Llibertat, Conducta Moral i Valors Ètics

Llibertat i Conducta Moral

La llibertat és la capacitat de triar sense coaccions internes ni externes. Té dues cares: d'una banda, la llibertat negativa consisteix a no estar subjecte a coaccions, a ser lliure, tant de les obligacions dels nostres impulsos més urgents com de les que ens vulguen imposar els nostres semblants. D'altra banda, la llibertat positiva consisteix a triar el millor per a cada un, és a dir, elegir la conducta que ens proporciona una "bona vida".

En el primer sentit, la llibertat és el fonament de la conducta moral; en el segon, la llibertat es concep com una exigència interior, una obligació per a elegir la conducta que ens permet "viure bé".

La Llibertat Negativa: Fonament de la Conducta Moral

Els animals tenen una dotació àmplia d'instints que els permeten respostes ràpides i adaptades als estímuls o les necessitats. La conducta instintiva és una conducta que es manifesta de manera idèntica en tots els individus de l'espècie. És innata, és a dir, està programada des del naixement.

La dotació instintiva de l'ésser humà és mínima. Davant del mateix estímul, dues persones poden adoptar conductes molt diferents. Doncs bé, aquesta capacitat per a elegir respostes, aquest alliberament de l'estímul, és el que en primer terme s'anomena llibertat.

Hem de decidir cadascú què farem, som lliures; per tant, hem de decidir la nostra vida, així com la nostra conducta. La conducta duta a terme des de la llibertat s'anomena precisament conducta moral. La llibertat és el fonament en què se sosté tota acció moral; si l'acció és lliure, també és moral.

Es tracta d'un sentit ampli de moral i de conducta moral. El concepte contrari és amoral (una pedra o una abella no poden ser morals, són amorals). El sentit de la paraula moral comprèn tots els actes lliures, bons i roïns, morals i immorals. Això s'anomena llibertat negativa, quan les nostres accions no depenen ni més ni menys que de nosaltres mateixos.

La Llibertat Positiva: Orientada a una Bona Vida

No prenem les decisions sobre la nostra vida a la babalà; la llibertat ens prohibeix que elegim una cosa de manera arbitrària. Elegim allò que satisfà les nostres necessitats; la nostra llibertat ens empeny o ens obliga a buscar una bona vida.

La llibertat s'orienta a sostenir una conducta moral que ens proporcione una bona vida. La llibertat és per a construir l'edifici de la nostra bona vida. Si els actes escollits ens acosten a una mala vida, direm que aquests actes lliures són immorals, en sentit estricte i ampli de conducta moral.

Quan entenem la llibertat com a capacitat i exigència d'omplir la nostra vida amb una bona vida, parlem de llibertat positiva, perquè està orientada a posar alguna cosa en la nostra vida perquè siga bona.

Justificació Racional de les Accions Morals

Per què els actes morals s'han d'elegir amb una fonamentació racional? No hi ha cap dubte, perquè hem dit que els actes morals s'han d'haver elegit lliurement, i la capacitat d'elecció va lligada a la capacitat de pensar i de raonar.

Aquesta capacitat ens revela que tenim diferents possibilitats, ens impulsa a prendre decisions pròpies i a no donar una resposta a la lleugera: una persona que es negue a justificar els seus actes lliures s'arrisca que se la considere com a irracional.

Com que la nostra bona vida també depèn dels altres, se'ns imposa dialogar amb els altres, posar-nos en la seua situació i tindre en compte les raons que tenen per a actuar.

Característiques dels Valors Ètics o Morals

Els valors morals es caracteritzen i, a vegades, es diferencien d'un altre tipus de valor per:

• L'imperatiu d'acció que comporta, és a dir, són uns valors que se'ns imposen com a pautes de la nostra acció. Els valors ètics poden no coincidir amb els nostres desitjos, però sentim que hem d'intentar realitzar-los si no volem perdre categoria com a persones que som. Ningú està obligat a ser una persona bella o simpàtica, però tota persona està moralment obligada a ser justa. Tots els valors comporten un "haver de ser", però els valors ètics, a més, impliquen un "haver de fer".
• Només poden atribuir-se a les persones, no a les coses; un paisatge pot ser bell, però no just.
• Depenen de la llibertat humana. Qualifiquem moralment les persones perquè pensem que podrien actuar d'una altra manera i, per això, lloem la persona honrada i rebutgem els corruptes.

La Dignitat Humana: Fonament dels Valors i Drets

Els éssers humans s'anomenen també persones. La raó de la qual totes les persones estan dotades fa iguals tots els éssers humans. Per tant, pel fet de ser persones, tenim una dignitat que cadascú ha de mantindre i que tots ens han de respectar. La dignitat humana ens consagra la llibertat, la igualtat i la solidaritat.

