La Llibertat Filosòfica i el Liberalisme: Conceptes Clau i Pensadors

La Llibertat: Consciència, Responsabilitat i Elecció

(Reflexió inicial: Qui és més lliure? Imatge d’una nena rica i un nen pobre)

La Llibertat després de la Segona Guerra Mundial (2GM)

La llibertat pesa sobre nosaltres mateixos. Després de la 2GM, la gent es va adonar que tenir llibertat no vol dir “fer el que vulguis” sense més. Vol dir ser responsable de les teves decisions i de les conseqüències.

Exemple: Pots decidir dir la veritat o mentir. Ets lliure de fer-ho, però ets responsable del que passi després.

Consciència Moderna de la Llibertat: Immanuel Kant

Kant deia que no som “pura naturalesa” com els animals, sinó éssers amb raó i moral. Ell ho expressava amb la frase: “El cel estrellat sobre meu i la llei moral dins meu.” Vol dir que tenim capacitat de pensar i escollir segons principis, no només instints.

La Llibertat ens Obliga a Triar

Ser lliure vol dir haver de triar constantment i, en triar una cosa, renunciem a una altra. Exemple: Si decideixes estudiar una tarda, renuncies a sortir amb amics. Triar és perdre alguna cosa, però això és part de ser lliure.

La Llibertat com a Experiència: Mounier i Weil

Si la llibertat no és una cosa... què és? La llibertat no es pot “tocar”. És una experiència, una manera de viure.

• Mounier: “La llibertat es viu, no es veu.” Vol dir que no es pot definir com una fórmula. Només la coneixem quan la sentim o la practiquem. Exemple: Quan decideixes defensar una opinió encara que et critiquin, estàs vivint la llibertat.
• Simone Weil: “És la possibilitat real d’escollir.” No n’hi ha prou amb poder imaginar opcions; cal poder-les triar de debò. Exemple: No ets lliure d’escollir menjar si no tens diners per comprar-ne.

Paradoxes, Límits i Dimensions de la Llibertat

Per què obeïm si podríem no fer-ho?

Perquè entenem que algunes normes protegeixen la llibertat de tots. Exemple: Obeir un semàfor no és submissió, és cooperació per poder circular sense perill.

Som Lliures? La Paradoxa de l'Existència

Ho som perquè podem decidir, però no del tot, perquè hi ha límits (lleis, societat, necessitats…). És un anhel profund, com voler ser feliç o estimar.

Experiències de Llibertat i les seves Dimensions

Sí, es poden tenir experiències de llibertat, però són difícils de reconèixer. Exemple: Quan algú et deixa decidir el teu camí sense imposar-te’l, sents llibertat.

La llibertat pot ser:

• Interior: Decidir per tu mateix.
• Social/Política: Tenir drets reconeguts per l’Estat.

La Democràcia de Consum

Vivim en una “llibertat de triar” dins d’un menú de marques, productes o opcions... però algú decideix quines opcions hi ha. Exemple: Et sembla que tries què veure a Netflix, però Netflix ja ha decidit què t’ofereix.

Montesquieu: Llibertat, Llei i Justícia

Montesquieu deia: “És el bé que permet gaudir d’altres béns.” La llibertat és la base que et permet tenir altres coses bones (pau, justícia, felicitat…). També diu que la llibertat va amb la llei, perquè sense llei hi ha caos, no llibertat.

Llibertat i Justícia: Van juntes: la llibertat sense justícia seria egoisme; la justícia sense llibertat seria autoritarisme.

Llibertat Positiva i Negativa (Isaiah Berlin)

• Llibertat Negativa: “Que no m’impedeixin fer.” Absència d’obstacles o coaccions.
  Exemple: Puc parlar lliurement sense que em censurin.
• Llibertat Positiva: “Ser amo de mi mateix.” Tenir poder real per decidir.
  Exemple: No n’hi ha prou que puguis estudiar; has de poder pagar els estudis i tenir oportunitats.

L'Origen de la Idea Moderna de Llibertat: El Liberalisme

El liberalisme és una teoria política, econòmica, social i intel·lectual que defensa com a principi fonamental la llibertat individual.

