Llibertat individual i principi de dany

Introducció

John Stuart Mill defensa la llibertat individual, és a dir, el dret de decidir què és el millor per a un mateix. Segons Mill, l'individu és lliure de fer allò que li sembli millor per al seu benefici. No obstant això, com que vivim en societat, hem de seguir uns deures. Si no es compleixen, l'Estat té el dret d'intervenir amb multes, presó, sancions, etc. Mill argumenta que la llibertat individual només podrà ser limitada quan perjudiqui a una altra persona: Principi de dany.

Mill defensa que no és legítim que la societat vulgui imposar a una persona què ha de fer en aquells actes que només l'afecten a ell. A partir del principi de dany, Mill combina dos tipus de llibertat:

• Llibertat positiva: consisteix en l'autonomia i control d'un mateix, fer el que sigui per ser feliç.
• Llibertat negativa: és la no interferència externa.

Crítiques i excepcions

Individualisme

S'ha criticat aquesta filosofia com a individualista: que els altres facin el que vulguin mentre no m'afecti a mi, encara que els afecti a ells mateixos. Mill argumentaria que mentre el que faci l'individu no perjudiqui a ningú, no podem coaccionar la seva acció.

Paternalisme

Excepció: si qui es perjudica no és racional per fer efectiva la seva llibertat de decidir. Això s'anomena paternalisme (hem de protegir els no racionals o no civilitzats d'ells mateixos).

Animals socials i dret a la dissidència

Si som animals socials, cap ésser humà és una illa i, per tant, tots els nostres actes afecten els altres d'alguna manera. Mill defensa el dret a la dissidència i a no fer el que fa la majoria.

Exemple: Mormons i poligàmia. Mill la desaprova, ja que troba que és una degradació per a la dona. Però diu que si les dones mormones ho consenten, se'ls ha de permetre lliurement i no ser perseguits per anar en contra del nostre pensament.

Mill es dóna compte que la repressió d'una conducta pot portar a un enfrontament. És el que va passar amb la llei seca, que estava a favor de la salut pública i benestar moral, veient la embriaguesa com a símbol de feblesa i un defecte. Segons Mill, implica que tothom actuï de la mateixa manera i això porta a una uniformitat que no respecta la llibertat individual i el dret a la diferència.

Segons Mill, és injust que una persona (tirà) imposi la seva opinió als altres o que la humanitat imposi la seva opinió a una persona.

Llibertat d'expressió i pensament

Mill defensa la llibertat d'expressió i pensament. Considera que no s'ha de limitar pel principi de dany. És pròpia de societats civilitzades i les persones que tenen aquesta llibertat saben utilitzar-la com a benefici de progrés i bé comú.

Conclusió

Mill contrasta la necessitat de complir les regles generals quan les accions d'algú afectin directament als altres. Pel que fa a allò que afecta directament a un individu, aquest faci allò que a ell li sembli convenient sense que la societat pugui imposar-li què fer.