Llibertat, Responsabilitat i Consciència Moral

La llibertat és el fonament de la responsabilitat, i totes dues són els requisits de la conducta o comportament moral. Per conducta moral entenem el conjunt d'accions de les quals hem de respondre i justificar-les responsablement.

No vivim aïllats, sinó en societats plurals on ocorren coses diverses, bones i dolentes. Ser moral o tindre una conducta moral significa no sols evitar el mal, sinó també fer el bé. De vegades cal tindre el valor d'enfrontar-nos al codi moral del nostre entorn cultural i, per tant, passar d'una actitud passiva a una altra d'activa.

El respecte als costums i l'obediència no ha d'impedir que actuem amb identitat pròpia i autonomia per a contribuir a la convivència i al benestar col·lectiu.

L'Acció Lliure i Responsable

L'ésser humà, com que no està determinat per l'herència genètica de l'espècie com els animals, ha de prendre decisions i elegir el més adequat per a sobreviure. Per a fer-ho, necessita unes guies o normes que, o bé agafa prestades, o bé elabora a la seua manera. Construïm el que serem, la nostra personalitat.

No tenim altre remei que construir-nos la nostra vida i ser lliures, tot i que aquesta llibertat ens incomode, de vegades amb exigències de responsabilitat. Els éssers humans, pel fet de ser lliures, som responsables, i només sent lliures podem ser responsables.

Les decisions que prenem ens comprometen amb nosaltres mateixos i davant dels altres, perquè indiquen als altres uns valors que s'han de seguir. Llibertat i responsabilitat són dues cares d'una mateixa moneda.

D'altra banda, també seríem qualificats d'irresponsables si no fórem capaços de véncer la peresa, l'egoisme, l'agressivitat, els capritxos, els odis i rancors o l'enveja, com també altres tants hàbits negatius de l'ésser humà.

La Consciència Moral

Acte conscient i consciència moral són dues coses diferents. Quan fem alguna cosa, som conscients del que fem. Això vol dir que ens adonem de les nostres accions, com també del món que ens envolta, i ho anomenem acte conscient o consciència psicològica.

Tindre consciència moral de la nostra conducta implica una reflexió i valoració de les nostres accions morals que la nostra raó fa d'acord amb unes normes que la pròpia raó reconeix com a obligatòries.

Rebem aquestes normes de la cultura del nostre entorn social i, en aquest cas, parlem de consciència heterònoma, o responen a una llei que la pròpia consciència s'imposa a si mateixa i, en aquest cas, es tracta d'una consciència autònoma.

Desenvolupament del Judici Moral

Per la nostra experiència, podem observar com des de la infància a l'adolescència passem d'acceptar els valors i les normes proposats pels pares a formar-ne uns de propis, que poden coincidir o no amb els paterns. En el primer cas, responem davant de la nostra consciència.

L'ésser humà demostra la seua autonomia moral quan és capaç de formar el seu judici propi sobre unes situacions determinades, reflexiona i jutja de manera crítica si ha de donar-los suport o rebutjar-los. Ens descobrim autònoms, en definitiva, quan busquem criteris i procediments per a poder decidir quines normes sorgides en la societat són correctes.

Importància de l'Educació i la Informació

Perquè tots els individus d'una societat assolisquen la mateixa capacitat crítica i autònoma, de manera que siguen responsables a l'hora de prendre decisions, la societat ha de facilitar els mitjans perquè tots els membres tinguen accés a un bon nivell educatiu i d'informació.

Es du a terme per mitjà de:

A: L'educació moral a través de la família, l'escola i la societat, que és necessària perquè afavoreix un progrés moral millor. Com més alt és el grau de cultura d'una societat, més difícil és imposar-hi unes pautes de conducta. Per mitjà de la cultura, la societat busca les seues normes ètiques i desenvolupa uns propis criteris de decisió, que és allò que anomenem autonomia moral.

B: La informació, també necessària, perquè només s'és responsable si coneixem les conseqüències dels nostres actes, els mitjans per a dur-los a terme i el fi que s'aconseguirà. Així, és imprescindible tractar aquesta informació amb un criteri propi ben format amb què discriminar i seleccionar les dades, a l'hora d'elaborar la nostra opinió per a prendre decisions.

Autonomia Moral i Comportament Democràtic

El fet d'elaborar les nostres pròpies normes, que ens obliguen com a persones lliures d'una col·lectivitat, és el que anomenem comportament moral autònom d'una persona. No tota la gent pensa el mateix ni vol orientar la seua vida de la mateixa manera. És evident que hi ha hagut diversitat d'opinions.