Això vol dir que el centre de la llibertat és l’individu, i no pas l’Estat ni la societat.

Cada persona ha de poder decidir sobre la seva pròpia vida, pensar com vulgui, expressar-se lliurement i administrar el que té.

Va sorgir als segles XVII i XVIII, sobretot com una reacció contra els reis absoluts, que tenien tot el poder i no permetien que la gent opinés o participés en les decisions. El liberalisme volia limitar el poder dels governants i establir lleis que protegissin la llibertat i la igualtat davant la llei.

Principis Defensats pel Liberalisme

• La llibertat d’opinió i d’expressió.
• La separació entre Església i Estat, per evitar que la religió controlés el govern.
• La igualtat de tots els ciutadans davant la llei, sense privilegis per als nobles o religiosos.

Exemple: En un sistema absolutista, el rei podia empresonar algú sense judici. En un sistema liberal, això no seria possible, perquè hi ha lleis que limiten el poder del govern.

Tipus de Liberalisme Segons l’Àmbit

El liberalisme es pot dividir en diverses branques o àmbits, segons on aplica la idea de llibertat.

1. Liberalisme Econòmic: Adam Smith (1723–1790)

Adam Smith és considerat el pare del liberalisme econòmic. Ell deia que l’economia s’autoregula sola si deixem que el mercat sigui lliure, és a dir, sense massa intervenció de l’Estat. Aquesta idea es coneix com “la mà invisible del mercat”: quan cadascú busca el seu propi interès, sense voler-ho, contribueix al bé comú. Exemple: Si una botiga ven un producte molt car, una altra botiga voldrà atreure clients venent-lo més barat. Això fa que els preus s’equilibrin i els consumidors hi surtin guanyant, sense que l’Estat hagi de fixar els preus.

Smith defensava la lliure competència i el mínim paper del govern, que només hauria de garantir la seguretat i fer complir les lleis bàsiques. En resum:

• El mercat funciona millor si és lliure.
• L’Estat no ha de controlar-ho tot.
• Cada persona és responsable del seu progrés econòmic.

2. Liberalisme Polític: Locke i Montesquieu

El liberalisme polític tracta de com s’ha d’organitzar el poder dins d’un Estat per garantir la llibertat de les persones.

John Locke (1632–1704)

Locke defensava que tots els éssers humans tenim drets naturals que ningú pot treure’ns: vida, llibertat i propietat. Per protegir aquests drets, les persones creen un govern, però aquest govern ha d’estar limitat per lleis. Fins i tot els governants han d’obeir-les. Exemple: El president no pot fer detenir algú només perquè el critica. Hi ha una llei que protegeix la llibertat d’expressió.

Montesquieu (1689–1755): La Separació de Poders

Montesquieu va desenvolupar la idea de Locke i va proposar la separació dels poders de l’Estat per evitar abusos:

1. Poder Legislatiu: Fa les lleis (Parlament o Congrés).
2. Poder Executiu: Aplica les lleis (govern).
3. Poder Judicial: Jutja qui no les compleix (tribunals).

Així s’assegura que cap poder domini els altres i que hi hagi equilibri. Aquesta idea va inspirar les revolucions democràtiques modernes, com la Revolució Francesa o la Revolució Americana.

Exemple: Si el govern vol fer una llei injusta, el Parlament la pot rebutjar, i si tot i així s’aprova, els jutges poden declarar-la inconstitucional.

3. Liberalisme Social

Aquesta branca va aparèixer més tard (segles XIX i XX). Va veure que la llibertat només formal (tenir drets escrits) no serveix si no tens oportunitats reals per exercir-los. Exemple: Tothom pot tenir dret a estudiar, però si una persona no pot pagar els estudis, en realitat no és lliure d’escollir. Per això, el liberalisme social defensa un Estat que garanteixi serveis bàsics (educació, sanitat, ajudes) perquè tothom pugui ser lliure de veritat.

