Llibertat Ideològica i Religiosa (Art. 16 CE): Drets i Límits
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,65 KB
La Llibertat Ideològica i Religiosa (Art. 16 CE)
Llibertat Ideològica
La llibertat ideològica té una faceta interna i una externa.
Tenim dret a configurar i mantenir unes conviccions personals les quals fonamenten una determinada posició ètica. Les conviccions són les idees fonamentals a les quals cada individu està profundament adherit i que creen la seva pròpia singularitat; són permanents. S'exclouen les meres opinions, que es defensen mitjançant l'Art. 20 CE.
Faceta Interna i Protecció
Cada individu pot conservar les seves conviccions, prohibint que pugui ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. No és una prohibició absoluta. Cap individu s'ha de veure obligat a adherir-se a una ideologia aliena (STC 47/85).
No es pot produir cap discriminació per raó d'opinió o qualsevol circumstància social o personal.
Llibertat Religiosa
Faceta Interna de la Llibertat Religiosa
Es protegeix la íntima experiència religiosa i també la privacitat d'aquesta. Les persones no tenen l'obligació d'expressar les seves creences públicament.
Faceta Externa de la Llibertat Religiosa
Es protegeixen les manifestacions exteriors de la pròpia experiència i de les creences. L'individu pot actuar en aquest àmbit lliure de la coacció dels poders públics. Així doncs, el culte pot ser practicat lliurement. El comportament d'acord amb una determinada confessió religiosa no pot comportar discriminació.
Dimensió Institucional de la Llibertat Religiosa
El nostre Estat és aconfessional. Tot i així, hi ha reconeixement religiós tant en l'àmbit privat com en el públic. Els poders públics han de mantenir les relacions pertinents amb les estructures institucionals que representin les creences religioses i, en especial, l'Església catòlica per la seva importància històrica i social.
El Desenvolupament Legislatiu del Dret
L'Art. 2.1 CE es refereix a diferents aspectes de la llibertat religiosa, com el dret a practicar una religió o no, rebre o impartir ensenyança religiosa, etc. L'Estat assumeix un rol actiu permetent el ple exercici de l'experiència religiosa, establint assistència religiosa en establiments públics o la formació en centres educatius públics.
La Llei de llibertat religiosa ha limitat les creences excloent:
- L'estudi i experimentació dels fenòmens psíquics i parapsíquics.
- La difusió de valors humanístics o espirituals.
- Altres fins anàlegs aliens als religiosos.
Límits Comuns
La faceta interna no té límits. La limitació de la faceta externa es fa per tal de protegir l'ordre públic (en el sentit estricte, d'acord amb la STC 20/99).
Llibertat de Consciència (Art. 30.2 CE)
L'Art. 30.2 CE fa referència a l'objecció de consciència en l'àmbit militar. L'Art. 20.1.b CE també hi fa referència (secret professional).
Casos d'Objecció de Consciència
- El TC ha admès l'objecció dels metges i personal sanitari a l'hora d'interrompre l'embaràs o pràctiques de reproducció assistida.
- El TC no admet l'objecció fiscal.
La STC 905/08 d'11 de febrer de 2009 diu que no hi ha un dret constitucional general a l'objecció de consciència, ja que s'oposa a l'Art. 9.1 CE. Així doncs, qualsevol objecció de consciència ha de ser plantejada pel legislador.