Moral Tancada i Moral Oberta

En èpoques passades de la història, les persones acceptaven, de bon grat o de mal grat, els costums i les normes, les obligacions i les prohibicions dictades per les autoritats polítiques i religioses. Es tractava d'uns costums rutinaris que orientaven la vida de les societats amb una moral tancada: les persones s'acomodaven als costums establerts perquè ho feia tothom o així ho havien fet els seus pares i iaios.

Una moral oberta, que admet la diversitat de normes i de costums, com també l'anàlisi i el qüestionament de la moral vigent, de manera que cada individu accepte la responsabilitat dels seus actes, va ser possible a partir dels principis de la Il·lustració, la reivindicació de l'autonomia moral i l'afirmació dels drets de tot individu a decidir per si mateix.

La moral deixa de ser basada en la religió i es fa autònoma. L'estat se separa de l'església i es proclama laic. La religió passa a formar part de l'àmbit privat de cada persona.

Pluralisme i Democràcia

Des dels principis il·lustrats, el progrés cultural de les nostres societats, enfront de les societats autoritàries, concedeix una gran importància a la consciència individual i, per tant, a tres principis bàsics: la dignitat, la llibertat i l'autonomia dels éssers humans.

Viure en democràcia significa principalment tres coses: una idea moral de convivència, una manera de legitimació de l'organització política i una cultura.

• Com a idea moral de convivència o moral col·lectiva, la democràcia consisteix en el reconeixement de la capacitat de l'individu per a elaborar lleis, prendre decisions, de la seua autonomia. D'aquesta manera, l'ésser humà es converteix en un ciutadà.
• Com a forma de legitimació de l'organització política, la democràcia consisteix a col·locar el desenvolupament de les societats en mans de l'autonomia i la responsabilitat dels éssers humans que les componen.
• La democràcia també és una cultura en què tots som lliures i iguals davant de la llei, i la finalitat de la qual és vetllar pels drets de tots els éssers humans enfront de qualsevol intent d'explotació i abús de poder. D'una banda, d'altra banda, es tracta d'aconseguir per a totes les persones una igualtat d'oportunitats perquè puguen participar dels béns econòmics, culturals i ecològics del món.

El pluralisme, amb l'autonomia, és una exigència de les societats democràtiques. Les normes les fem tots i ens incumbeixen a tots. Les normes, a més, es fan de la pluralitat d'opinions de tots i han de vetllar per la defensa d'aquesta pluralitat d'opinions.

Cal saber harmonitzar aquesta pluralitat i, de vegades, diversitat d'opinions per a una convivència digna; la millor manera de fer-ho és respectar l'opinió de la majoria a l'hora de triar una opció o una altra per al bé de la comunitat.

La Bona Vida Exigeix una Bona Societat

Els éssers humans no poden viure sols. En primer lloc, necessitem la societat per a arribar a ser humans. En segon lloc, els hàbits imbuïts per les comunitats on ens criem són imprescindibles per a obtindre la identitat pròpia de l'ésser humà. En tercer lloc, cal que visquem en comunitat, perquè viure sols comportaria dificultats i incomoditats excessives.

Una societat es forma i es manté perquè amaga uns interessos comuns compartits.

Requisits d'una Bona Societat

Els requisits d'una bona societat són els principis o valors que formen els drets humans, és a dir, la llibertat, la igualtat, el respecte i la solidaritat. Una bona societat seria una societat justa, en què es done a cadascú el que li correspon, i només serà justa si permet i propicia que els éssers humans visquen d'acord amb la dignitat que mereixen.

La llibertat de l'individu es concreta en el reconeixement dels drets civils d'expressió, propietat, judicis justos, etc., com també en els drets polítics d'elegir els governants, crear associacions, etc. Aquests plantejaments van ser defensats pel liberalisme, que dona suport a la llibertat de l'individu com a valor preferent, al qual estan subordinats els altres.

La llibertat condueix inexorablement a la igualtat, perquè els altres també són lliures i tenen els mateixos drets que jo. És impossible conciliar la llibertat i la igualtat si no es garanteix la solidaritat i el respecte mutu o tolerància.

Socialització i Moralització

Algunes de les pautes de l'ésser humà són determinades pel nostre sistema nerviós o pels nostres instints, que són amorals. Però hi ha altres pautes d'acció que s'adquireixen en el grup social en què vivim. El conjunt d'aquestes pautes formen el bagatge del que s'anomena socialització.

Socialització: Varietat dels Codis Morals

La socialització és un procés que condueix cada individu a assimilar, adoptar i adaptar-se a les pautes de conducta que un grup social considera necessàries per a complir les seues finalitats; el conjunt de pautes de conducta és allò que forma una cultura.