4. Liberalisme Intel·lectual

Aquest tipus defensa la llibertat de pensament, de recerca i d’expressió. Vol dir que cadascú pugui pensar per si mateix, escriure, investigar i compartir idees sense censura. Exemple: En un país liberal, un periodista pot criticar el govern sense por de ser empresonat, i un científic pot fer recerques encara que contradiguin creences religioses o polítiques.

Crítica Marxista al Liberalisme Clàssic

El liberalisme més conservador defensa la idea que tots els homes són iguals davant la llei, però això només és cert en teoria. En la realitat, no tots comencen des del mateix punt, ja que hi ha persones riques i altres pobres, gent amb més oportunitats i gent amb menys. Per això, encara que el liberalisme digui que qualsevol pot triomfar si s’esforça, aquest sistema acaba mantenint els privilegis dels qui ja tenen avantatges.

Aquesta és la crítica principal del marxisme: el liberalisme parla d’igualtat legal, però no garanteix una igualtat real entre les persones. Els marxistes diuen que el liberalisme parla d’igualtat legal però no real. Exemple: Diuen “tots som iguals davant la llei”, però un ric i un pobre no tenen les mateixes oportunitats reals.

Conceptes Fonamentals de la Llibertat

John Locke (1632–1704): Drets Naturals i Estat

Locke parteix de la idea de la llei natural, que combina la raó i la moral, i que governa el comportament humà. Segons ell, l’home és capaç de comprendre els seus deures morals i actuar de manera raonable. Els drets naturals principals són: vida, llibertat i propietat.

Aquests drets existeixen ja en l’estat de naturalesa, abans que hi hagi governs o societats. En aquest estat, les persones són lliures i iguals, però no hi ha garanties que aquests drets es compleixin, ja que no hi ha lleis ni jutges per protegir-los.

Per això, les persones decideixen crear una societat i un govern amb un sistema jurídic i judicial que asseguri que aquests drets naturals siguin respectats. L’Estat, segons Locke, existeix per protegir els individus i els seus drets, i no per imposar-se sobre ells. Exemple: Encara que tothom sigui lliure per posseir coses, sense lleis seria fàcil que algú les prengués a la força. El govern estableix lleis i tribunals per protegir la propietat de tothom.

El Pas de l'Estat de Naturalesa a la Societat Civil (Locke)

Encara que en l’estat de naturalesa l’home sigui lliure i propietari de si mateix i dels seus béns, aquesta llibertat és insegura. Tothom és igual de lliure, però com que no tots són justos o raonables, les possessions i drets estan constantment amenaçats. Per això, els humans decideixen unir-se en societat i crear governs i lleis que protegeixin la vida, la llibertat i la propietat. Els motius principals són:

• Falta de lleis clares i consensuades: sense normes establertes, és difícil saber què és just i què no.
• Absència de jutges imparcials: cada persona seria jutge i executor de la seva pròpia justícia, cosa que pot generar conflictes i venjança.
• No hi ha poder executor: sense autoritat que garanteixi les sentències, qui fa injustícies pot imposar-se per força.

Exemple: Si tens un camp i un veí vol agafar-te’l, en l’estat de naturalesa no hi ha ningú que et defensi. Formant part d’una societat amb lleis i tribunals, la teva propietat queda protegida.

Conclusió: Tot i la llibertat inicial, les persones accepten sotmetre’s a un govern per gaudir de seguretat i protecció dels seus drets, especialment la propietat.

Jean-Jacques Rousseau (1712–1778): El Contracte Social

Rousseau defensa que la societat es crea mitjançant un pacte, que ell anomena Contracte Social. Abans d’aquest contracte, l’home vivia en un estat de naturalesa com el “bon salvatge”, lliure i igual a la resta. El problema apareix quan es crea la propietat privada.

Segons Rousseau, és en aquest moment quan es trenca l’estat natural, perquè la propietat introdueix desigualtat: uns tenen més riquesa que altres, i això genera les classes socials. Aquesta desigualtat, segons ell, va en contra del dret natural, que pretenia igualtat i llibertat per a tots.

