La Llibertat Guiant el Poble: Anàlisi de Delacroix i el Romanticisme

L'obra La llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix és un referent del Romanticisme. A continuació, es detallen les seves característiques principals i un anàlisi exhaustiu:

• Autor: Eugène Delacroix
• Cronologia: 1830
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Romàntic
• Tema: Al·legòric i històric
• Ubicació: Musée du Louvre (París, França)

Context Històric i Artístic del Romanticisme

Tant la Revolució Francesa (1789) com la Revolució Industrial van provocar una sèrie de transformacions socials, polítiques i econòmiques que es van desenvolupar durant el segle XIX.

Per una banda, la primera revolució va suposar la caiguda de l'Antic Règim i el triomf de la societat burgesa. Per una altra banda, la Revolució Industrial va afavorir l'aparició d'una classe social nova, el proletariat, i va capgirar les estructures econòmiques i productives.

El Període Napoleònic, per una banda, va estendre els ideals del Liberalisme per Europa, però també, el fet que es fes a través d'invasions i guerres va provocar el rebuig cap al dominador i la lluita pels ideals nacionalistes.

El Romanticisme: Un Moviment Cultural i Vital

El Romanticisme fou un moviment cultural i artístic nascut a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX. Durant aquella època no va ser considerat únicament com un estil artístic, sinó que es va adoptar com un estil de vida que va afectar altres àmbits com la literatura i la música.

Les seves arrels les podem trobar en els grans pensadors del segle XVIII, especialment en Rousseau i en la filosofia alemanya vinculada al naixement del nacionalisme (Sturm und Drang).

Aplicat a l'art, el concepte de romàntic implica una oposició al càlcul i l'harmonia de les encotillades normes neoclàssiques. Es tracta d'un nou ordre ideològic basat en l'exaltació vitalista i en la necessitat d'explorar nous camps:

• Conflictes bèl·lics
• L'exaltació nacionalista
• L'exotisme oriental
• Les passions amoroses
• El suïcidi
• La bogeria
• La tempesta, etcètera.

Eugène Delacroix: Biografia i Trajectòria

Eugène Delacroix va néixer l'any 1798 a París, en plena Revolució Francesa. Va ser el pintor francès més destacat del moviment romàntic. Va ser deixeble de Géricault i es va centrar en la còpia d'obres com les de Rubens i l'escola veneciana.

Cap a l'any 1825 va viatjar a Anglaterra, on es va impregnar de l'estil de Gainsborough. També va viatjar al Marroc l'any 1832. A la seva tornada al seu país natal, va rebre nombrosos encàrrecs públics i privats. Finalment, va aconseguir una reputació nacional com a pintor de murals.

Anàlisi Formal de La Llibertat Guiant el Poble

La composició de La llibertat guiant el poble està estructurada de manera piramidal. La bandera francesa se situa al vèrtex superior i els morts i la barricada es troben a la base del triangle. Aquesta forma triangular equilibra l'escena alhora que fa de la figura femenina l'eix central.

El predomini de la línia corba, solta, pastosa i ondulada dota l'obra de gran dinamisme i mobilitat.

El fet que a la base no hi hagi elements de distracció i que la figura femenina estigui lleugerament elevada, provoca que l'acció es centri al voltant d'aquesta, cridi l'atenció de l'espectador i el faci partícip de l'escena. Aquest moviment ascendent és tan accentuat que la imatge ultrapassa l'enquadrament de l'obra.

El fons ens situa geogràficament a París, ja que podem distingir les torres de la catedral Notre-Dame. A més a més, la bandera tricolor també ens ajuda a situar-nos.

Cromatisme i Ús de la Llum

Cromàticament, hi predominen les tonalitats fosques i ocres. Sobre un fons blau i vermell s'hi retallen a contrallum les figures, especialment la central. Delacroix trenca amb l'harmonia cromàtica aplicant punts de colors en zones puntuals, com per exemple els tres colors de la bandera francesa.

La llum és artificial i irreal, la qual il·lumina precisament el punt de color de la bandera. Això ens indica que Delacroix ha supeditat les funcions naturalistes del color i de la llum a la seva voluntat de crear un dinamisme intern que reforci el caràcter abrandat del quadre.