La Llibertat guiant el poble i Magatzems Carson: Anàlisi

La Llibertat guiant el poble (Delacroix)

La Llibertat guiant el poble (Delacroix, Romanticisme, oli, tela). El roig i el blau de la bandera, de la vestimenta del ferit que s'alça davant la Llibertat, i de la polaina del mort de l'esquerra ressalten per damunt dels colors ocres i grisos. Els tres elements creen una línia recta imaginària que forma un eix central. Llum irreal. Es vol potenciar el moviment.

Composició: Les figures s'enmarquen dins d'una piràmide. L'acció es dirigeix cap a l'observador com si ningú no pogués quedar-se indiferent amb relació a aquesta. L'escena, plena de tensió i impetuositat, té lloc als carrers de París. La figura femenina central és una al·legoria de la Llibertat i duu un fusell amb la baioneta calada en una mà, mentre que amb l'altra enarbora la bandera francesa i guia els combatents. La segueixen, a l'esquerra, un representant de la burgesia (que sembla ser un autoretrat de l'autor) i un membre de la menestralia que branda un sabre; i a la dreta, el representant de la joventut, un timbaler, armat amb dues pistoles.

Estil: Fou la gran figura del romanticisme pictòric francès i segurament també de l'europeu. Es mostra una gran inspiració en El rai de la Medusa de Géricault.

Interpretació: Aquesta tela és la primera composició política moderna. La intenció de Delacroix era pintar per la pàtria. La figura femenina que fa onejar la bandera tricolor simbolitza la Llibertat, simbolitza França, i com una deessa guia els ciutadans cap a la victòria i la llibertat.

Funció: Funció propagandística. Amb el temps va anar adquirint un sentit més commemoratiu.

Magatzems Carson (Sullivan)

Magatzems Carson (Sullivan, 1899-1904, Escola de Chicago, acer, ferro, vidre). Gràcies a l'acer, va permetre construir de manera que les parets no suportessin el pes dels grans edificis.

Interior i Exterior: L'edifici destaca per les dues primeres plantes, envoltades d'una xarxa excepcional de ferro colat ornamental que exhibeix nombrosos motius de l'art modernista i un seguit de relleus metàl·lics amb motius vegetals. Aquesta decoració dona sensació de dinamisme. Les finestres són singulars, ja que estan emmarcades per la decoració com si fossin quadres. La part més elaborada és l'entrada, situada a la cantonada de dos carrers principals. Sobre la planta hi ha 6 pisos més, però posteriorment s'hi van construir més. L'element més rellevant van ser les finestres (s'enfonsen en l'estructura reticulada d'acer, i totes iguals excepte la de la cantonada.

Estil: Alguns el consideren el primer arquitecte modern. Però l'estil de Sullivan recull les característiques de l'escola de Chicago (estructures metàl·liques, pilars de formigó, construcció modular, més finestres ja que les parets són innecessàries, simplificació constructiva i façanes atractives amb ornamentació orgànica i d'inspiració neoclàssica.