Rousseau planteja una paradoxa: com pot l’home romandre lliure si accepta sotmetre’s al contracte social? La solució és que el contracte només és legítim si es basa en la “voluntat general”, és a dir, l’interès comú de tots els ciutadans, no els interessos particulars. Per a Rousseau, un Estat just busca el bé comú i fomenta la moralitat individual. L’educació i la consciència de l’interès col·lectiu són essencials perquè els individus acceptin la llei sense perdre la seva llibertat interna. Exemple: Tot i que renunciem a decidir absolutament sobre tot, si les lleis protegeixen el bé de la comunitat i són decidides per la voluntat general, seguim essent lliures dins d’una societat justa.

John Stuart Mill (1806–1873): Utilitarisme i Llibertat Individual

Mill defensa l'utilitarisme: “És bo allò que porta la major felicitat al major nombre de persones.” Defensa que la moral i la política s’han de basar en el principi d’utilitat, que diu que allò bo és el que promou la felicitat, i que el major bé és la major felicitat per al major nombre possible de persones. Això s’aplica tant a l’individu com a la societat.

Principis Clau de la Llibertat segons Mill

• Llibertat individual: Cadascú pot fer el que vulgui, sempre que no faci mal a altres. (Exemple: Pots expressar la teva opinió, però no agredir ningú.)
• Límits de la llibertat: L’Estat pot intervenir només quan les accions d’una persona perjudiquen a altres. (Exemple: Regular preus de lloguers o mercat si algú abusa dels altres.)

Concepció de la Felicitat i del Plaer

• La felicitat es refereix al plaer i a l’absència de dolor.
• Els plaers poden ser de tipus físic o intel·lectual. Mill defensa que els plaers de l’intel·lecte, els sentiments i la imaginació són superiors als merament físics, perquè aporten més qualitat i satisfacció duradora.
  Exemple: Llegir un llibre que t’enriqueix és millor que menjar un dolç, encara que el dolç doni plaer immediat.

Altres Consideracions sobre la Llibertat

1. La llibertat compromet la persona en la seva totalitat.
2. La llibertat apareix en totes les manifestacions de la vida humana.
3. La llibertat és limitada.
4. La llibertat s’autolimita a si mateixa en cada elecció.
5. La llibertat individual és possible amb la llibertat dels altres.
6. La llibertat completa pot ser una utopia.
7. La llibertat és acceptar –tenir consciència de– la necessitat (Estoics, Spinoza, Schelling i Hegel).
8. La llibertat és condicionada (Mill, Hume, Bunge).
9. La llibertat és ser ‘causa de si mateix’ (Sartre).
10. La llibertat provoca por i angoixa, i pot portar a l’alienació.

Debat Contemporani: Rawls vs. Nozick

La Por i la Responsabilitat de la Llibertat

La Por a la Llibertat (Max Scheler)

Scheler diu que tenir llibertat pot fer por, perquè vol dir renunciar al control dels altres. Exemple: És difícil deixar que algú que estimes sigui lliure, perquè tens por de perdre’l. Però només estimem de debò si deixem l’altre lliure.

La Llibertat com a Responsabilitat (Jean-Paul Sartre)

Sartre diu: “Estic condemnat a ser lliure.” Vol dir que no podem evitar decidir, encara que no vulguem. Fins i tot no fer res és una decisió. La llibertat no és opcional, és la nostra condició humana. Exemple: Si et quedes sense feina i no busques cap opció, estàs triant no fer res. Igualment, ets responsable.

La Por a l’Alienació (Erich Fromm)

Fromm explica que el capitalisme pot fer que ens sentim aliens a nosaltres mateixos. Vivim treballant, comprant i obeint sistemes que no controlem. Exemple: Treballes en una feina que no t’agrada només per pagar coses que no necessites. Et sents buit, com si no decidissis tu mateix. Això és alienació.

Resum de la Llibertat

• La llibertat no és fer el que vulguis, sinó escollir responsablement.
• Té límits, però també ens dona sentit com a persones.
• La societat justa és aquella que permet ser lliure sense fer mal als altres.
• I encara que espanti, ser lliure és ser autènticament humà.