Llicències d'ús de programari: Guia completa

Per què s'empren les llicències d'ús?

Les llicències d'ús s'empren per a concedir drets als usuaris i imposar limitacions a l'ús del programari. Resulten un bon instrument legal per a gestionar els drets del propietari del programari, alhora d'afavorir-ne la difusió (amb ànim de lucre o no) als usuaris.

Tècniques

Es tracta d'un bé immaterial o intangible (creació de l'intel·lecte humà) del qual es poden fer múltiples còpies de la mateixa qualitat; és modificable, donant lloc a versions derivades, i, de fet, evoluciona contínuament i amb rapidesa.

Jurídiques

El programari és objecte de drets exclusius d'autor, que la llei concedeix a aquells que el desenvolupen (aquests poden autoritzar-ne l'ús en exclusiva, la còpia, la modificació o la distribució), no tenint cap obligació legal de divulgar el codi font.

El programari de propietat o privatiu o no lliure es beneficia al màxim, precisament, dels drets exclusius d'explotació que els concedeix la legislació sobre drets d'autor. Quan es persegueix obtenir el màxim rendiment econòmic d'un programari de propietat o privatiu, les empreses programadores basen el seu model de negoci en la comercialització de còpies, com més millor.

Tenen un contingut i un abast restrictius en relació amb les facultats que sobre el programari es concedeix a l'usuari, i són molt protectores dels drets en exclusiva de l'autor.

Exemples de restriccions en les llicències de programari lliure

• a) S'atorga als usuaris els drets "bàsics" de reproducció, modificació, comunicació pública i distribució.
• b) Per l'obligació d'acompanyar el programari amb una còpia de la llicència i l'avís d'autoria, s'impedeix que algú intenti apropiar-se del programari lliure, permetent reconèixer sempre qui és l'autor del programari i preservar la seva reputació.

Naturalesa jurídica

La naturalesa jurídica del contracte de llicència de programari consisteix a determinar si aquesta llicència s'ha d'equiparar o no a algun dels contractes "clàssics". És a dir, si quan un proveïdor de programari concedeix una llicència a un usuari, hem d'entendre que ens trobem davant d'un contracte equivalent.

• El contracte de compravenda consisteix en el fet que el venedor lliura una cosa (i la propietat d'aquesta) al comprador, a canvi que aquest li aboni una quantitat de diners (preu) determinada.
• L'arrendament o lloguer consisteix en la cessió temporal pel llogater del dret a usar una cosa de la seva propietat a favor de l'arrendatari; aquest abona a canvi certa quantitat de diners (normalment en forma de renda o pagaments periòdics) i, en acabar el contracte, ha de tornar la cosa al llogater. En el cas del programari gratuït (freeware) o el programari compartit (shareware), la qüestió se centra en determinar si la llicència d'ús de programari es pot equiparar a un préstec o a una donació. Quan el programari s'adapta o es parametritza a les necessitats de l'usuari, també podem assimilar-lo a la realització d'una obra o a la prestació d'un servei.

En el cas de programes shareware o demos, la llicència es podria assimilar a un préstec, si bé l'equiparació tampoc no pot ser absoluta: no se cedeix una cosa sinó un dret, i possiblement no s'hagi de tornar físicament res al llicenciant en finalitzar el període de vigència (sinó esborrar el programa, i fins i tot aquest queda de vegades automàticament deshabilitat).

Lleis

• Llei imperativa: aquelles normes que regeixen obligatòriament entre llicenciant i llicenciatari en qualsevol cas. Si en el contracte de llicència han pactat una clàusula contrària a una norma imperativa que li sigui aplicable, aquesta clàusula serà nul·la (per exemple, prestar una garantia).
• Dispositives: aquelles normes que regeixen entre llicenciant i llicenciatari per al cas que no hagin pactat cap altra cosa diferent en el contracte de llicència. Per exemple, si no es pacta expressament en el contracte una clàusula d'exclusivitat, per llei s'entén (article 99 de la LPI) que la llicència es concedeix al llicenciatari sense dret d'exclusivitat.