Llengües, Llatí i Imperi Romà: Un Viatge Històric i Lingüístic

Llengües i Famílies Lingüístiques

Aproximadament 5000 llengües. Les famílies lingüístiques són un conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents.

A partir del segle XVIII, es van comprovar semblances entre algunes llengües. Es va determinar que un bon nombre de les llengües d'Europa i algunes d'Àsia formaven part d'una mateixa família lingüística.

Al segle XIX, el lingüista Franz Bopp va publicar la teoria d'una família lingüística anomenada indoeuropea, que tenia una llengua originària comuna anomenada indoeuropeu (parlada al tercer mil·lenni aC al centre d'Europa i les estepes de Sibèria).

Conceptes Clau

Diàspora

Dispersió d'un grup ètnic fora del seu lloc originari.

El Llatí i l'Imperi Romà

La fundació de Roma va ser el 753 aC. A Itàlia es parlava llatí i altres llengües.

Al segle II dC, va ser el moment de màxima expansió de l'Imperi Romà. El llatí es parlava des del mar Càspia fins a la península Ibèrica, i des de Britània fins a Egipte.

Etapes del Llatí

1. Llatí arcaic (començaments - segle II aC)
2. Llatí clàssic (segle I aC - segle I dC)
3. Llatí postclàssic (segle I dC - segle II dC)
4. Llatí tardà (segle II dC - segle VII dC)
5. Llatí medieval (segle VIII - segle XIV)
6. Llatí humanístic (a partir del segle XV)
7. Neollatí (o llatí del segle XXI)

Tipus de Llatí

Llatí culte

També s'anomena llatí literari o llatí escrit, ja que és el que utilitzaven els escriptors i els mestres d'escola. Era el llatí oficial, que s'utilitzava en l'administració. Era estricte amb les normes gramaticals, força rígid i no va patir gaires alteracions ni variacions al llarg de la seva existència.

Llatí col·loquial

Llatí vulgar o parlat. Parlat per la gent del carrer, que prescindia de normes gramaticals. Era un llatí viu, espontani, que contínuament innovava i que evolucionava ràpidament.

Història de Roma: Monarquia, República i Imperi

Roma, fundada el 753 aC, es troba a la península Itàlica, a la regió del Laci.

Avantatges per a l'Assentament Humà

• Tenia una bona posició estratègica perquè era al centre de la península Itàlica i estava al centre del Mediterrani.
• Era un terreny fèrtil per la proximitat del riu Tíber.

Períodes de Roma

Monarquia (753 aC - 509 aC)

Es va consolidar com a ciutat.

Set Turons de Roma

Viminal, Quirinal, Capitoli, Esquilí, Palatí, Aventí i Celi.

República (509 aC - 27 aC)

Va experimentar un creixement molt gran. Va conquerir Itàlia i es va fer amb el domini de la Mediterrània, vencent Cartago en les tres Guerres Púniques:

• 1a Guerra Púnica: Sicília, Còrsega i Sardenya.
• 2a Guerra Púnica: Part de la península Ibèrica.
• 3a Guerra Púnica: Destrucció de Cartago i conquesta d'una part del nord d'Àfrica.

Imperi (27 aC - 476 dC)

S'inicia amb l'emperador August. Trajà (d'origen hispà, 98-117 dC): degut a les dificultats militars per mantenir en pau i estabilitat tantes províncies, va haver de posar fi a les conquestes romanes.

Conceptes Geogràfics

Limes

Frontera establerta pels romans per separar el seu territori de les zones bàrbares.

Divisió de l'Imperi Romà

Dioclecià va dividir l'imperi en 4 parts. Teodosi va dividir l'Imperi Romà en dues parts que van heretar els seus dos fills: el d'Orient (Arcadi) i el d'Occident (Honori).

Etimologia i Mots Catalans d'Origen Llatí

Conceptes Lingüístics

Etimologia

És la ciència que ens aporta informació sobre la procedència de les paraules.

Substrat

És la influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes parlades pels pobles que vivien al territori actual de Catalunya abans de l'arribada dels romans.

Superstrat

És la influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la.

Adstrat

És la influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

Mots patrimonials

O populars, són aquells que ens han arribat per transmissió oral.

Cultismes

Ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics; la seva forma actual és molt semblant a l'original.

Semicultismes

Hauríem de parlar també de semicultismes quan ens referim a aquelles paraules llatines que han patit una evolució fonètica parcial (més que els cultismes, però menys que els mots patrimonials).

Neologismes

Són paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous que han estat incorporades a les llengües.