Pel procés de socialització, l'individu fa seues les pautes de conducta del grup en el qual viu. Els valors i les normes són diferents segons cultures i èpoques. Precisament, el relativisme cultural defensa que no hi pot haver valors universals, perquè cada grup social té el seu. Aquesta posició conduirà a una defensa de "tot val" que, en l'àmbit de l'ètica, és específicament rebutjable.

Moralització: Garantir els Drets Humans

Des de xiquets acatem el codi moral de la nostra comunitat sense qüestionar-nos si condueix o no a la bona vida. En un moment donat, sotmetem a crítica algunes de les normes adquirides, bé perquè ens sembla que no acompleix la funció esperada, o bé perquè és inconciliable amb una altra norma més important.

Quan la norma nova que hem de seguir condueix a una bona societat, pressuposició de la bona vida, diem que hi ha hagut una moralització del codi ètic. La qüestió fonamental és saber si hi ha uns principis generals que valen per a tots o les normes només valen en una comunitat concreta. La resposta és que els principis generals deriven dels drets humans de validesa universal; no prescriuen normes concretes, són normes bàsiques que poden acomplir-se de moltes maneres.

Les normes bàsiques representen valors preferents que tots considerem que s'han de complir.

Necessitat de les Virtuts Ètiques i Polítiques

La missió de l'ètica és orientar-nos cap a la bona vida. Com a conseqüència, l'ésser humà adquireix una segona naturalesa o caràcter. Aquest caràcter resumeix el conjunt d'hàbits adquirits que no ens són donats de naixement, sinó que els adquirim amb esforç.

Quan aquests hàbits conduixen a la bona vida, es denominen virtuts; si el seu exercici consisteix en la implantació dels drets humans, s'anomenen virtuts públiques.

Què són les Virtuts Públiques?

En grec s'anomena areté i la traducció literal és excel·lència. La virtut és l'excel·lència d'una facultat, és a dir, allò que fa que una cosa funcione bé. Ara bé, entenem que una cosa funciona bé quan habitualment acompleix la seua funció.

Aquest concepte de virtut es pot aplicar, en sentit genèric i amoral, a qualsevol cosa; diem que la virtut del ganivet és tallar, la del roser, produir roses belles.

Els éssers humans tenen virtuts quan actuen humanament. Perquè hi haja una bona societat, necessitem els valors continguts en els drets humans. Es denominen virtuts públiques les que consisteixen en l'exercici habitual de les accions que incorporen aquests valors: llibertat, responsabilitat, igualtat, solidaritat i tolerància.

Hem d'aconseguir que s'implanten les virtuts públiques perquè ens servisquen de fonament i garantia d'una bona societat.

Solidaritat

Manifestem solidaritat quan ens unim a les activitats i als projectes d'altres persones i en compartim les necessitats i els interessos. Aquest tipus de solidaritat pot ser moral i immoral, depén si s'acompleix en benefici de la justícia.

Una societat és una societat justa que tendeix a suprimir el patiment entre els seus ciutadans. Sens dubte, la justícia és condició necessària de la bona vida i de la bona societat, però no és suficient per a obtindre-les per algunes raons. En primer lloc, perquè el caràcter general de les normes justes fa que s'afavorisca els més poderosos i no els necessitats. En segon lloc, la vida mateixa és injusta i la igualtat natural és un mite.

La solidaritat no és una acció de caritat, és una acció que es necessita per a la implantació de la justícia. Per això, podem dir que la solidaritat és un requisit perquè s'impose la justícia en aquests nivells.

Tolerància

És el respecte a les idees o els projectes dels altres quan són diferents dels propis. Aquests respectes se sostenen en dues conviccions pròpies del món modern:

1. Ningú té la veritat total.
2. Tots tenim dret que se'ns respecte, perquè així ho exigeix la nostra dignitat de persona.

La tolerància és imprescindible per a la democràcia. No hi pot haver democràcia sense pluralisme, ni pluralisme sense tolerància. Si no es tolera o s'exclou els individus, la democràcia és enganyosa, perquè no atén els interessos de tots.

Però, es pot tolerar tot? Això seria dir que tot val. Per tant, hem de preveure algunes limitacions a la tolerància. No hi ha tolerància quan ens mostrem indiferents davant de circumstàncies que vivim, no perquè no les desaprovem, sinó perquè no tenim els mitjans o les forces per a evitar-les; tampoc hi ha tolerància quan implica un dany a algú.

Hi ha alguns principis que no es poden oblidar, com els principis de llibertat i igualtat, que converteixen en intolerables la tortura, la discriminació i la violència.