en un territori.

La vitalitat

L'ús lingüístic determina el grau de vitalitat d'una llengua.

El nombre de parlants

Només 10 llengües superen els cent milions de parlants. És evident que hi ha moltes més comunitats lingüístiques que no pas estats.

Les Llengües d'Europa

A Europa es parlen una cinquantena de llengües.

Una família de llengües

Llevat d'un reduït grup de llengües, totes les altres llengües que es parlen actualment a Europa estan emparentades i formen part d'una mateixa família lingüística: la indoeuropea. La família lingüística indoeuropea està integrada per un conjunt de llengües que tenen un origen comú, la llengua del poble indoeuropeu que fa anys habitava l'estepa eurasiàtica. Diferents grups d'aquest poble es van desplaçar des de diverses zones.

Les llengües i els estats

L'Europa de les llengües no es correspon amb l'Europa dels estats. La major part dels estats europeus presenten una realitat plurilingüe; a l'interior d'un mateix estat hi conviuen diverses comunitats lingüístiques. No totes les llengües europees gaudeixen del mateix estatus. Hi ha estats en què la seva constitució tan sols reconeix l'oficialitat d'una sola llengua. I encara hi ha altres estats la constitució dels quals reconeixen l'oficialitat de diverses llengües.

Les Llengües Romàniques

Van sorgir a l'època medieval com a resultat d'un lent procés d'evolució interna de la llengua llatina que havien imposat els romans en els territoris colonitzats. Comencen a tenir entitat pròpia diferenciada. Van continuar el seu procés, es van anar consolidant i singularitzant. Accedeixen a l'àmbit escrit i van substituint la llengua llatina. Provenen d'un tronc comú i comparteixen l'arrel en la majoria de paraules.