Llibertat Humana: Tipus, Determinisme i Condicionaments
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,12 KB
Què és la Llibertat Humana?
La llibertat sempre ha estat un terme molt complex de definir i, a causa d'això, mai s'ha donat una resposta clara a la pregunta de si els humans som lliures realment. Per intentar aclarir en què consisteix la llibertat, cal distingir dues formes:
Tipus de Llibertat
- Llibertat externa: Consisteix en el fet que els humans puguem actuar de la manera que vulguem. No obstant això, aquesta llibertat sempre està restringida per les lleis o les normes que ens imposen.
- Llibertat interna: Consisteix a decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten. És la llibertat de voler una cosa o una altra, i aquesta llibertat és cosa de cadascú.
Tot i això, si la llibertat interna és la voluntat d'actuar en un sentit sense ser determinada per algú, aquesta ha de ser capaç d'iniciar uns fets sense que aquests fets vinguin donats per una causa, ja que, aleshores, l'acte no seria lliure. Per això, la llibertat s'ha estudiat des de dos punts de vista:
Determinisme vs. Lliure Albir
El determinisme: Afirma que res no succeeix sense una causa. Aquesta actitud va donar lloc a moltes teories que caracteritzaven el determinisme d'una manera o una altra.
Determinisme cosmològic (Estoïcisme): Els estoics defensaven la doctrina d'Heràclit i el determinisme cosmològic. Segons aquest, tot s'explica per alguna raó i, per això, existeix una llei que regeix l'univers. Totes les persones estem lligades a un destí fixat del qual ningú no pot escapar.
Determinisme teològic (Edat Mitjana): A l'Edat Mitjana, el problema de compaginar les causes del món i la llibertat torna a sorgir, però en versió teològica, amb la Reforma Protestant i la Contrareforma Catòlica. Si Déu ho sap tot, deu ser perquè ell ha determinat el destí de les persones. Si és així, les persones no tenen la culpa dels seus pecats. D'aquesta manera, els protestants defensaven que els humans no teníem llibertat i estàvem predestinats. D'altra banda, els catòlics defensaven que no tan sols Déu era l'autor dels actes, sinó que nosaltres també ho érem.
Determinisme científic: Consisteix a intentar donar raó de la conducta humana des de l'explicació que ens pot donar una ciència. Aquest pensament constitueix un reduccionisme, perquè redueix la complexitat de les dimensions humanes.
La consciència espontània: Des de la consciència espontània que tenim d'actuar lliurement en ocasions, encara que estiguem condicionats a obrar en un sentit o un altre.
Condicionaments de la Llibertat
Estar condicionat significa que no es té una llibertat absoluta, però que encara es conserva la llibertat suficient com per responsabilitzar-se dels propis actes. Certament, la llibertat humana està condicionada per múltiples factors com el nostre caràcter, el medi social, etc. Però tot això no ens impedeix que nosaltres mateixos tinguem la iniciativa a l'hora d'actuar.